Logotips d'organismes oficials

Sierras Matarraña recupera el descens de Ràfels després de 15 anys sense fer-se

La prova de ciclisme DH de descens va ser 'pur espectacle' i va atraure una trentena de riders

Un dels punts més espectaculars del recorregut, el salt per sobre la font de la plaça de l'església. Foto: Marta Jiménez

Uns 30 ciclistes van participar el diumenge 30 de juliol al descens de Ràfels. Una prova de ciclisme DH que consistix a baixar tan de pressa com siga possible en circuits curts, però plens d’obstacles, ja siguen naturals o artificials. Luis Lizana, de l’associació Sierras Matarraña i un dels organitzadors de la cursa, comenta que “a més de recuperar senders, estem recuperant proves històriques”. I és que esta era una prova que ja es realitzava als anys 90 en esta mateixa localitat. “Molta de la gent que participava llavors seguix en actiu al món de la bicicleta de muntanya, i dins del calendari de les proves de Sierras Matarraña per descomptat teníem al punt de mira esta prova de Ràfels, per rescatar-la”.

El podi se’l va emportar el ciclista de Vall-de-roures, Aleix Arrufat, d’Or Bikes amb un temps de 3:38:70. Trepitjant-li els talons, el segon lloc va ser per a Nacho Ballester, de Loose Riders Terol, qui va travessar la meta en 2:44:77. Encara més a prop, va passar Rafa Leeuwenberg de Sierras Matarraña, C.C., amb una diferència de tan sols 5 centèsimes davant Ballester, va pujar al podi en tercer lloc. Un podi molt renyit i separat per molt poc temps. El recorregut començava a l’ermita de Sant Rafael i acabava al Moli Hereu. El trajecte transcorria tant per espais naturals com pel nucli urbà de la localitat de Ràfels i constava de poc més d’un quilòmetre de distància amb 120 metres de desnivell. Sobre això, Lizana comentava que “jo crec que hem fet un escenari perfecte, hem fet uns quants salts, i la veritat és que a la gent li estan agradant molt”, i afegix que “el que ens estan traslladant els riders és el perfecte encaix entre un paratge natural, com és la part de dalt que fa una sensació total d’enduro i de DH a tot l’entorn de l’ermita de Sant Rafael, amb la part urbana, què l’hem treballat molt i fins i tot hem fet un salt, un drop de fusta ajustat totalment a la font de la plaça. Això juntament amb el casc medieval que té la localitat fa un recorregut de somni per al descens”.

Per la seua banda, Cristian Berge, regidor de cultura de Ràfels afirma que “teníem moltes ganes de recuperar esta prova, des del 2009 que no la podíem fer i estem molt contents”. Una prova molt cridanera i és que els organitzadors de la cursa “han fet nombrosos salts, el més espectacular, a la plaça que saltaven per sobre de la font i pel mig dels porxos”. Des de l’ajuntament afirmen i agraïxen la gran participació dels voluntaris en un poble que s’han bolcat en una prova que, com totes de carreres de Sierras Matarraña, està dins de la Federació Aragonesa de Ciclisme.

Este tipus de proves atrauen turisme al territori, “aprofitant totes les sendes, i tots els recorreguts, que passen pel mig dels pobles, és un al·licient molt important per donar a conéixer esta part del Matarranya, les serres del Matarranya”, comenta Berge . Però a més són un gran al·licient per cuidar el paisatge natural i els senders, “avui dia poca gent va per les sendes històriques que hi havia pel poble i ara arran de les bicicletes, es van recuperant i es van mantenint i crec que a poc a poc s’aniran fent més rutes”, afirma el regidor.

A Sierras Matarraña només els queda una prova més per complir amb el calendari proposat per a este 2023. Parlem de la cicloturística de Mont-roig, la qual serà el pròxim 8 d’octubre. “Aquí, el que volem és que vinga tot l’aficionat a la bicicleta, el que plantegem són dos distàncies una de 30 i una altra de 50 km. Tot amb pistes i camins pel Matarranya sense dificultats tècniques“, comenta Lizana. De cara a la temporada que ve, des de l’associació afirmen que “és duríssim en tots els sentits abordar un programa de carreres com el que hem fet i amb la qualitat que hem aconseguit, amb totes les proves federades i amb calendaris nacionals, però ho intentarem perquè sens dubte veiem que és el millor reflex i la millor projecció del projecte Sierras Matarraña”.

I.APARICIO / M. JIMÉNEZ
Mitjans