L’escola pública porte la concertació del batxillerat als tribunals
Les 17 entitats que han registrat el recurs han demanat també la suspensió cautelar de l'orde del Govern d'Aragó
Els defensors de l’escola pública a l’Aragó han portat la polèmica concertació del batxillerat als tribunals, registrant un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia. L’acció legal s’adrece directament contra l’Ordre ECD/515/2026 del Govern d’Aragó, una normativa que modifique les bases del sistema vigent i obre la porta a una línia de finançament generalitzat en els centres privats per a esta etapa postobligatòria. A través d’un comunicat, i davant l’imminent procés d’escolarització per al pròxim curs acadèmic, les entitats recurrents han sol·licitat també, i de manera urgent, una mesura cautelar de suspensió executiva. L’objectiu d’esta petició és “congelar immediatament l’aplicació de l’ordre” abans que es dicte una sentència ferma, evitant així una alteració estructural de la planificació educativa que provocaria, segons els defensors de l’escola pública, uns danys econòmics i organitzatius de molt difícil o d’impossible reparació per a la xarxa pública aragonesa. Darrere d’este contenciós hi ha fins a 17 entitats diferents.
Nieves Burón és la secretària tècnica de FAPAR (la federació de les associacions de les famílies) i actue de portaveu en tot este procés. En una entrevista concedida a matarranya.media va concretar que este recurs es base “en dades oficials” que desmunten la justificació de la mesura. La portaveu va detallar que l’obertura d’estos concerts educatius a l’Aragó és totalment innecessària i va manifestar que “tenim un nombre de places vacants en l’escola pública, i també en alguns centres concertats, important. Les hem xifrat entre 2.000 i 2.300”, va afegir Burón, tot recordant que estes xifres es poden consultar al web del mateix Departament d’Educació del Govern d’Aragó. Però no només això. A l’existència de places públiques vacants caldria afegir la realitat demogràfica a curt termini. I és que la caiguda sostinguda de la natalitat, que en el cas d’Aragó s’ha xifrat en més de 27.000 escolars menys d’aquí 10 anys, fa completament innecessari concertar batxillerat. Una caiguda en l’alumnat que seria de 3.200 alumnes de batxillerat, fent inviable el pla de l’executiu.
Però els defensors de l’escola pública no acaben aquí. La comunitat assenyale que el canvi en la preferència dels alumnes desfà qualsevol necessitat de concertar el batxillerat. Burón va recordar que la tendència actual demostre que la Formació Professional està guanyant la partida als estudis tradicionals de Batxillerat. Per tant, tal com va considerar la portaveu de l’escola pública, seria una “autèntica barbaritat des del punt de vista de planificació” la concertació decretada. A tot això, i per part de les entitats i organitzacions en defensa de l’ensenyament públic, s’està imposant una concertació generalitzada “per la porta del darrere” que està atemptant directament contra el funcionament i la supervivència de la xarxa pública. D’aquí que defensen que desviar diners públics cap a l’escola privada per a cobrir places inexistents acabarà provocant el tancament d’unitats públiques, la pèrdua de llocs escolars institucionals, l’alteració de les plantilles docents i, en definitiva, un “deteriorament de l’oferta pública” i una pèrdua dels recursos per als instituts aragonesos.
El concert de batxillerat s’ha convertit en la primera guerra ideològica que ha generat el recent estrenat govern de PP i Vox. Tanmateix, des de la plataforma van advertir que este no és (ni serà) l’únic front obert. La Formació Professional, per exemple, viu una situació pareguda. Com és una etapa que requereix molta inversió pública en infraestructures i maquinària complexa, si l’executiu esquive el seu finançament, serà llavors quan “vindrà l’empresa privada i l’oferirà” per cobrir una demanda que va a l’alça. Una situació força diferent a la que es viu amb el cicle de 0-3 anys. Este meló ja es va obrir la passada legislatura, i va tensar les relacions entre els centres públics i l’executiu, ja que Govern d’Aragó va proposar finançar guarderies privades que incompleixen les ràtios i no tenen docents qualificats. “S’estan malgastant diners públics. I els diners públics no estan per a esta finalitat”, va denunciar Nieves Burón. La tensió entre escola pública i l’executiu es va escenificar ahir a Corts d’Aragó, amb el llançament d’octavetes a l’hemicicle en ple debat sobre el batxillerat.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Nieves Burón, secretària tècnica de FAPAR, en relació a la presentació d’un recurs al contenciós en contra del procés de concertació dels estudis de batxillerat a l’Aragó:
