La guerra a l’est d’Europa dispare els costos de producció del camp, sobretot en combustibles

Si bé la pujada dels costos de producció ha sigut notòria en els últims mesos, la guerra a Ucraïna encara ha disparat més els gastos del sector agrari. Cereals, llavors, fertilitzants, electricitat, però sobretot combustibles, estan castigant la situació d’un món agrícola de per si complex. La setmana passada, el barril de Brent es va arribar a cotitzar als 140 euros i el preu del combustible es va pujar una mitjana de 25 cèntims. De fet, en alguns punts de les cooperatives del Matarranya, el Gasoil B per a tractors va arribar a superar els 1,5 euros per litro la setmana passada, disparant els costos al camp, limitant molt el marge de benefici del menut agricultor, i amb la possibilitat que este sobrecost acabo repercutint també al consumidor final. Des de fa uns dies, i donada la dependència exterior, el preu del litro d’oli de gira-sol pràcticament s’ha doblat, cosa que també podria repercutir en el preu de mercat de l’oli d’oliva.

Alfredo Caldú, és el president de la DOP Aceite de Oliva del Bajo Aragón, qui va reconèixer que la gran preocupació del món agrari està relacionada amb els combustibles. «Espanya i Europa som molt dependents de l’exterior, i això fa que les nostres economies siguen molt fràgils». De fet, i amb els preus que s’han marcat estos últims dies, «no es pot treballar». Ara comencen les faenes per preparar la nova campanya, i el preu del combustible s’ha posat prohibitiu. «El Govern ha de fer alguna cosa, perquè a estos preus no es pot treballar», va entendre Caldú. Pel que fa a l’impacte que està tenint la guerra de l’est d’Europa amb els preus de l’oli de gira-sol, Alfredo Caldú va reconèixer que «l’oli de gira-sol és més car ara que fa uns sis mesos l’oli d’oliva». De fet, no es descarte que el preu de l’oli de gira-sol acabo afectant també a l’oli d’oliva per la llei d’oferta i demanda, i que trobem consumidors que es passon a l’oli d’oliva o a altres greixos vegetals.

Alberto Riba és agricultor i pastor de Vall-de-roures, i explique que «tot i que natres som un sector que no depenem tant dels piensos com pot ser la ramaderia intensiva, els pastors no vivim al marge d’esta pujada de preus generalitzada». Riba va recordar que les ovelles «som un sector poc rentable. En estos moments, el consum de corder és molt baix», i està sent el mercat musulmà, donada l’aproximació de la festa del Ramadan, el que sosté la pujada de preus i el consum que es viu al corder. Riba va afegir que «en uns anys han baixat molt els censos, el sector cau en picat», i la nova reforma de la PAC «pot ser la rematada final», perquè molts pastors estan pensant en tancar les explotacions. Pel que fa al cereal, molt lligat al sector, Alberto Riba va recalcar que «ara ja està tot sembrat i ens quedarà arreplegar. Però si es mantenen estos preus, els costos de producció seran inassumibles. En estos moments, traure el tractor és pràcticament un delicte».

En relació a les explotacions intensives, que és un dels motors econòmics clau de la comarca, la gran preocupació es viu en els piensos, especialment en aquelles granges porcines que tenen cicles tancats. És a dir, que tenen mares, crien gorrinets i engreixen gorrinos. Sobre esta matèria, Ricardo Blanch, que és granger i alcalde a Pena-roja, va explicar que «la situació és complicada. Primer de tot, perquè s’ha viscut una especulació en matèries primes». El cereal que arribe al Matarranya sol entrar per Tarragona, un port que s’alimente d’Ucraïna. «Han pujat els ports, perquè el preu de la llum per a fabricar piensos i el combustible per a transportar-los han pujat molt. I en el futur, tenim temor de que puguen faltar estes matèries», perquè entre Ucraïna i Rússia sumen el 30 per cent de les exportacions mundials de blat i civada. Blanch va lamentar que «anar a treballar la terra en tractor s’ha convertit en un lujo. I, evidentment, si els costos de producció no es corregeixen, això acabarà repercutint en el preu del consumidor».

RUBÉN LOMBARTE