Urrea de Gaen reflexione sobre la recuperació i millora de l’oferta residencial
Durant la jornada es va parlar d'estratègies i de línies d'ajuda per a la rehabilitació de cases, així com de l'ampliació del parc residencial per a donar resposta a una demanda a l'alça
La jornada reflexiva sobre habitatge rural Rehabitando II ha reunit un centenar de persones als cines d’Urrea de Gaen, on s’ha abordat la rehabilitació de cases com a solució per a ampliar l’oferta residencial als pobles de la província i com a dinamitzador econòmic del món rural. De fet, la geografia provincial, i especialment comarques com el Matarranya, estan vivint una paradoxa difícil de digerir. Tenim bastantes cases buides, però cada vegada hi ha més dificultats per a trobar un forat disponible on viure. Davant del repte que hi ha per davant, Urrea va reflexionar sobre esta realitat, compartint al mateix temps ferramentes, línies d’ajuda i consells pràctics per a condicionar cases que busquen gent. Una jornada que ha estat liderada pel Centre d’Innovació de Teruel, organisme depenent de la Diputació, l’associació Re-Viviendo, la qual s’està desplegant per municipis de proximitat, així com La Replazeta, una entitat dedicada a la qüestió residencial que està dins del grup ‘La Veloz’ i que és un espai professional i alternatiu associat a l’habitatge.
La inauguració d’esta jornada va reunir la vicepresidenta primera de la Diputació Provincial, Beatriz Martín, i el diputat delegat de Despoblació, Javier Ciprés, acompanyats per Silvia Blasco, alcaldessa d’Urrea, i Sara Anés, Coordinadora del CIT de Terol. Sobre esta realitat, Ciprés va recordar que el repte de l’habitatge, més enllà d’incidir en la despoblació, afecte el teixit empresarial de la província. «Les empreses no troben treballadors perquè no saben on viure», va defensar, i va recordar que la rehabilitació és un gran potencial també per a generar riquesa als pobles. Per la seua part, Silvia Blasco va reivindicar la rehabilitació perquè els nuclis històrics dels pobles «no caiguen». I Sara Anés, coordinadora del CIT, va incidir en la riquesa d’este tipus de jornades com a espai de diàleg i de col·laboració entre tots els agents implicats en habitatge, així com en les ferramentes pràctiques que ofereix per a tots aquells que vulguen emprendre la rehabilitació de cases. I és que «cada casa rehabilitada fa poble», va entendre Anés.
Una de les intervencions més interessants de la jornada va ser la que va impartir Teresa Navarro, cap de servei d’Arquitectura i Rehabilitació del Govern d’Aragó. Navarro va fer un repàs exhaustiu de les subvencions disponibles per a la rehabilitació d’habitatges al medi rural, promogudes pel Govern d’Aragó, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, així com la Unió Europea. A la vegada, va reflexionar sobre la necessitat que estes subvencions responguen a necessitats del món rural i a les particularitats de la residència privada davant d’un altre tipus de patrimoni. De fet, Navarro va entendre que «no és el mateix rehabilitar cases de poble que edificis de ciutat. Ni les solucions ni l’import ni la subvenció poden ser les mateixes». També va reflexionar sobre la necessitat que els processos no siguen tan farragosos, i va recordar també que a l’Aragó hi ha 500 poblacions de menys de 500 habitants i la majoria dels habitatges són unifamiliars.
De fet, la creació de parc residencial i la millora de l’oferta existent és un dels grans reptes que s’han fixat les administracions públiques per a esta legislatura. Des del Govern d’Aragó han eixit diferents línies estratègiques, com per exemple el Plan 700, que pròximament intervindrà a Calaceit. També s’ha impulsat el programa Más Vivienda, Mejor Turismo, que en el cas del Matarranya beneficiarà diferents municipis, essent Beseit dels primers en actuar. A primers d’any, el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, va visitar la Freixneda per a parlar precisament d’estratègies autonòmiques associades a l’oferta residència. I algunes administracions municipals, com és el cas de Valljunquera, Arenys de Lledó o Pena-roja, també han prioritzat la qüestió residencial durant els últims anys. En el cas de Pena-roja, l’actuació més immediata d’este 2025 se centrarà en la demolició de dos granges que apareixen dins del nucli urbà, amb l’objectiu posterior d’urbanitzar i crear solars per aixecar-hi cases.
