Logotips d'organismes oficials

Quan el fred va matar l’economia rural

Enguany s'han commemorat 65 anys de 'La gran gelada', un episodi de fred siberià que va tindre conseqüències terribles per als municipis del Matarranya. 

Lo dia 2 de febrer va començar a gelar com mai s’havia vist al poble. Ni la gent més gran havia conegut una gelada tan gran com aquella. No va parar de gelar fins al dia 28 del mateix mes. Algun dia vam arribar a 17 graus per davall de zero”. Estes són les paraules de Ricardo Arrufat, un dels múltiples veïns de la capital del Matarranya que en el seu dia va entrevistar Lluís Rajadell per a parlar de ‘La gran gelada’, i que apareixen en la recent reedició de ‘1956, l’any de la gelada’ (Comuniter Editorial, colección Es un decir). Parlem d’un llibre en format reportatge que ens trasllade cap al mes de febrer de fa exactament 65 anys i que encara avui és recordat per la gent més gran de la nostra comarca. Aquell febrer de 1956 va gelar tots els dies. Tots els dies va gelar de vent, amb un fred constant que inclús va baixar dels 20 graus negatius. Les conseqüències van ser terribles: la mort de l’olivar, que era el model de vida dels nostres pobles, i la migració forçosa.

Matarranya.Media ha parlat en l’autor, qui apunte que “abans de ser periodista, jo vaig ser llaurador al meu poble. I la referència a la gelada era una constant entre els llauradors. Una referència temporal a la història del poble, per a la nostra demografia i també per als nostres cultius”. I és que l’intens fred d’aquell febrer de 1956, i especialment la constància d’aquell fred i que va gelar de vent, va suposar “la mort de l’olivar. La conseqüència més greu d’aquell episodi va ser que es van gelar les oliveres, que eren, pràcticament, l’únic cultiu comercial que hi havia al poble en aquella època”, diu Rajadell. En aquells temps, a Vall-de-roures “teníem ametlers, vinya i hortalissa, però l’únic cultiu que tenia una eixida comercial era l’oliva”. Per tant, eixa gelada de 1956, “que va durar tot el mes de febrer, amb tres onades d’aire siberià molt intenses, temperatures molt baixes i dies sencers que no va pujar de zero, va suposar la mort de la principal font d’ingressos dels llauradors”.

El periodista Lluís Rajadell, autor del libro ‘1956, l’any de la gelada’. E. RON

El periodista Lluís Rajadell, autor del libro ‘1956, l’any de la gelada’. E. RON

L’autor d’este intens reportatge de 80 pàgines recalque que “el fred va afectar a totes les finques del terme, independentment de l’altitud. Va ser una gelada de vent. I va afectar a tota la comarca”. Les conseqüències, les podem imaginar. “Per a la memòria col·lectiva dels nostres pares és un moment que ha marcat la seua vida”, assegure Rajadell. “Va ser un mes llarg (aquell 1956 va durar 366 dies) i se’ls hi va fer molt llarg. I ha quedat en el record de la gent per la mort de les oliveres”. Una desaparició d’ingressos que va tindre efectes demogràfics importants. “Va ser una cosa dramàtica. Va provocar una migració bestial. En aquella dècada, la comarca va perdre un 16 per cent de la seua població. És una caiguda terrible. Mons pares mateix”, recorde l’autor del llibre, “van haver de marxar del poble perquè no hi havia manera de guanyar-se la vida”. En una dècada, municipis de la nostra comarca van perdre una quarta part de la seua població.

La tormenta perfecta
Van ser anys complicats per a l’economia rural del Matarranya. En poc temps es va viure l’època del desarrollisme industrial i la tecnificació de l’agricultura, dos episodis posteriors a esta gelada. “Probablement, la gelada del 1956 va avançar la fugida de la gent dels nostres pobles”, considere Rajadell. I és que la mort de la principal font d’ingressos de la gent del camp va provocar “la migració de famílies senceres. Pràcticament cada setmana marxava algú perquè al poble no hi havia futur”. Hem de pensar que “plantar una olivera per fer-la productiva eren 20 anys”. Moltes famílies van haver de marxar, però moltes es van quedar. “Moltes oliveres es van arrencar per la soca i es van reconstruir a través dels pollissos. Algunes altres es van arrencar senceres, una autèntica pallissa, i es van plantar bancals de vinya i ametlers, que són cultius que entren en producció de forma més ràpida i són més fàcils de mecanitzar”.

Podem confirmar, perquè estem aquí, que els pobles van sobreviure i se’n van eixir. “Però la decadència va ser molt llarga. Es va allargar fins als anys 80, i no a tota la comarca”, reconeix Lluís Rajadell. “Alguns pobles es van recuperar, i la vinya i els ametlers van ser importantíssims en aquells anys i li van donar molta vida als nostres pobles. I no podem obviar la ramaderia moderna i intensiva posterior”. De fet, Rajadell creu que “la comarca no té res a veure a la d’aquella època, que pràcticament vivia de l’olivar”. I pense també que “tot i que les conseqüències econòmiques d’aquella gelada les tenim superades, les demogràfiques encara les estem pagant”. I és que els pobles del Matarranya van passar dels 17.670 habitants als 14.845 en sol una dècada, un retrocés en més de 2.500 veïns, que és la població actual de la seua capital. Municipis com la Torredarques o la Torre del Compte van pedre en aquells anys més habitants dels que tenen a dia d’avui.

Este ‘1956, l’any de la gelada’, va ser publicat per primera vegada l’any 2007 a través de l’associació Repavalde, coincidint amb els 50 anys del gran fred que va matar l’olivar del Matarranya.

RUBÉN LOMBARTE
blank Mitjans blank