El sector primari torne al carrer, en esta ocasió pels tractats de lliure comerç que acate Europa
Madrid ha protagonitzat una nova manifestació en defensa de l'agricultura i el producte autòctons. A la mobilització hi van assistir veïns del Matarranya i el Baix Aragó
Després d’uns mesos de gener i febrer molt calents, el sector primari s’ha tornat a manifestar esta setmana. De fet, agricultors i ramaders de tota la geografia nacional han participat en una manifestació convocada este dilluns a Madrid com a resposta als acords entre la Unió Europea i Mercosur, i que des del sector primari consideren que es traduirà en l’arribada massiva d’aliments bàsics que utilitzen mètodes de producció que a Europa estan completament prohibits de fa anys, generant «competència deslleial» entre agricultors, i a la vegada repercutint en el consumidor final. La manifestació ha estat convocada per ASAJA i COAG. En ella van assistir diferents agricultors del Baix Aragó i el Matarranya. De fet, des de la província es va organitzar un autobús que no es va acabar omplint. Tot i això, la mobilització va ser sonada, i a la manifestació van assistir professionals agraris de tot arreu. La proliferació d’acords de lliure comerç entre Europa i països tercers, com ara Amèrica Llatina o Marroc, són el detonant d’un 2024 molt tens entre les organitzacions agràries i l’administració pública, sigue la Unió Europea, el Govern d’Espanya i el Govern d’Aragó. Des del sector entenen que estos acords comercials es tradueixen en la importació de productes agraris que rebenten preus i que no compleixen les normatives europees, castigant i repercutint en un futur incert per a l’agricultura europea.
José María Alcubierre és el secretari general de l’organització agrària UAGA-COAG, present dilluns a Madrid, i va recalcar que tot i la rapidesa en què s’ha convocat la mobilització, «estem bastant contents». Alcubierre va apuntar que des de l’organització «hem estat molt pendents de l’evolució d’estos acords». I tot apunte que el resultat de les eleccions als Estats Units i eixa batalla comercial que es pot establir amb la Xina ha precipitat els acords de lliure comerç amb Mercosur. L’acord entre la Unió Europea i Amèrica Llatina signifique que «els productes d’un costat i de l’altre podran accedir sense aranzels. Europa podrà introduir productes tecnològics, d’automoció o farmacèutics a uns preus adequats». Ara bé. «Aquí arribaran, sobretot, productes agraris». I ho faran amb uns processos de producció que «aquí porten prohibits des de fa molts anys», arribant al mercat europeu «sense controls de seguretat alimentària i producció». Una realitat que, lògicament, afecte el sector primari. Però afecte també «el consumidor final». Des de l’organització agrària van fer menció als transgènics, el clenbuterol o a l’ús de pesticides, i consideren que estos acords de lliure comerç suposen «una clatellada definitiva» per a l’agricultura i la ramadera europees. Alcubierre va apuntar que «si no canvien les polítiques de la Unió Europea, de l’estat i de la conselleria autonòmica, al sector ens espere un futur molt incert».
Precisament, i en relació amb els canvis que s’han produït recentment a l’Aragó amb el divorci polític entre el PP i Vox a l’equip de govern, i que va suposar el cessament fulminant del conseller d’Agricultura, Ángel Samper, des de l’organització agrària van entendre que no s’han experimentat massa canvis. Referint-se al nou conseller, Javier Rincón, José María Alcubierre va concretar que des del minut 1 «li vam traslladar que la xarxa de seguretat d’aquells que vivim de l’agricultura i la ramaderia és dèbil, i que Aragó va apostar fort per canviar una política agrària que vetllés per la supervivència de les persones que treballen en el sector». Des de l’organització agrària, el seu secretari general va apuntar també que «estem en una situació de sequera recurrent» i les ajudes a pal·liar esta situació «estan sent insuficients». No només pel que fa «a la quantitat», sinó perquè les ajudes «havien de ser quirúrgiques», dirigint-les a «aquells que pitjor ho estan passant». Però «no hem trobat eixa resposta, i el govern ha repartit per a tots», tant entre aquells que «depenem exclusivament de l’agricultura i la ramaderia», com entre aquells que la tenen com una afició o un complement. Alcubierre va demanar una reflexió, i «si no defensem les explotacions familiars, continuarem amb eixes dades que diuen que a Aragó no paren de desaparèixer professionals, al voltant d’uns 200 agricultors i ramaders cada any».
L’acció del dilluns es va convocar davant les portes del Ministeri d’Agricultura que dirigeix el socialista Luis Planas, responsabilitzant també el Govern d’Espanya de la falta de sensibilitat que té amb el sector agrari. De fet, 2024 ha estat un any marcat per les protestes agrícoles. Durant els mesos de gener i febrer es van viure multitud de tractorades arreu de la geografia nacional. També a la nostra comarca, on es van impulsar diferents accions de protesta. Els preus en els costos de producció, que sobretot s’han disparat des de la guerra d’Ucraïna, una PAC injusta, els excessos en la burocràcia, així com unes normatives de producció i unes restriccions que perden tot el sentit quan arriben productes de fora sense cap mena de control de seguretat, són algunes de les queixes d’un sector primari que són la baula principal dins de la cadena alimentària.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a José María Alcubierre, secretari general de la UAGA-COAG Aragó:
