Logotips d'organismes oficials

Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Jorge Morera

Està fent un màster en Transpot Planning a la Universitat de Leeds (Anglaterra). Ès de Mont-roig i va poder tornar al Matarranya abans que esclatés la situació

Va estudiar a Barcelona i l'any 2018 va estar d'Erasmus a Riga (Letònia). Ara ha decidit anar a estudiar a Leeds (Anglaterra). / Foto: NDM

Jorge Morera (Mont-roig, 1997) està fent un màster en Transpot Planning a la Universitat de Leeds (Anglaterra). Ès de Mont-roig i va poder tornar al Matarranya abans que esclatés la situació i ara fa les classes de manera on-line.

Perquè vas decidir marxar a Leeds?
Vaig acabar l’any passat la carrera de Gestió Aeronàutica a Barcelona i volia especialitzar-me més en transport i vaig marxar a fer un màster a Leeds. L’any 2018 vaig fer l’Erasmus a Riga (Letònia) i tot i que a mi m’agrada estar molt a casa, aquí a Espanya no hi ha un màster equivalent. No me n’he anat per viatjar. El meu coordinador per al Treball Final de Grau va estudiar a la Universitat que estic ara, parlant amb ell vaig descobrir este màster, aquí és molt conegut i està molt ben valorat en el món del transport.

Com és la ciutat?
Jo no la coneixia i és inclús més gran que Saragossa. Està al centre/nord d’Anglaterra, a la vora de Manchester. Fa uns anys era una ciutat molt industrial, és molt important però aquí no es coneix molt. És com quan veus una pel·lícula anglesa, és estereotipau un poc, però és cert que es compleixen.

On et va agarrar està crisis sanitària del coronavirus?
Jo estava a Leeds quan tot va començar, quan encara ens ho preníem de broma. A la Universitat ja estic en les últimes etapes, sol em quedaven treballs i quasi no tenia classes presencials. Vaig pensar abans que és complico la cosa marxo a casa. Vaig venir quan encara no havia esclatat aquesta situació.

Com va ser el procés per tornar?
Per vindre vaig haver de fer escala i en arribar em vaig tancar a l’habitació en quarantena per si de cas l’havia agafat. Als aeroports la situació era normal. Vaig anar de Manchester a Lisboa i de Lisboa a Barcelona, però d’això ja fa dos setmanes. Quan vaig tornar no hi havia cap classe de restricció ni preocupació.

Quan vas tornar, com vas trobar la situació en la què estàvem?
Em va donar la sensació que tots ens ho estàvem prenent a broma. Jo pensava, no he de quedar en ningú per si ho he arreplegat. Però veia que la gent fins que no ens han ficat en serio ni ens anava ni venia. La gent estava molt poc preocupada. Jo crec que ho estava més o massa del que havia d’estar.

Com està la situació a Leeds ara?
A Anglaterra les mesures han sigut molt més light. El divendres va ser l’últim dia de classes dels sagals a escola. Fa uns dies es feia via normal i corrent. De fet, els meus amics van anar al bar i tot. Alguns sí que voluntàriament s’han tancat, però no perquè no es pogués. Fins ara, segons m’han dit, ha sigut de vida normal. En canvi, la meva Universitat es va avançar una mica a la situació i ja ens van dir que passava a ser tot virtual. El poc que em queda presencial tot ho hem de fer per videoconferència. No m’he perdut cap classe. El nivell de classe és el mateix. Això d’aquí a uns anys ens farà pensa perquè realment no cal canar a un lloc per estudiar, ho pots fer per internet, a distància.

Pel que fa a l’educació, com són allí les classes?
Aquí a l’educació ells et donen els ferraments perquè deprenguis i tu deprens per la teva banda. No has d’esperar a que un professor t’explico, sinó que tu et busques la vida i tu aprens pel teu compte. La universitat té una plataforma on ho va pujant tot. Al màster he utilitzat molt esta plataforma. Normalment a Barcelona i Riga no la utilitzàvem molt, només per contactar amb els professors o per activitats. Aquí forme més part del dia a dia. Fer les classes de manera virtual ara no ha sigut un gran canvi molt dràstic perquè ja ho fèiem molt.

Respecte a l’estil de vida. Què fas en el teu dia a dia?
Realment, el que faig es estar tancat a casa estudiant. Tinc molta feina. He tingut sort perquè els meus companys de pis són molt bons i els companys de classe també. Al temps lliure quedes. Els he fet truita i ells m’han fet coses seves. Però a part d’això, de classe a casa a estudiar.

El país t’agrade?
M’agrade, però jo no em veig vivint aquí. Hi ha gent al màster que té clar que es vol quedar. A mi m’agrade pa ara estudiar o per uns anys treballant. Però si puc tornar tornaré, segur.

Saps quan podràs tornar a Leeds?
La meva idea és tornar perquè tinc vàries presentacions, però s’ha passat tot de manera virtual. No sé si tindre que tornar o no. Tindre que anar a buscar les coses del pis. Ha canviat tot tan ràpid que no tinc ni idea. A Espanya tenia pensat venir per Setmana Santa i ja he hagut de torna. Fins ara s’ho han pres en tranquil·litat, però al final la situació serà la mateixa que aquí.

Per acabar, vols donar un missatge esperançador?
Que tots parem compte. Podem adependre coses bones d’esta situació. Moltes coses de la manera que funcionem ara ens adonarem que podem viure d’una manera diferent. Quan passo això potser ens canvia la vida totalment. Qui sap. Podem adependre a viure d’una altra manera. Això ho contarem com una cosa que ens va afectar molt, pot ser no l’any que ve però si dintre de vint anys. És un moment que ens ha marcat la nostra manera de ser.

JOSÉ BLANCH
blank Mitjans blank