Logotips d'organismes oficials

Una nova gelada provoque importants afeccions en els ametlers del Matarranya

El sector primari també està molt preocupat per la falta d'aigua, que es pot traduir en una campanya de cereal pèssima

El Matarranya va patir una baixada de temperatures important, afectant directament en els bancals d'ametlers. | Foto: R. Lombarte

Ha tornat a passar. I pràcticament els mateixos dies que el passat 2022. Si ara fa un any una forta gelada va arrasar bancals d’ametlers i de fruitals de bona part del Baix Aragó i del Matarranya, enguany, tot i que s’han salvat els plans, l’afectació també ha segut considerable. Les nits del 5 i 6 d’abril, a les vespres de Setmana Santa, la caiguda dels termòmetres, en alguns punts del Matarranya per davall dels -5 graus, ha afectat el 80% de la producció d’ametles del territori, així com bancals de fruitals de les valls fondes de la nostra comarca. Exceptuant la varietat d’ametla mardia, que és una varietat més tardana i que per estes dates encara tire pètals, l’afecció ha segut significativa. No tant com la de l’any, però des del territori reconeixen que dos anys «amb una producció de l’ametla tan castigada, amb la dependència que té el territori d’este cultiu», desanime un sector que també mire de recel la falta d’aigua, i que pot impactar de ple en una campanya de cereal que pot ser pèssima.

David Andreu és responsable de llenyosos del sindicat UAGA al Baix Aragó, i va explicar que «s’ha tornat a repetir la realitat de l’any passat. La primavera passada vam patir una gelada tardana que va afectar el 80% de la producció d’ametles. I esta vegada ha passat una cosa pareguda, pràcticament els mateixos dies». Una gelada que també ha afectat els fruitals, especialment en els termes de Massalió i la Vall del Tormo. Pel que fa a les varietats d’ametla marcona, llargueta i comú, que són les predominants, la zona alta del Tastavins i el Matarranya s’han vist bastant afectades. En alguns bancals les ha pelat pràcticament totes. Des del sindicat UAGA, Andreu va apuntar que «portem dos anys consecutius sense ametla. Dins del sector hi ha tristesa i la gent està desanimada. Si tens una mica de collita vas treballant, hi ha inversió i inclús s’assente població. Però dos anys consecutius amb la producció arrasada i amb la dependència que hi ha d’este cultiu a la zona, ho fa tot molt complicat».

Una sega nefasta
Però les gelades de primers d’abril no són l’única preocupació per a un sector primari que afronte un 2023 molt complicat. I és que la falta de precipitacions fa que la campanya de cereal estigue en perill. De fet, des del sindicat UAGA li han traslladat al conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó, Joaquín Olona, un paquet de propostes fiscals i flexibilitzacions en la normativa PAC de cara a pal·liar els problemes de renda que viuran molts agricultors com a conseqüència de la falta de pluges. En relació als compliments de la PAC, el sindicat agrari ha fet menció a les rotacions de cultiu, a la possibilitat d’enterrar les llegums abans d’arribar a la floració, a l’aprofitament de tots aquells cultius que no es segaran per a l’alimentació del bestiar, així com permetre reduir la superfície de sembra de l’arròs per problemes relacionats amb el subministre d’aigua.

Precisament, sobre la falta d’aigua, David Andreu va recordar que «a la zona oriental de la província vam tindre pluges d’hivern i hem tingut nevades», de manera que els bancals d’ametlers i d’olivers «estan prou bé, en comparació a altres comarques d’Aragó». Una altra cosa són els camps de cereal. Andreu va manifestar que «en algunes zones el cereal està en situacions irreversibles. La zona alta potser no està tan avançada, perquè el cereal és més tardà i té marge. Però conforme baixes d’altituds, veus com molts camps de cereal, encara que plogués, ja no es recuperaran». Una realitat que es pot traslladar també als farratges i als pastos per al bestiar. Des del sindicat UAGA també van denunciar la situació relacionada amb les assegurances agràries, «més quan enguany les administracions han posat diners per a fomentar la contractació d’assegurances». I és que Agroseguro ha pujat els preus de les pòlisses, de manera que les millores en les condicions no arriben a l’agricultor.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans