Discriminació lingüística amb abús d’autoritat

Per qüestions laborals m’he de desplaçar cada dia a la província de Tarragona. Durant tot este any en multitud d’ocasions la Guardia Civil m’ha fet parar a la N-420, a l’altura de Calaceit, per comprovar on anava i demanar-me la documentació que ho justificare, sense tindre cap incident.

En canvi fa unes poques setmanes l’Agent que me va aturar, quan li vaig entregar lo document justificant del desplaçament, me va dir literalment: “estamos en un estado de alarma nacional y yo no entiendo este documento, tiene que estar en castellano”. Vaig intentar explicar-li, sense èxit, que està en català perquè és un document públic oficial d’una Administració catalana, que allí és un idioma oficial i per tant tots los documents se fan en eixe idioma. Aquell dia me va deixar continuar en lo meu trajecte.

Uns dies després, lo 24 de febrer, quan tornava cap a casa, me vaig tornar a trobar en lo mateix Agent. A diferència de totes les altres voltes que m’havien parat al mig de la carretera, esta volta, sense cap diàleg, la primera ordre va ser per obligar-me a abandonar la carretera i entrar a un camí. Una volta allí me demane lo DNI i la documentació justificativa del meu desplaçament. Li entrego lo mateix document públic que porto des de fa mesos, i la seva resposta va ser que no l’entenia. Intento novament explicar-li que era un documento oficial, i que per tant era vàlid. Després d’un breu intercanvi de paraules, en una actitud prepotent i arrogant, m’informa que va a procedir a posar-me una denuncia. Mostro la meua sorpresa, li recordo que vinc de treballar, que passo a diari per este control, que m’han parat molts companys seus sense que hi hagués cap problema i que per tant no ho entenc. Es limita a dir-me que ja m’arribarà la multa, sense explicar-me el motiu, ni entregar-me cap justificant.

Quan vaig continuar en lo meu trajecte tenia una mescla de sentiments, que anaven des de la ràbia, a la indignació, preocupació i una absoluta impotència. Fins i tot ara, passats uns dies, continuo sense entendre la situació.

Se tracte d’un cas claríssim de discriminació lingüística. És obvi que l’Agent de la Guàrdia Civil té un perjudici evident cap a la llengua catalana, sense ser capaç de dissimular-ho, i que per esta raó va actuar com ho va fer. Considero també que és una greu falta de respecte cap a tots los parlants d’eixa llengua, val la pena recordar que és oficial a Catalunya i reconeguda com una llengua pròpia a l’Aragó, al donar a entendre que se tracte d’una llengua inferior al castellà i que només s’haurie d’utilitzar en l’àmbit familiar.

A més, lo que considero més greu, és l’evident abús d’autoritat per part d’este Agent, que va aprofitar la seua posició de superioritat, gràcies a la seua arma i la seua Autoritas, per tractar d’intimidar-me, acollonir-me, asustar-me… deixant clar qui té lo poder, qui pot posar multes i posar en problemes a l’altre, i qui ha d’acatxar lo cap i dir amen. Esta no es la seua funció, la seua missió és ajudar i protegir als ciutadans, i més en un moment tan complicat com l’actual, no generar-los indefensió i por. Demostra un total falta de professionalitat i un absolut desconeixement de la realitat actual, actuant com un Sheriff de l’antic Oest, no com ho hauria de fer un membre de les forces i cossos de seguretat del segle XXI.

Soc conscient que és molt probable que me torna a trobar en lo mateix Agent i se torno a repetir la mateixa situació, inclòs més agravada si ha llegit este escrit, però me sento en l’obligació de denunciar-ho perquè segur que altres persones han passat per esta mateixa situació y no haurie de permetre’s. Esta es la meua humil manera de demostrar a n’este Agent que no ha aconseguit lo seu objectiu d’intimidar-me i acollonir-me, i també recordar-li que lo nostre idioma mereix tot los respecte, perquè eixa falta de respecte es cap a tots los aragonesos que parlem català.

Carlos Celma San Nicolas, Massalió