La Freixneda reviu la festa dels ‘Calderons’ per a guiar als Reixos en un dia màgic

La comarca del Matarranya està plena de tradicions. I algunes d’elles són curioses i pràcticament úniques. És el cas dels Calderons, una tradició molt bonica que es viu tots els anys a La Freixneda durant el matí previ a l’arribada dels Reixos. Avui, 5 de gener, els xiquets i les xiquetes del municipi han continuat fidels a la tradició i des de les 10 i mitja del matí han arrossegat els seus calderons pels carrers del poble, fent de valent soroll. Diu la tradició que com el poble quede una mica apartat dels camins principals, els xiquets i xiquetes havien de fer molt de soroll per a guiar als Reixos i així s’assegurarien que a la nit passarien per les seues cases. Els xiquets han voltat per tot el poble amb calderons de moltes formes. Olles, cassoles, paelles, llaunes de gasolina, pots de tomata, plats… Tot el que sigue de metall i ben sorollós valdrà per a participar d’una festa que viuen amb molta emoció els xiquets, però també els pares i els iaios.

Belén Beltrán és veïna de La Freixneda i ens ha parlat sobre esta tradició tan xula que es manté viva. «Los Calderons no poden faltar. Qui coneix La Freixneda, sabrà que el poble està a la falda d’una muntanya. És un poble ple de costes. Els xiquets pensaven que els Reixos recorrerien la via principal, però passarien de llarg i anirien als pobles més grans». Per això, i per a cridar l’atenció dels Reixos, «els xiquets han de fer de valent soroll». Com? A través dels Calderons. ‘Los Calderons’ clàssics, o més tradicionals, serien «topins, olles, paelles de les que es gastaven antigament al foc i que no es podien reaprofitar», va concretar Beltrán. Ara, tenim uns calderons més adaptats als temps actuals, com poden ser «llandes de refresc que els xiquets més menuts porten lligats a una corda». Calderons més tradicionals o més moderns, la qüestió és «fer soroll perquè els Reixos vinguen al poble i deixon tot allò que han demanat a les seues cartes».

La tradició continue molt viva al poble. «La mantenen viva no només els xiquets, sinó els iaios del poble», va considerar Belén Beltrán. De fet, a La Freixneda trobem no sol «la il·lusió dels xiquets d’arrastrar els calderons perquè els Reixos els hi duen coses, sinó que és la il·lusió dels iaios de recordar allò que ells van fer quan eren xiquets perquè vingueren els Reixos». D’aquí que els iaios del poble «esperen amb molta il·lusió esta tradició, preparant els primers calderons quan tenen un nét o inclús reparant o ampliant els calderons quan arribe el dia». Trobar l’origen dels Calderons no és fàcil. «És la gran pregunta que ens fem tots», va recalcar Beltrán. «Quan preguntes a la gent més gran del poble et diuen: ‘això és de tota la vida i els meus iaios ja arrastraven calderons’. Però realment no tenim cap registre escrit que ens parlo de la tradició». La qüestió és que és una tradició viva i «que mantenim per si de cas els Reixos passen de llarg, se’n van al poble veí i aquí només deixen carbó».

RUBÉN LOMBARTE