Diputació inste les administracions superiors a crear un pla de xoc per a retirar l’amiant
Teruel Existe defense una moció que és aprovada també pel PAR i pel PSOE. El PP es posicione en contra
Davant la preocupació que han traslladat els consistoris per l’aplicació de la llei sobre residus i sòls contaminats, la qual obligue a censar les instal·lacions que incorporen amiant i a elaborar a la vegada un calendari per a retirar-ho, l’agrupació de Teruel Existe a la Diputació Provincial ha presentat una proposició. En concret, el text sol·licite al Govern d’Aragó un pla d’ajudes per als ajuntaments dirigit a l’elaboració d’un cens d’instal·lacions que tinguen amiant, així com la creació d’un Pla Director 2025-2030. També insten al govern central a convocar subvencions perquè els municipis puguen emprendre la corresponent retirada de l’amiant. Després de les esmenes incorporades, s’ha acabat recollint que Diputació també recolzarà estes accions en funció de les seues possibilitats. Teruel Existe defense que «l’amiant no és residu municipal, i veient vindre de quina manera es passen la pilota la DGA i el Govern d’Espanya, al final els pagans seran els consistoris». La proposta va prosperar pel vot favorable de Teruel Existe, PAR i PSOE, mentre que el PP (equip de govern i presidència) va votar en contra.
A la vegada, la sessió ordinària de Diputació corresponent al mes d’abril va aprovar per unanimitat una proposició de Teruel Existe relativa a les ajudes vinculades per a pal·liar els problemes de la sequera de les campanyes de 2023 i 2024. La proposició va anar dirigida tant a la convocatòria que va presentar el Govern d’Aragó, i que va deixar fora algunes poblacions del Matarranya, com ara Arenys, Calaceit, Lledó o Massalió, així com les ajudes que va anunciar el Govern d’Espanya en les quals no s’incloïen ni la vinya ni l’olivera. A través d’esta proposició, Teruel Existe inste també l’executiu aragonès a modificar la superfície subvencionable, arribant a un màxim de 250 hectàrees per persona beneficiària, i al fet que el màxim de caps de bestiar subvencionable pugue arribar a les 250 UGM per persona beneficiària. De la mateixa forma, traslladen al Govern d’Espanya que utilitze les comarques agràries com a mecanisme de delimitació territorial de les zones afectades, i no les províncies com s’ha fet, així com incloure també olivera i vinya entre els llenyosos afectats, que es queden fora.
