Un 60% de la població de la cabra salvatge de Pena-roja està afectada per sarna

En els últims anys la malaltia parasitària de sarna sarcòptica ha afectat greument a la població de cabra montés de Castelló, Tarragona i ara Teruel. Al Matarranya, en els darrers anys els casos registrats van ser pocs. No obstant això, aquest últim any la malaltia s’ha estés i es calcula ara que hagi pogut afectar, almenys a Pena-roja de Tastavins, a un 60% de la població, segons el president de l’Associació de Caçadors de Pena-roja, Juan Carlos Anglés. “No és alguna cosa que puguem assegurar, però en els cotos veïns les baixes han estat d’un 95% de població”, assegurava Anglés. Per això, es preveu que a la fi d’enguany la població es pugui reduir en un 90%. Una situació provocada per la superpoblació d’estos animals, que ha facilitat la propagació de la enfermetat.

Com a mesures per a frenar el contagi es va intentar un tractament en pienso amb paramectina, un antiparàsit. No obstant això, tal com va explicar el president dels caçadors, “No pots controlar el que menjarà un animal salvatge. Ni les autoritats competents ho han recolzat, ni nosaltres tampoc”. De moment, l’única salvació per a l’espècie és la naturalesa. Algunes de les cabres estan sobrevivint a la sarna, convertint-se en més fortes i en alguns casos fins i tot immunes. Caldrà esperar a l’evolució i repoblació de l’espècie en estes noves cabres resistents a la malaltia.

La sarna afecta a estos animals provocant-los la caiguda de pell i fortes febres. En conseqüència, les cabres busquen refugi prop de rius o fins i tot dins de poblacions. A Pena-roja, tal com es pot veure al vídeo, recentment va ser trobat un exemplar dins de la part alta del poble, igual que en Beseit, a causa de la nevada de gener.

Els animals morts són col·locats de manera que puguin servir d’aliment a altres espècies com a buitres. “Segons els estudis, una vegada mort l’animal, la sarna aguanta viva en aquest unes 12 hores, no passa a la resta d’animals, només afecta a elles mateixes”, va explicar el caçador.

La problemàtica amb la població afecta també als cotos de caça i repercuteix en sectors com la restauració o hosteleria. La caça de cabres és un reclam turístic i esportiu que reporta gran quantitat econòmica al Matarranya a causa de l’alt nivell adquisitiu dels qui el practiquen. Tant individuals com empreses veuran ara anul·lats estos ingressos durant diversos anys, ja que “un bon exemplar de mascle muntés són uns 12 anys, si ara ens queden exemplars de dos anys, necessitaríem mínim una repoblació de 10 anys”.

A més, des de les agrupacions de caçadors reclamen que si no hi ha exemplars, no podran caçar, i per tant no té sentit mantenir les taxes acordades dels cotos. Fins ara, els propietaris dels terrenys cedeixen el terreny i la societat de caçadors, sense ànim de lucre,  és la que gestionava i dóna una prestació econòmica per estar en els cotos a cada propietari en funció de les hectàrees que aporta.

D’altra banda, les diferents associacions de caçadors, en col·laboració amb altres cotos afectats, tenien previstes xerrades en aquelles zones on encara no s’havia introduït la sarna. No obstant això, la crisi causada per la COVID-19 va obligar a suspendre este tipos de formacions informatives.

REDACCIÓ