Logotips d'organismes oficials

‘Las palabras olvidadas’, o com dignificar les grans literates de la història

La Casa de Cultura de Vall-de-roures acull un espectacle d'arts escèniques que recorre al teatre, a la música i l'audiovisual per a rescatar grans escriptores de l'antiguitat

Video Thumbnail
'Las palabras olvidadas', o com dignificar les grans literates de la història
Coincidint amb els dies previs a la celebració del 8 de març, Dia de la Dona, la Casa de Cultura de Vall-de-roures va acollir un projecte d'arts escèniques interessant que vol dignificar la literatura escrita per dones. Es tracte de 'Las palabras olvidadas', a càrrec de 'Zootropo Teatro' i 'El mante

Coincidint amb els dies previs a la celebració del 8 de març, Dia de la Dona, la Casa de Cultura de Vall-de-roures va acollir un projecte d’arts escèniques interessant que vol dignificar la literatura escrita per dones. Es tracte de ‘Las palabras olvidadas’, a càrrec de ‘Zootropo Teatro’ i ‘El mantel de Noa’, una proposta que recorre al teatre, la música i l’audiovisual per a recuperar eixes escriptores i plomes femenines de l’antiguitat que, tot i el seu gran talent, han passat pràcticament desapercebudes. Des d’Enheduanna, autora de l’antiga Mesopotàmia considerada entre les primeres persones que van crear obra literària pròpia, fins a Hildegarda de Bingen, creadora de la Lingua Ignota al segle XII, passant per grans escriptores com la poetessa romana Sulpicia o l’escriptora i cortesana japonesa Murasaki Shikibu. Una proposta potent i reivindicativa, que se submergeix en els confins de la història, des de l’antiguitat a l’edat mitjana, i que pretén posar al seu lloc escriptores i literates clau i que totes compartien un gran talent.

L’actor Mariano Lasheras és l’encarregat d’obrir-nos esta meravellosa biblioteca. «És un espectacle una mica peculiar. Jo ho defineixo com a pseudoteatre, una conferència que té l’objectiu d’arrimar-nos la història de la literatura escrita per dones». A l’escenari, Lasheras està acompanyat de ‘El mantel de Noa’, que gràcies a la seua música ens permeten viatjar de Roma a la Xina, passant pel món musulmà i civilitzacions antigues com la sumèria. I és que el projecte no es limite sol a la cultura occidental. «Entre les autores que apareixen tenim europees però també xineses, àrabs i japoneses», va afegir Lasheras, que recorde que «a Europa ens mirem molt sovint el melic, pensant que sol hi va haver cultura aquí quan la societat xinesa era tan avançada com l’imperi romà». Un viatge per la història i per les cultures que incorpore vídeos d’actrius que «reciten textos en la llengua original», cosa que «ens permet accedir a la musicalitat dels poemes», que se solen perdre amb les traduccions.

Pel que fa al contingut, Mariano Lasheras va destacar que «totes les escriptores que hem inclòs a l’espectacle són fascinants». Tot i això, «a nivell personal em quedo amb Murasaki Shikibu», que és considerada l’autora de la primera novel·la entesa com a tal, i l’obra de la qual «moltes vegades ha estat comparada amb El Quixot, encara que per desgràcia pràcticament no se la coneix». De fet, ‘Genji Monogatari’ és una excel·lent novel·la que ens parle de la societat japonesa del segle XI. Una altra de les grans autores predilectes de l’actor, i que «afortunadament és més coneguda, és Hildegarda de Bingen. De fet, va escriure tractats de medicina, componia música, és patrona dels esperantistes i inclús va inventar una llengua universal». Un projecte d’arts escèniques, estes ‘paraules oblidades’ que constate que encara quede molt per fer en igualtat. «Per desgràcia, la majoria d’autores que hi exposem són molt desconegudes. Als nostres espectacles fins i tot vénen estudiants o llicenciades en filologia, i la majoria no coneixen cap d’estes autores», va assenyalar.

Una realitat, la de la literatura, que és perfectament extrapolable a altres arts i llicències. «Quantes filòsofes, quantes científiques, pintores, compositores de música hauran estat menyspreades com estes escriptores pel simple fet de ser dones», va reflexionar Lasheras. La proposta que va acollir la Casa de Cultura ha estat impulsada per l’ajuntament de Vall-de-roures coincidint amb el 8 de març. Uns actes de s’allargaran tot este mes.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans