El Matarranya escriu un important capítol de la història de l’agricultura a través de l’olivera
El projecte de cooperació 'Olivos de Aragón' ha evidenciat l'existència de 30 noves varietats d'olivera, 7 de les quals s'han identificat a la nostra comarca. Els resultats es van presentar en el 'Dia Mundial de l'Olivera' a l'Almúnia de Doña Godina
La ‘lolenca’ i la ‘jerrenca’ d’Arenys. La ‘llorona’ de Lledó. La ‘redona de Catxol’, la ‘ramillet’, la ‘dura’ i el ‘bordís del Bosquet’ de la Portellada. Així, fins a arribar a 30 varietats diferents. Parlem d’oliveres. Concretament, de les noves varietats d’olivera que s’han identificat gràcies a un projecte de cooperació anomenat ‘Olivos de Aragón’, i amb uns resultats que es van presentar ahir 26 de novembre a l’Almúnia de Doña Godina aprofitant la commemoració del Dia Mundial de l’Olivera. Un projecte de llarg recorregut, que ha durat 4 anys, i que ha implicat diferents agents del territori, com serien el Grup d’Acció Local Baix Aragó i Matarranya, el grup LEADER del Camp de Belxite, AFRUCCAS, el viver Mariano Soria, la Red de Semillas de Aragón i Aceites Lis. Una vegada localitzades, registrades i batejades estes noves varietats d’olivera, la intenció és fer una passa més, amb la previsió de plantar tres unitats de cada una d’estes 30 varietats a la finca experimental que té el Govern d’Aragó a Alcanyís, de forma que es pugue estudiar el seu comportament productiu, climatològic i de mecanització. És a dir, que este treball de recerca tingue un retorn a la societat de cara a perfeccionar i millorar l’agricultura.
Víctor Vidal és agricultor a la Portellada i un dels agents implicats en este treball de recerca. «És un projecte per a res innocent. Al Matarranya, que som terra d’oliveres, estem aveats a veure oliveres grans». Algunes són molt singulars. A través d’este projecte «preteníem prospectar Aragó i identificar totes aquelles espècies no conegudes científicament fins a dia d’avui. Aquí predominen els empelts, però tenim moltes coses més. Algunes es coneixien i altres, no». Per tant, este projecte «ha consistit en identificar-les, ubicar-les, dir de qui són i determinar si es tracte d’una varietat nova o no». I és que les oliveres, quan les mires de lluny, «pareixen totes iguals». Però no ho són, com així ho ha corroborat el banc de germoplasma d’Andalusia. Vidal concrete que en tot este temps «hem voltat pràcticament 2 milions d’oliveres». De totes estes, «hem identificat 96 coses diferents i podem parlar de 30 varietats d’olivera noves». Víctor Vidal va recordar projectes precedents per a identificar diferents varietats d’olivera, com ara els que en el seu dia van impulsar Fernando Zorrilla i José Luis Roda, Agents de Protecció de la Naturalesa al territori. Precisament, Zorrilla ha segut un dels socis d’este interessant projecte que acabe de concloure.
La connexió Líban i Matarranya
Des del projecte reconeixien que la identificació d’estes noves varietats aporten molta informació. «Hem anat a oliveres que es cultivaven, que es treballaven», va manifestar Víctor Vidal. Varietats que «estan ben adaptades al territori, que van sobreviure a l’any 1956», de forma que són resistents al fred, i que per als propietaris tenien un valor o un significat. «Si no valgueren res, els propietaris n’hagueren fet llenya». I entre la informació que ha recopilat el projecte, trobem que algunes d’estes varietats es van conservar perquè «fan unes olives molt bones». Altres serveixen «per a pol·linitzar». En definitiva, informació molt valuosa que pot servir en el disseny de «noves plantacions, nous usos i també en la proliferació de varietats exclusives». A través d’este projecte també s’ha pogut entreveure el pes i la rellevància que tenia el sector agrícola, i especialment l’oli, fa més de 500 anys. «Entre les varietats localitzades, en teníem una que la coneixíem com a sevillana». Resulte que de sevillana no té res. I és que gràcies al banc de germoplasma s’ha pogut corroborar que «és una varietat que no és d’aquí», sinó que prové del Líban. Per tant, al Matarranya existeix una olivera que té entre 600 i 700 anys originària de l’altra punta de la Mediterrània.
Com reconeixen els agents d’este treball de cooperació, ‘Olivos de Aragón’ és un projecte que pot tindre llarg recorregut i que inclús pot servir per a millorar la producció i tecnificació dels nostres camps de cultiu. D’entre les 30 noves varietats identificades, Vidal va explicar que «en tenim dos que són molt bones en productivitat. De fet, s’estan fent assajos molt interessants». I al Matarranya, concretament la ‘ramillet’, és una varietat d’olivera que té unes actituds molt potents de cara a «la mecanització i l’anàlisi fisicoquímic». Gràcies a este projecte, Vidal també s’ha realitzat com a persona i ha complert una il·lusió que tenia. «Sóc naturalista, i de menut que tenia la il·lusió de descobrir una espècie nova. Pensava en algun animal o una planta» i en la clàssica expedició a l’Amazones. «I resulte que és una olivera». Concretament, ‘la redona de Catxol’. «Al mas tenim una olivera molt gran, centenària, que fa unes olives rodones. L’hem batejat així, amb el nom del mas». A les set noves varietats d’olivera que s’han descobert al Matarranya se’n sumen altres que es coneixien. Està l’empelt, la sevillana, la sevillana borruda, la mançanal, una olivera en forma de salze, així com dos moixonenques: una pròpia de la zona baixa i una exclusiva de Torredarques.
96 geolocalitzacions diferents
En una entrevista a matarranya.media, el gerent del Grup d’Acció Local Baix Aragó – Matarranya, Joaquín Lorenzo, va destacar fa uns dies que gràcies a este projecte de cooperació també s’han identificat noves varietats d’olivera a la Codonyera, Valldesgorfa, la Torrosella, Oliete, Maella i Belxite. «Són arbres que a primera pista ja es veu que són diferents. No són la típica varietat coneguda, sigue empelt, mançanal o arbequina. A vegades, fem referència a un únic arbre al que hem identificat i cride l’atenció. En altres ocasions, es tracte d’un conjunt d’arbres». Però en definitiva, parlem «d’un patrimoni genètic que hem de preservar. Algunes varietats, igual no tenen cap interès comercial. Però poden tindre molt d’interès per a la resistència a malalties, plagues o fenòmens adversos, sigue la sequera o les gelades». El projecte en qüestió ha permès geolocalitzar un total de 96 varietats diferents d’olivera. De totes elles, una vegada comparades les noves dades amb el banc mundial d’oliveres que la Junta d’Andalusia té a Còrdova, on està emmagatzemat l’ADN de 1.200 varietats d’olivera de 29 països diferents, s’ha determinat l’existència de 30 genotips nous. 7 d’elles, com apuntaven, s’han identificat a la nostra comarca.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Víctor Vidal, agricultor de la Portellada, sobre els resultats del projecte de cooperació ‘Olivos de Aragón’:
