Logotips d'organismes oficials

Troballes sorprenents a la Moratella

L'aparició d'una moneda romana encunyada per l'emperador Maxi fa pensar que el poblat d'origen iber va viure ocupacions posteriors

Video Thumbnail
Troballes sorprenents a la Moratella
El Matarranya té infinitat de jaciments, enclavaments i poblats ibèrics. La Torre Cremada de la Vall del Tormo, el poblat dels Castellans entre Calaceit i Queretes, Lo Tossal Redó i Sant Antoni al mateix Calaceit, o Sant Cristòbol de Massalió, són probablement els més coneguts. Un passat iber que bé

El Matarranya té infinitat de jaciments, enclavaments i poblats ibèrics. La Torre Cremada de la Vall del Tormo, el poblat dels Castellans entre Calaceit i Queretes, Lo Tossal Redó i Sant Antoni al mateix Calaceit, o Sant Cristòbol de Massalió, són probablement els més coneguts. Un passat iber que bé mereix una parada al Museu Juan Cabré de Calaceit. Però la riquesa ibèrica que trobem a la nostra comarca és immensa. Fa uns anys es va fer una aposta sòlida per a consolidar i promocionar els túmuls funeraris. Ara, i a través del Taller d’Ocupació sobre Arqueologia que ha impulsat Comarca del Matarranya, s’han volgut rescatar alguns vestigis del nostre passat ibèric. A la Vall de Cabrera s’han fet noves intervencions. A La Portellada s’ha trobat un túmul funerari sorprenent. I per primera vegada s’ha actuat també en un dels jaciments més castigats per l’espoli i a la vegada més sorprenents del Matarranya. Ens referim, en concret, al poblat de la Moratella, al terme de Ràfels.

Durant les últimes setmanes, el Taller d’Ocupació està intervenint a la Moratella, un poblat ibèric que descanse sobre una lloma de roca d’on tenim unes vistes impressionats. Però el que està sent realment sorprenent és el que s’està trobant a les excavacions. Carlos Campelo Gaínza, Charly, és el director del Taller d’Ocupació, i va concretar que «la Moratella és un poblat catalogat com a iber. Però després de les investigacions que hem estat fent i de l’excavació, entenem que no només va ser un poblat iber, sinó que semble que va perdurar molt més en el temps». I és que en els treballs de consolidació de les edificacions que integren este poblat de la Moratella s’han trobat objectes arqueològics molt interessants. El més sorprenent, i que sosté les hipòtesis de l’equip d’investigació, és l’aparició d’una moneda de bronze romana. Durant l’excavació també s’ha trobat un tros de kylix grega, un copa àtica de vernís negre «que ens fa entendre que el poblat també va comerciar amb Grècia».

Magnus Maximus
La Moratella és un poblat ibèric tristament espoliat. Tot i això, el treball de consolidació que impulse el Taller d’Ocupació està portant descobriments espectaculars. Charly va concretar que «al principi vam trobar molta ceràmica ibèrica, però excavant les habitacions i cases del jaciment hem trobat peces que ens diuen que este poblat no només va ser ibèric, sinó que va viure ocupacions més recents». Destaque l’aparició d’esta kylix grega, una copa de beure vi que s’usava durant l’antiga Grècia. Però les troballes romanes també són molt importants. Han aparegut trossos de cristall, una agulla de coure o de bronze, així com el fragment d’un timiateri romà, un crema-perfums de l’època. Però per damunt de tot en destaque la moneda romana. «És una peça de bronze que ens aporte molta informació. S’hi identifica Maxi, que va ser un emperador hispà entre els anys 383 i 388 després de Crist». Per tant, va ser una moneda encunyada per l’emperador romà Magnus Maximus.

Per la seua part, Ana Casasús tècnica de Patrimoni de Comarca, va considerar que «la Moratella és un poblat iber tristament conegut perquè als anys 90 va patir un espoli molt gran i les peces van anar a parar a un museu d’Amposta». Des d’eixe moment, «coneixem de l’existència d’este poblat, en el qual hi havia un material molt interessant». Des del Taller d’Arqueologia que ha impulsat Comarca s’ha volgut prioritzar, entre altres, la intervenció en este jaciment de Ràfels. De fet, a través del taller «no estem obrint res nou, sinó que intervenim en les construccions que en el seu dia van ser espoliades, arribant a la roca mare. Tot i això, estan apareixent peces espectaculars», va recalcar Casasús. Al mateix temps, a La Portellada s’ha identificat un túmul quadrat ben curiós, mentre que a la Vall de Cabrera, a Calaceit, estes últimes intervencions han localitzat set molins de vaivé que els antics pobladors usaven a terra, tots ells descoberts en una mateixa casa.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans