Robert Albiac obté el ‘cum laude’ per la seua tesi sobre els parlars del Matarranya
El treball s'ha traduït en set anys d'investigació i inclou 1.450 mapes lingüístics a partir de 325 hores de gravació i 54 testimonis
L’investigador Roberto Albiac Balaguer ha assolit una fita científica excepcional en obtindre la qualificació cum laude a la Universitat de Saragossa per la seua tesi doctoral ‘Els Parlars del Matarranya. Estudi geolingüístic’. Esta investigació és d’una gran importància per al territori, ja que es tracte de l’estudi més exhaustiu que s’ha fet mai sobre la realitat lingüística del Matarranya, ampliant qualsevol aproximació prèvia. L’obra amague darrere un esforç de 7 anys de dedicació absoluta, desglossats en quatre anys de treball de camp i tres de redacció. Per a donar vida a esta recerca, l’autor va recórrer els 18 municipis de la comarca administrativa i va conviure amb un total de 54 famílies (tres per poble), acumulant un llegat de 325 hores de gravació. El mètode va consistir a passar un qüestionari de 4.000 preguntes a tres informants de cada localitat, prioritzant el perfil de veïns de més de 65 anys amb un arrelament familiar total per a evitar qualsevol alteració externa. Com a gran joia científica, la recerca incorpore un atles amb 1.450 mapes lingüístics de la comarca del Matarranya molt visuals.
En una entrevista concedida a matarranya.media, Roberto Albiac no va amagar la seua gran satisfacció pel reconeixement obtingut després de 7 anys d’intens treball. L’investigador va remarcar que el treball de camp va resultar, per damunt de tot, la millor experiència vital de tot el procés, definint-la com una vivència increïble i inoblidable gràcies a la gran acollida que va rebre. “Em van obrir totes les portes. I són 54 famílies entre quatre estius”, va recordar l’investigador, qui va valorar el gran paper que van fer els intermediaris de cada municipi que han integrat este treball de recerca. “A cada vila tenia un conegut que em seleccionava els tres informants; jo arribava a casa seua de la mà d’este enllaç; i eixa confiança va servir per a trencar el gel inicial des del començament”, va confessar l’autor. Cada trobada es traduïa en unes 6 hores amb cada persona, dividides en dos mig dies, fins a registrar unes 18 hores de gravació per població. El perfil de les persones seleccionades, majors de 65 anys, preferiblement un home llaurador, un home que es dediqués a la pastura o un altre ofici, i una dona que assumia el rol de la casa.
Pel que fa a la metodologia, Roberto Albiac va explicar que va utilitzar el qüestionari que propose l’Atles Lingüístic del domini català, recolzat en un àlbum de fotos com a suport visual tal com feia en Pere Navarro, prestigiós dialectòleg que va inventariar la Terra Alta l’any 1994 i va fer un primer tastet del Matarranya l’any 2005. Les dades obtingudes es plasmen en els 1.450 mapes que aglutine la tesi, una ferramenta que “val la pena publicar perquè mostra de cop d’ull com les isoglosses passen les fronteres administratives”. L’estudi revela que la llengua flueix lliurement. A la conca de l’Algars, Arenys i Lledó comparteixen trets amb la Terra Alta, mentre que Valljunquera connecte elements que apareixen al Bergantes i Mesquí. Mentrestant, Pena-roja, Beseit, Mont-roig i Torredarques tenen un lligam lèxic directe amb els Ports i el Maestrat de Castelló. L’investigador també va fer menció a certes paraules que estan resultant substituïdes per la seua variant castellana, i va posar com a exemples el cas de paloma o palometa per ‘mariposa’, i meló d’aigua i síndria per ‘sandia‘.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a l’investigador Roberto Albiac, natural de Favara, en relació a la defensa a Saragossa de la seua tesi doctoral ‘Els parlars del Matarranya. Estudi geolingüístic’, i que ha obtingut el cum laude pel tribunal:
