window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'UA-155190099-1'); window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'G-56PVWNXVB6');
Logotips d'organismes oficials

Foc i diables. Arribe Sant Antoni, la festa d’hivern més important del calendari matarranyenc

Entre la nit del 16 de gener i el dia 27, la pràctica majoria de pobles de la comarca celebraran Sant Antoni. L'única excepció serà Fórnols, que encén les fogueres coincidint amb la seua Festa d'Hivern, per al 3 de febrer

Durant l'encesa de la foguera de La Portellada, reapareixen els diables i el correfoc. Foto: NDM

El foc. Element purificador i renovador, vinculat al cicle de la vida. Les festes més ancestrals que trobem al Matarranya, tant al cicle d’hivern com d’estiu, estan estretament lligades a la foguera. Donem la benvinguda a l’estiu rendint culte al Sol, amb les fogueres de Sant Joan. I celebrem el Solstici d’Hivern també al voltant del foc, en comunitat i veient com, a poc a poc però de manera constant, cada dia tenim uns instants més de llum. A la nostra comarca, el moment més simbòlic és Sant Antoni. La Festa d’Hivern per antonomàsia que, exceptuant Fórnols, que encén les fogueres per Sant Blai, s’estén per tota la geografia de la nostra comarca. Una tradició plena d’elements carregats de simbologia. Sant Antoni és el patró dels animals, de manera que la festa va lligada a la matança, a omplir el rebost de carn per a l’hivern. Però també rendim culte als animals de treball, una ferramenta vital per al món agrari. Per Sant Antoni tampoc hi falte el pa beneït, així com la celebració dels Tres Tombs que encara avui es conserve a Massalió. Tenim les lloes o els ditxos que es diuen al voltant del foc o en comunitat. Estan la plega i l’oferta, i tampoc hi poden faltar eixos elements de l’inframón que reapareixen tots els anys per Sant Antoni: els diablets.

Ana Casasús és tècnica de Patrimoni a la Comarca del Matarranya, i va recordar que «Sant Antoni és una de les festes més importants del cicle d’hivern que tenim al territori. És un moment de renaixement. Les llavors del camp comencen a germinar, és el despertar de la naturalesa». La foguera «és un element que vinculem amb el Solstici d’Hivern, amb la purificació, cremant al foc totes aquelles coses dolentes». Casasús especule que «segurament Sant Antoni prové de festes prèvies al cristianisme», estretament vinculades a les màscares hivernals. D’allí la presència dels diablets, tan estesos pels nostres pobles. La festivitat de Sant Antoni apareix en textos del segle XIV als municipis dels Ports, i poblacions com La Freixneda conserven el vestuari del segle XIX. Sant Antoni també està molt present en la nostra toponímia. Pel que fa a l’origen dels diables i els diablets, Ana Casasús explique que «poden tindre una doble interpretació». Per un costat, la versió més cristiana, associant els diables al pecat, la temptació i el mal, mentre Sant Antoni represente el bé. Però per un altre tenim la versió vinculada a les festes paganes, on interpretem el diable com a un personatge místic que aporte la transgressió en este despertar de la naturalesa.

Si fem un recorregut pels pobles del Matarranya, entre les novetats d’enguany tenim que Calaceit recuperarà la seua foguera de Sant Antoni, la qual no s’encenia des de l’hivern de 2020, abans de la covid. Allí Sant Antoni simbolitze el canvi de Quinta. Ho farà la nit del dissabte 20 de gener. De fet, la majoria de municipis de la comarca celebraran Sant Antoni aquell dia. Beseit, La Freixneda i Vall-de-roures encendran foguera la nit del 16 de gener, allargant la festa al dimecres 17, dia de Sant Antoni. A Beseit, Sant Antoni és sinònim de foguera, rostida de xoriços i ball en comunitat. A La Freixneda apareixen els diablets, que fan córrer els xiquets, mentre que a la capital del Matarranya el dia 17 és festa local i apareixen les diableres i no hi poden faltar els ditxos. A Ràfels i a la Torre del Compte els diablets s’encarreguen d’anar per les cases a recollir els productes de l’oferta, mentre que a La Portellada, en un format més modern, el diable és símbol de correfoc i encesa de la foguera. A Fontdespatla i Valljunquera es cremen les fogueres més imponents, mentre que a Pena-roja enguany se solapen les activitats de Sant Antoni i les de Sants Patrons, amb els Premis Culturals i la celebració d’unes jornades sobre el maquis.

A Mont-roig i a Arenys de Lledó en destaquen l’oferta de productes típics, mentre que a Queretes cada vegada té més rellevància la benedicció dels animals i els versos de Sant Antoni, als quals se’ls coneix popularment com a llobes. A la Vall i Lledó no hi poden faltar les rostides de xoriços i la festa a la vora del foc, mentre que Massalió i Torredarques tenen dos elements icònics per Sant Antoni. A Massalió encara se fan els ‘Tres Tombs’ al voltant de Sant Antoni, mentre que a Torredarques són els xiquets els encarregats de beneir els animals per les cases a través de l’esquellada.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans