Sant Antoni: foc i tradició
El Matarranya ja està preparat per a acollir la celebració més important de l'hivern: 'Sant Antoni'.
La iconografia de ‘Sant Antoni’ no està exempta de simbolismes i detalls que marquen la celebració. Es representa el sant amb un llibre, un bastó del qual penja una campana, i un petit porc que incideix la seua condició de patró dels animals. Segons relaten les llegendes, el sant va cuidar un porc, convertint des de llavors la seua companyia en inseparable. L’aparició d’aquest animal no és estranya, ja que era, no fa tant, l’animal més important de l’alimentació durant aquesta època i segueix protagonitzant part de la festa reunint a la gent al voltant de les brases de les fogueres.
El foc és un dels elements centrals de la festa de ‘Sant Antoni’. Al costat de la pira se celebren infinitat d’actes: es balla, es reparteix aiguardent i pastes, es rosteix el berenar… En els municipis del Matarranya predominen les fogueres, encara que dècades enrere també s’edificaven barraques. Es tracta d’estructures de grans dimensions, de forma cònica que fan referència a la casa de ‘Sant Antoni’.
Les llegendes religioses i devocions populars durant aquests dies introdueixen en la vida d’oració i treball del sant les temptacions del diable per pertorbar-lo i fer que deixés el retir i tornés a les maldats del món. I és que ‘Sant Antoni’ no s’entén sense els ‘Diablets‘, el ‘Diable’, les ‘Diableres’ o les ‘Botargues’. Amb aquesta pluralitat de termes es coneixen els éssers diabòlics que ressorgeixen en aquesta festa, que en funció de cada municipi, tenen un objectiu.
En Torre de l’Compte, participen a la ‘plega’ de Sant Antón; a La Fresneda, s’encarreguen d’espantar els nens i nenes mentre que la flames de la foguera cremen. A La Portellada, els ‘Diablets‘ apareixen per l’encesa de la foguera i porten uns ‘llangostos de foc’. Les ‘diableres’ són el nom amb el qual es coneixen popularment a aquests personatges de l’inframón a Vall-de-roures, on porten escombres per espantar també als nens i nenes durant la ‘plega’ i durant la foguera. Mentre que Pena-roja de Tastavins també tenen al seu respectiu ‘Diable’, tot i que aquest solia sortir per a la festa del ‘Carnestoltes’ amb una escombra per fer córrer als nens.
La nit del 16 de gener, s’emmarca també en unes celebracions que va acabar traduint-se en música, balls i dites àcides contra qualsevol convencionalisme, els quals segueixen perdurant avui en dia en els pobles del Matarranya.
