window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'UA-155190099-1'); window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'G-56PVWNXVB6');
Logotips d'organismes oficials

Comarca valorarà enviar la matèria orgànica a la planta de purins

Bioselval, empresa que gestione la planta de Vall-de-roures, li ha fet una proposta de 50 euros per tona de per vida. La decisió és aprovada amb el vot en contra de Teruel Existe

La planta de purins de Vall-de-roures es pot convertir en el destí de l'orgànica que es recicle al Matarranya. Foto: NDM

50 euros els 1.000 quilos d’orgànica de per vida. Esta és la proposta que l’empresa Bioselval, participada pel grup Arcoiris i encarregada de gestionar la planta de purins de Vall-de-roures, cobrarà a la Comarca del Matarranya per entrar el residu a planta. Durant l’última sessió plenària, celebrada el passat 21 de novembre, el consell comarcal va debatre i va votar sobre un canvi de rumb en la gestió de l’orgànica que s’està recollint a través del sistema ‘Porta a Porta’. La proposta, que va ser secundada per totes les formacions polítiques presents a la Comarca, a excepció de Teruel Existe, que es va posicionar en contra, fixe un preu d’entrada de 50 euros per cada tona d’orgànica que entro a planta. Actualment, la Comarca gestione l’orgànica a través de la planta de Pena-roja, on diposite el residu procedent dels 13 municipis que fan el ‘Porta a Porta’ i el transforme en compost. Per ara, la Comarca del Matarranya conservarà este sistema, i en el temps valorarà si acabe enviant tota l’orgànica al biodigestor de Vall-de-roures o aplicarà un sistema combinat.

Fernando Camps és el president de la Comarca del Matarranya, i va concretar que «fer compost està molt bé, però el compost necessite uns tractaments i un certificat per a poder vendre’l. Efectivament, fem compost, però el regalem. I això supose un cost elevat» per a Comarca i, consegüentment, per al veí. Camps va afegir que «ara se’ns brinde una oportunitat a través de la planta de purins, on podrem portar l’orgànica a un preu de 50 euros», que és el que s’ha aprovat en la sessió plenària. A la vegada, però, Camps va considerar que «no deixarem de perdre la llicència per a fer compost» perquè la previsió és seguir-ne fent. La intenció de Comarca és, a la llarga, impulsar una planta de transferències en origen per a una òptima selecció i acumulació de les fraccions a reciclar. En estos moments, Comarca del Matarranya gestione unes 390 tones de matèria orgànica a l’any. En estos números, enviar l’orgànica a la planta de purins suposaria uns 18.000 euros, aproximadament, més barat que el treballador que s’encarregue de voltejar i tractar el compost a Pena-roja.

La proposta va tirar per avant amb el vot favorable de PP, PSOE, PAR i CHA, mentre que Teruel Existe es va pronunciar en contra. El conseller Javier Ciprés va recalcar que «vam votar en contra de la proposta perquè entenem que el Matarranya té un model molt consolidat, com és el ‘Porta a Porta’, que és un cicle tancat». Ara mateix «estem gestionant la nostra orgànica i pensem que no és necessari portar-la a cap planta de biogàs». Ciprés va entendre que d’enviar-la al biodigestor «no en traurem cap profit, sinó que perdrem eixes més de 100 tones de compost que repartim per tots els municipis», un producte que torne a aquell veí que aposte pel reciclatge. Des de Teruel Existe van anar una mica més enllà, i van considerar que «si a la planta de biogàs li fa falta esta matèria orgànica», la lògica diu que «hauria de ser gratis» entrar-la o «inclús ens haurien de pagar». Ciprés va recordar que el Matarranya és un exemple de reciclatge en origen i sempre es pose com a model a seguir. Per això seguir apostant per la producció de compost.

Reciclar, una qüestió clau
En estos moments, 13 dels 18 pobles del Matarranya estan reciclant en origen. Ho fan a través del sistema ‘Porta a Porta’, gràcies al qual se separe també l’orgànica i s’arribe a nivells de reciclatge importants, per damunt del 60% i les exigències de la Unió Europea. Queretes també recicle la matèria orgànica, tot i que ho fa a través d’un 5è contenidor. Fernando Camps va apuntar que «fa uns dies vam estar en una reunió sobre gestió de residus. En ella es va parlar del Matarranya, perquè l’orgànica només la fem natres. Quan es parle del plàstic, el Matarranya superem a les altres comarques. I quan es parle del cartró, el Matarranya supere a les altres comarques». Això vol dir que «s’està fent una bona faena». El repte més immediat passaria per a començar a aplicar la gestió de l’orgànica als municipis que encara no ho fan, i que, recordem, són els més grans i els més importants de cara a traure uns resultats òptims de reciclatge. Estes poblacions serien Beseit, Calaceit, Vall-de-roures i La Freixneda, i representen el 50% de la població del Matarranya.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans