Del Matarranya al món • Especial coronavirus: Juan Carlos Arrufat, alcalde de Torredarques
Tenien previst tornar el 20 de març, però l'estat d'alarma es va declarar a Espanya el dia 14 i a l'Equador el 16
L’alcalde de Torredarques Juan Carlos Arrufat i la seva dona van viatjar el 17 de febrer a l’Equador. Tenien previst tornar el 20 de març, però l’estat d’alarma es va declarar a Espanya el dia 14 i a l’Equador el 16.
Quines mesures teníeu en el confinament de l’Equador?
Allí estava tot paralitzat, va ser paregut a Espanya, fins i tot més. M’atreviria a dir que hi havia toque de queda, a partir de les 2 de migdia tancava tot i no es podia anar ni anar a comprar ni a farmàcies.
Com vau poder tornar?
Al principi les companyies aèries no contestaven. Vam tenir la sort de contractar amb una companyia de viatges i ells es van encarregar. Ens van dir que tenien vols previstos per al 19 d’abril. Però faltava més d’un mes. Quan s’aproximava la data vam veure que no hi hauria vols. I allí va ser quan vaig començar a moure una mica. Em vaig posar en contacte amb el consulat per a veure com podia tornar, perquè les previsions eren per a llarg.
Quina va ser la resposta del consulat?
Hi havia molta gent igual i en principi no sabien quan hi hauria un vol humanitari. Em van dir que quan saberen alguna cosa m’avisarien. Jo vaig continuar movent, vaig sortir en premsa, vaig pensar que faria una mica de força. I la veritat que els companys de partit d’Espanya, tant Esther Peirat com el vicepresident de la Diputació, es van posar en contacte amb mi i em van dir que intentarien tirar una mà per a tornar. I vaig dir que tota ajuda seria benvinguda.
Com se soluciona la situació?
Em van posar en contacte amb el subdelegat territorial d’Aragó, ell em va posar en contacte amb un del consulat espanyol que treballa de jefe de seguretat i és de Teruel. Vam estar parlant i al cap de deu dies ja ens van cridar del consulat perquè hi havia un vol per al 29 d’abril, per si estàvem interessats. I per supost vam dir que sí.
Com va ser el vol de tornada?
Va ser un viatge estrany, una odissea. Sortim un dimecres, amb moltes mesures de seguretat en l’aeroport. Però en pujar l’avió anava a rebentar. Vam ser amb mascarilla durant tot el viatge, que va durar unes 15 hores. Vam arribar a Espanya el dijous a les 11 del matí. Quan vam poder sortir d’allí, va ser una odissea tornar des de Madrid.
Què vau fer per a arribar hasta Torredarques?
Vam intentar treure viatges d’AVE i bus, però anaven plens, va ser impossible. I entonces vam treure bitllets de tren del cercanías. Vam sortir a la 13.30 amb el tren de cercanías i vam arribar a les 18.30 de la tarde a Zaragoza. Com tampoc hi hauria autobusos per a anar a Alcanyís, prèviament vam cridar a un taxi de la zona i va venir a recollir-nos en una furgoneta per a mantenir la distància de seguretat. A les 19 vam arribar a Alcanyís on teníem el cotxe, i d’allí ja vam anar a casa. Vam sortir el dimecres a les 10 del matí d’Equador i vam arribar a casa a les 9 de la nit del dijous. Va ser una aventura.
Durant el trajecte, vau poder menjar i beure?
No, des que vam sortir de l’Equador només ens van donar de menjar a l’avió. I fins que vam arribar a casa res, tot estava tancat i no hi havia res per menjar ni beure a cap lloc.
A l’Equador, com vas viure el confinament?
Durant el temps a Equador, la situació va ser tranquil·la dins de les circumstàncies. Estàvem amb els pares de la meua dona en una zona de muntanya tranquil·la amb una població d’uns 120.000 habitants, i crec que hi havia 30 casos de coronavirus en total. A més, estàvem a les afores, no estàvem en el centre, estàvem més aïllats. Dins de les circumstàncies més tranquil i millor.
Com vas viure la situació del poble des de la distància?
El tinent alcalde i jo parlàvem per WhatsApp, però no és el mateix. Tens la incertesa que tampoc saps si podràs tornar i et sents impotent de no poder fer més i no ajudar al poble. És una mica desesperant perquè a més tens als companys allí sols. A més, és la primera legislatura del tinent alcalde i li ha agarrat tot de nou i només s’estava saturant i atabalant pobre. Som tres i en faltar un es multiplica la responsabilitat dels demés. Des d’aquí ajudava amb el poc que podia. Però és dur no estar allí amb la gent.
Què vas fer al arribar a casa?
Per seguretat vam fer una cuarentena de dos setmanes, ens van dir que no era obligat, però vam decidir fer-la voluntàriament després del viatge amb avió. A més, ens ho va aconsellar el metge de fer-la durant el període d’incubació durant unes setmanes. Després de tant de temps ja no ens venia d’uns dies i almenys ens quedàvem més tranquils.
Durant tot aquest temps, en què pensaves?
Tens la incertesa que tampoc saps si podràs tornar, el vol humanitari ni se sabia quan vindria i es parlava que fins a juliol estaria tot tancat. Al final ja no saps ni que pensar, encara que estigues amb familiars, estàs lluny de casa i del poble, i psicològicament és dur i pesat.
Com han viscut el confinament a Torredarques?
La majoria de la gent és gran i han estat molt nerviosos, però aquí la gent ho compleix tot. La gent està una mica asustada, però de moment no fa falta cridar-los l’atenció perquè ells mateixos es cuiden i compleixen totes les normes i mesures de seguretat. Tenim la ventaja de que aquí no hi ha aglomeracions, per a complir les mesures de seguretat i la distància de dos metros casi t’has d’ajuntar més que separar-te. Dins del dolent crec que s’està tranquil, seguim les instruccions que ens van donant i de moment esperem que no hi hagi cap incident.
Pots escoltar l’entrevista completa en el següent reproductor:
