Carles Montañés i la seua influència al Matarranya
L'historiador Joaquim Monclús, que és també president de l'Associació Cultural del Matarranya, va presentar l'obra 'Qui va ser realment Carles Emili Montañés?' a la Casa de Cultura de Vall-de-roures
Al llarg del present 2023 s’està parlant molt (i se’n parlarà més encara) de l’antiga línia de tren de la Vall de Zafan. De fet, enguany es commemoren 50 anys, que es diu prompte, de la clausura del ferrocarril que vertebrava el territori i unia el Matarranya amb Tortosa i Alcanyís. La lectura continuada Quedaran les Paraules del passat 22 d’abril va versar precisament sobre esta temàtica. I fa uns dies, en concret la tarde del 30 d’aquell mateix mes, la Casa de Cultura de Vall-de-roures va redescobrir una figura estretament vinculada a la nostra comarca i que va ser clau perquè la Vall de Zafan fos una realitat. Ens referim a Carles Montañés, un enginyer industrial molt reputat a Catalunya, sovint una mica silenciat, que tot i nàixer a Barcelona va dur sempre el Matarranya al cor. D’arrels a Massalió, Montañés insistirà el rei Alfons XIII de la necessitat d’aixecar esta infraestructura vital per al territori. Darrere de la seua ombra, però, apareixen projectes industrials tan importants per al territori com foren el Pantano de Pena o el Pont de Ferro de la capital comarcal, del qual d’aquí dos anys en commemorarem el seu centenari.
L’historiador Joaquim Monclús, nascut a Calaceit, ha estat la persona encarregada de rellançar la figura d’este il·lustre personatge. I ho fa a través de Qui va ser realment Carles Emili Montañés?, un llibre que fa un recorregut per la trajectòria de l’enginyer industrial. Perquè «tot i que no era fill del Matarranya, perquè ell va nàixer a Barcelona, sempre es va considerar d’esta terra», remarque l’autor. «De fet, Carles Montañés va ser diputat, del 1916 al 1923, fins la dictadura de Miguel Primo de Rivera, pel Districte de Vall-de-roures». Un enginyer que, en boca de Monclús, va ser «un tapat a Catalunya, i de qui ara hem sabut coses desconegudes». I és que Montañés «farà el canvi de la tracció animal al tramvia elèctric de Barcelona, i va ser qui durà al Dr. Pearson a Catalunya, un enginyer americà molt important» que va ser clau per a entendre el creixement industrial i l’electrificació que viuran el Vallès i el litoral català durant aquells anys. Montañés també va ser clau per a resoldre el conflicte de la companyia Barcelona Traction, coneguda popularment com ‘la canadenca’, la qual acabaria implantant la jornada laboral de 8 hores.
Però la figura de Carles Montañés, que és fill predilecte en algun poble i inclús té carrers amb el seu nom al territori, no acabarà aquí. Joaquim Monclús, qui va presentar el llibre acompanyat de la regidora Asunción Giner i del director de la fundació Valderrobres Patrimonial, Manuel Siurana, va recordar que «Montañés va tindre una funció clau en el naixement de Fecsa, va estar darrere de la construcció del pont de ferro d’este poble, que s’aixecarà l’any 1925, i també va desencallar la construcció de l’embassament de Pena». Projectarà l’electrificació de Catalunya, estarà darrere de la fundació del Club Rotari i tindrà un paper vital en la construcció de la via ferroviària de la Vall de Zafan. «Montañés era molt amic del rei. I li va dir un bon dia: la paraula del rei val per alguna cosa?», va relatar l’autor del llibre. I el llavors rei d’Espanya va incloure partida als Pressupostos de l’Estat, desencallant la via del tren. La figura de Carles Montañés està farcida d’anècdotes. De fet, l’estreta amistat amb el monarca el farà fundador d’una empresa de pelis porno, de les quals, i segons pareix ser, el rei Alfons XIII n’era bastant aficionat. Montañés, un il·lustre que bé mereix un llibre.
