Logotips d'organismes oficials

Classe magistral de genètica forense en el marc del Festival Aragón Negro

Isabel Navarro, experta en genètica, visita Vall-de-roures per parlar sobre genètica, escenes del crim i gènere negre. També es fa entrega dels premis de relats

L'experta en genètica Isabel Navarro, en un moment de la seua conferència. Foto: R. Lombarte

La Casa de Cultura de Vall-de-roures va albergar una apassionant cita amb el gènere negre durant la tarde del 10 de juny. I és que el Festival Aragón Negro va tornar a la capital comarcal amb una doble proposta. Per un costat es va viure l’acte d’entrega dels premis del V Concurs de Microrelats, i en el que la regidora de Cultura en funcions de la localitat, Asunción Giner, va agrair la participació de tots i va felicitar els finalistes per la seua originalitat i imaginació. En esta ocasió, els premiats van ser Jorge Rodríguez Pons i Ángela Boné Alejandre, en categories juvenils A i B, respectivament, mentre que el primer premi en categoria d’adults va ser per a Marina García Moreno i el segon premi va recaure al treball de Joaquín Sangüesa Corzán. Tots els finalistes van ser distingits amb llibres. A continuació, la Casa de Cultura va albergar una interessant conferència sobre ADN i escena del crim, que va ser impartida per la biòloga especialista en genètica Isabel Navarro, de Citogen, un centre dedicat a l’anàlisi genètica que està ubicat a Saragossa.

En este sentit, Navarro va apuntar que «el nostre laboratori també està especialitzat en genètica clínica», si bé «sobretot treballem genètica forense». Al seu laboratori de Saragossa, «no només necessitem tecnologies molt avançades, sinó també acreditacions». Navarro va explicar que «al món de la genètica forense, on treballem amb mostres policials o amb mostres de crims o similars», les mostres solen tindre «una quantitat d’ADN molt petita». Un ADN que està localitzat «en totes les nostres cèl·lules», de manera que «qualsevol descamació, com una pestanya, un pèl, un raspall de dents, un rellotge, un xiclet o un cigarro, pot contindre el nostre ADN i, per tant, la nostra empremta genètica». A la vegada Isabel Navarro va recordar que «les tècniques de genètica forense han avançat un munt», i estos últims anys ha aparegut la seqüenciació massiva. I si fa tot just 30 anys no hi havia ni bases de dades, ni es tipava els sospitosos, i amb prou faenes es comercialitzaven reactius per poder fer mostres, ara al món «ja hi ha 60 bases de dades registrades i regulades on s’introdueixen perfils genètics».

Això es tradueix en uns 150 milions de perfils genètics registrats. És a dir, en 150 milions de persones acusades o implicades, l’ADN i el perfil genètic de les quals està registrat en una base de dades. Estos perfils genètics es fan servir per a crear bases de dades de convictes, agressors, sospitosos o detinguts, si bé també s’usen per a altres funcions. Per exemple, en criminalística. També per elaborar bases de dades sobre desapareguts, així com per identificar les víctimes de les catàstrofes, els desastres naturals o inclús en conflictes bèl·lics i terrorisme.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans