Logotips d'organismes oficials

El Govern d’Aragó anuncie el traçat de la futura variant de Vall-de-roures

Carreteres aposte per la versió més econòmica i pròxima al nucli urbà, que constarà d'un tram de 1,6 quilòmetres que unirà les carreteres de la Freixneda, Fontdespatla, Beseit i Tortosa

Plànol del projecte constructiu de la variant de Vall-de-roures a les quals ha accedit matarranya.media. Foto: NDM

(AMPLIAREM INFORMACIÓ)

La futura variant de Vall-de-roures ha entrat en la seua fase decisiva, després que l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) haja iniciat la corresponent tramitació d’impacte ambiental. Segons ha pogut saber este mitjà, el projecte de la variant, que plantege desviar el trànsit pesat del nucli urbà i resoldre el coll de botella que supose el Pont de Ferro, podria ser una realitat a finals del 2027 o inicis del 2028. De fet, les obres podrien començar la primavera del pròxim 2026, amb un període d’execució de 18 mesos. Ahir, i en primícia, el rotatiu Diario de Teruel va publicar el traçat definitiu, que en direcció a la Freixneda i Alcanyís per la carretera A-231 ha apostat per l’opció més pròxima al nucli urbà. Els plànols del projecte constructiu als quals ha accedit matarranya.media dibuixen una variant de 1,6 quilòmetres i quatre rotondes. D’est a oest, se’n crearà una davant de les instal·lacions deportives de Sant Roc, i la variant adreçarà cap a Frutos Secos Gil, on hi haurà una segona rotonda. La variant derivarà a la carretera de Fontdespatla, la A-1414, a l’alçada de Torre Sancho, on hi ha dissenyada una tercera rotonda. D’allí, la variant buscarà la carretera de Beseit, la A-2412, a l’alçada del Molí de GUCO.

L’element d’enginyeria més significatiu del traçat de la variant serà el nou viaducte entre Torre Sancho i la carretera de Beseit, que tindrà 200 metros de longitud i és imprescindible per a salvar el canyó fluvial del riu Matarranya. A la vegada, i tot i que la variant travessarà un espai sensible de la Xarxa Natura 2000, l’estudi d’impacte ambiental simplificat conclou que l’obra és ambientalment viable. L’informe recalque, de fet, que els beneficis socials, la millora de la seguretat viària i la reducció de la contaminació al nucli urbà tenen una importància prioritària i duradora, mentre que els impactes negatius es consideren temporals i moderats, i “seran mitigats” amb mesures específiques i un programa de Vigilància Ambiental. El projecte que creació de la variant de Vall-de-roures va ser ratificat per l’ajuntament, i la seua construcció forme part del Pla Extraordinari de Carreteres. En relació a la secció transversal, i tal com detalle el projecte, des de la primera rotonda al punt 0+856 hi haurà 10,5 metros d’amplària, així com 3,5 metros addicionals reservada al plantejament urbanístic de la població. Del punt 0+856 al punt 1+280 es mantindrà la mateixa amplària de 14 metros. D’allí al final de la variant, l’amplària baixe a 10,5 metros.

Tal com apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó (BOA) del 31 d’octubre de 2025, “les persones que puguen resultar afectades pel projecte poden presentar, en el termini màxim d’un mes des de la publicació d’este anunci, les seues consideracions sobre la necessitat de sotmetre el projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària”, així com les al·legacions o consideracions corresponents. Si tirem d’hemeroteca, hem de recalcar que el traçat de la futura variant de Vall-de-roures no ha estat exempt de debat. No per la seua creació, sinó pel traçat. Recordem que la passada legislatura, concretament el setembre de l’any 2021, el llavors director general de Carreteres, Bizén Fuster, va presidir una trobada oberta a tots els veïns on es va parlar de la infraestructura. Damunt de la taula es barallaven dos opcions. Una, la que plantege el projecte definitiu, que agarre l’últim vial que té projectat el Pla Urbanístic de Vall-de-roures, i que és més econòmica. La segona opció plantejava crear una variant més al sud, més allunyada de la població i també més costosa. Des del consistori han demanat que el tram de variant que discorrerà a tocar del poble tingue una velocitat limitada als 50 quilòmetres per hora.

 

REDACCIÓ / R. LOMBARTE
Mitjans