El futur de les llengües, a debat en una taula rodona a Calaceit

Triple sessió literària la que va protagonitzar la lingüista Carme Junyent pel Matarranya. Els dies previs als dies de Setmana Santa, l’autora catalana, amb arrels a Beseit, va visitar la nostra comarca i va fer parades consecutives a la Fábrica de Solfa, Camins Serret de Vall-de-roures i l’ajuntament de Calaceit. Precisament, en esta última població, la tarde del 9 d’abril es va viure una taula rodona que va impulsar ASCUMA al voltant del futur de les llengües. Junyent va entendre que «la mort de les llengües és un problema mundial, i no sabem fins a quin punt depèn de natres mateixos o si en realitat estem vivint un procés global difícil d’aturar». L’autora va afegir que estem vivint un procés d’homogeneïtzació lingüística a nivell mundial. Una globalització que per un costat «facilite les comunicacions», però que de l’altra ha posat contra les cordes la salut de moltes llengües.

Per la seua part, el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla va considerar que «si bé les conclusions a les quals arribe Junyent són una mica pessimistes» en el sentit que el català i altres llengües minoritzades estan en gran perill de desaparèixer, la realitat és que «bona part de la diversitat lingüística a nivell mundial s’ha reduït de manera dràstica al llarg del segle XX». Un procés de substitució lingüística en pro de les llengües majoritàries que «potser no es percep tant al Matarranya, però que a altres comarques de la Franja d’Aragó ja està molt avançat». Sorolla va entendre que darrere del procés de substitució lingüística no només hi ha un fenomen migratori. «Una cosa de la que vam parlar molt poc al debat i que és molt important a l’hora de diagnosticar la salut d’una llengua és la qüestió demogràfica. A vegades oblidem que darrere de l’ús de la llengua tenim una piràmide de població».

Pel que fa a la realitat del Matarranya, les enquestes que s’elaboren cada 10 anys sobre usos lingüístics constaten que, per ara, no s’està vivint un procés de substitució lingüística a la nostra comarca, cosa que ja s’aprecie a comarques com la Ribagorça. Tot i això, Natxo Sorolla va remarcar que «si bé la llengua es transmet de pares a fills, en alguns municipis ens han alertat que els xiquets entre ells parlen en castellà». Quant al futur de la llengua i a possibles solucions davant d’un futur incert, Sorolla va entendre que per un costat «hem de fer de la nostra una llengua atractiva, que sigue útil, que servixque». Al mateix temps hi ha la qüestió educativa, «on el català hauria de tindre un paper més representatiu perquè els xiquets es puguen alfabetitzar en les dos llengües que s’expressen majoritàriament». Al llarg del debat celebrat a Calaceit també hi van intervindre altres experts en llengua, entre ells Pepa Nogués, Carles Terès i Ramon Sistac.

A la taula van estar presents també Lola Gimeno, el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Monclús, i el regidor de Cultura de Calaceit, José Manuel Anguera.

RUBÉN LOMBARTE