Dos marxes senderistes simultànies simbolitzen l’oposició als grans parcs eòlics del Matarranya

Diumenge passat, 21 de maig, va tindre lloc una caminada conjunta i una jornada reivindicativa al Mas del Llaurador. I és que el col·lectiu que s’oposa als grans parcs eòlics continua a l’espera de la resolució dels projectes energètics planificats al territori. És per això que Valjunquera por los Paisajes, Valdeltormo por los Paisajes i l’associació Gent del Matarranya van organitzar, per segon any consecutiu, un dia de convivència entre els dos pobles. El seu objectiu és continuar demostrant el rebuig als molins i a la nova línia d’alta tensió projectada en el territori, que uniria Casp amb Vall-de-roures.

Una vegada més este grup de gent es va organitzar per a manifestar-se amb l’objectiu de continuar demostrant la seua oposició davant estos projectes energètics i la nova línia d’alta tensió que planteja Endesa. Un projecte que passaria a escassos 70 metres de l’emblemàtica església del Mas del Llaurador. Esperanza Miravete, veïna de Valljunquera, comentava que “repetim la convocatòria de l’any passat i simbolitzem que no estem callats, que continuem manifestant que no volem els dos projectes eòlics que van aquí i que se superposen en el territori. Com encara no ha sortit la resolució, no han dit ni que si ni que no, volem continuar resistint. No volem que els posen aquí“.

Van ser dos caminades simultànies, una des de Valljunquera i l’altra des de La Vall del Tormo fins al despoblat Mas de Llaurador, que va ser el punt de trobada dels veïns de tots dos municipis. Un poble que està desocupat i en ruïnes, però que forma part de la memòria viva del Matarranya. Un despoblat que es troba entre Valljunquera i La Vall del Tormo, i que s’ha convertit en tot un símbol d’esta lluita. Miravete confessava que “hem triat el Mas del Llaurador, perquè han sortit les plataformes de veïns a Valljunquera i a La Vall del Tormo, i el Mas sempre ha estat un punt d’unió dels dos pobles. De fet, cada any es fa un menjar de convivència que va la gent d’un poble i de l’altre. Els molins que passen per aquí van als dos pobles i, a més, ara la línia d’alta tensió també passa per aquí”. El territori continua a l’espera d’una resolució sobre estos projectes. El Matarranya porta un any en una lluita que s’està fent llarga i és de desgast, “estan sortint ja les resolucions de tots els llocs d’Aragó, van les coses ràpides, i amb estos projectes no sabem què passa, estan encallats“, criticava Esperanza.

Estos col·lectius rebutgen l’actuació de les empreses en estos temps d’espera i asseguren que “les empreses no juguen net, encara que no haja sortit res publicat, elles ja van fent feina. De tant en tant es presenta el representant d’una de les empreses i intenta signar precontractes pels pobles, a veure si la gent pica i els signen alguna cosa. Elles van jugant una mica brut”, al que Miravete afegix que “estan impulsant molt les renovables, però qualsevol classe de renovables i de qualsevol manera. Això és el que nosaltres no volem. No diem que no volem renovables, el que diem és que estiguen una mica racionalitzades. Que estiga posat per les comunitats energètiques i que si s’han de posar tantíssims molins que es posen prop de les zones on es consumix. Aquí no consumim tanta energia com se suposa que hem de produir.”

Més de 100 persones van acudir a la cita. Des del col·lectiu estan molt agraïts, “la resposta ha estat molt bona i estem contents, perquè els moviments socials ja sabem com van, comencen amb molta força, però després la gent es cansa. I ara això és ja un desgast”, declarava Miravete. Davant esta circumstància, “hem de ser optimistes, perquè si no, no faríem estes coses. Hem de pensar que sortirà que no és compatible, però en qualsevol cas, si surt que si ho és, hem de pensar que si ens mobilitzem i som prou forts els podem parar“.

A la jornada de reivindicació ‘Per la defensa del paisatge’, a més de la caminada, el manifest i menjar, es van realitzar diferents jocs per als xiquets, per així convertir la protesta en un acte lúdic i entretingut.