El PSOE propose destinar els diners de la concertació del batxillerat a millorar els centres públics
Des de la formació política també han denunciat que Govern d'Aragó no ha aportat els informes que justifiquen la necessitat de privatitzar esta etapa educativa
La secretària general del PSOE a Aragó, Pilar Alegría, va mostrar la seua satisfacció pel veredicte del Tribunal Superior de Justícia, el qual la setmana passada va suspendre de manera cautelar la privatització del batxillerat. A la vegada, Alegría va voler destacar especialment l’esforç de tota la comunitat educativa, a qui considere la gran protagonista en la defensa aferrissada de l’escola pública, proposant formalment que els 57 milions d’euros que el govern de Jorge Azcón vol destinar al concert del batxillerat es redirigisquen a pal·liar les necessitats més urgents que tenen els centres educatius públics de la geografia aragonesa. I com a exemples va posar les necessitats de climatització de les aules, la construcció d’un institut a Parque Venecia de Saragossa o el nou aulari de Pinseque. Segons va apuntar Pilar Alegría, hi ha infinitat de demandes de l’educació pública que estarien molt ben ateses gràcies a eixa partida pressupostària.
Paral·lelament, el diputat socialista Jorge Pastor va llançar una dura crítica el divendres contra la consellera d’Educació, la popular Carmen Susín, en el ple de les Corts d’Aragó. Al respecte, Pastor va denunciar que, més de 60 dies després d’haver sol·licitat formalment la informació, l’executiu de PP i de Vox continue posant cortines de fum per no entregar els informes que justifiquen la privatització del batxillerat a l’Aragó. El diputat va demanar explicacions clares sobre el destí dels 57 milions d’euros previstos als concerts i va incidir en els problemes sagnants que viu l’escola pública, fent al·lusió a la clausura d’aules de les ciutats o a la pèrdua de línies en els CRA que sostenen l’ensenyament al món rural. Els concursos per a concertar el batxillerat han estat un meló molt qüestionat tant per la comunitat educativa com pels partits polítics de l’oposició a les Corts, que perfilen un conflicte ideològic entre els defensors de l’escola pública i els defensors de la llibertat de centre.
