Logotips d'organismes oficials

Del Matarranya al món · Especial Coronavirus: Noelia Ferrer

Ès de La Freixneda, està fent un màster de Psicologia Positiva. Ens parlarà de l'associació Psicara de la que és membre i a través de la qual han creat una campanya amb recomanacions per poder millorar la salut mental durant el confinament

A l'octubre va iniciar un màster en Psicologia Positiva a la Universitat de Jaén i ara es troba a Granada vivint, confinada, estudia a distància./ Foto: NDM

Noelia Ferrer (1997 – La Freixneda) està fent un màster de Psicologia Positiva. Actualment està vivint a Granada. Ens parlarà de l’associació Psicara de la que és membre i a través de la qual han creat una campanya amb recomanacions per poder millorar la salut mental durant el confinament.

Quant de temps portes vivint a Granada i que és el que fas allí?
Estic aquí des de principis d’octubre. He estudiat Psicologia a la Universitat de Zaragoza, a la Facultat de Terol. L’any passat vaig acabar i em van agafar a un màster a la Universitat de Jaén, vaig pensar que era una bona oportunitat per seguir formant-me. Mons pares em van donar suport i vaig poder marxar i començar una nova experiència. Ara estic estudiant un màster de Psicologia Positiva i a la vegada faig un curs per especialitzar-me en teràpia familiar sistèmica.

Vens a parlar-nos com membre de l’Associació Psicara perquè heu preparat una sèrie de recomanacions per poder millorar la salut mental durant el confinament. Exactament, què és el que heu fet?
Vam crear l’associació l’any 2018 i sempre hem anat traient projectes, i ara amb la situació que estem vivint vam pensar que era molt important cuidar la salut física i també la mental. Vam pensar que érem les persones indicades per traure una sèrie de recomanacions i vam crear un vídeo i un article que diu: “Quitándole la corona al virus: él no es el rey ni la reina de la casa”.

Respecte al vídeo, què consells expliqueu?
La més clara és que s’han de seguir les recomanacions sanitàries. Al principi va costar més però la gent ja ho està complint. També és molt important saber que faràs durant el teu dia a dia, és molt recomanable planificar i crear una rutina amb horaris. Buscar activitats que t’agradin o obligacions i seguir un horari. Un altre consell és parar molt de compte amb les xarxes socials, podem passar mol més temps del que volem i caure en bulos informatius. Una altra cosa que s’ha de tenir molt en compte les xarxes de suport social, ja que som persones i necessitem les relacions interpersonals, perquè ens ajuden en el benestar emocional. Ja que no les podem tenir personalment hem de buscar altres recursos, ara mateix hi ha moltes plataformes per fer videotrucades.

En aquesta situació de confinament que passem moltes hores amb les mateixes persones, que ens podries dir per millorar les relacions.
A voltes les relacions interpersonals si passem molt de temps en una mateixa persona podem portar conflictes. Aquests no ens poden superar i hem de ficar un límit, és important dir-li a l’altra persona que coses ens molesten i que l’altra persona ens escolto. Ja que intentar buscar una solució, ser assertius i ficar-nos en la posposició de l’altra persona. La convivència pot acabar cremant. Si es treballa del moment 0, és molt més fàcil portau.

Pel que fa als més petits de la casa, com hem de tractar la situació?
És important no oblidar-nos dels més minuts. Ja que se n’adonen de la situació i els hi hem d’explicar per què estem preocupats. És important que es puguin expressar amb nosaltres i dir-nos que els fa por perquè els hi podem ajudar encara que semblin coses insignificants.

Noelia, voldries destacar alguna cosa?
Moltes voltes intentem amagar les nostres emocions, estar sempre bé i no tenir mal estar. I no diem que estem tristos o que tenim ganes de plorar o sol plorem si estem sols. És molt bo ser conscients de com ens sentim i poder-nos explicar. Recomanem escriure el que estem pensant i com ens sentim, com una carta a nosaltres mateixos. Això ajuda a reorganitzar els pensaments, a veure que els que pensem és una cosa hipotètica del passat o futur i no de la realitat, pot ajudar a racionalitzar i perdre en perspectiva la situació que vivim. Després d’escriureu, és molt més fàcil explicar-ho a algú.

Voldries recomanar alguna iniciativa?
Per part de Psicara tenim iniciatives per a fer el temps més amè i aprendre coses. Tots els dimecres fem una publicació sobre un tema de psicologia interessant per la gent, sobre tota mena de temes. Des de com afrontar una situació de dol, la depressió post embaràs o el consum de cànnabis.

Alguna altra cosa a destacar?
Si alguna persona aquesta situació li produeix molt mal estar i sola no pot, pot buscar a ajuda. A voltes podem buscar a les persones properes, però a voltes no és suficient i necessitem ajuda d’un professional. Per exemple, com quant anem al metge perquè tenim una malaltia, és el mateix. Ham d’acudir igual i buscar un professional. És important gestionar bé el malestar, ara molts psicòlogues estan oferint els seus serveis de forma telemàtica.

De cara al futur, des del teu àmbit, com veus aquesta situació?
És una opinió personal, però, igual que hi haurà gent que podrà continuar amb la seva vida amb normalitat, hi haurà gent que ho passarà molt malament, tindran ansietat i podran tenir una depressió. Crec que hi haurà més casos del que podem imaginar, relacionat amb la salut mental. Tota aquesta gent, com deia abans, han d’acudir a un professional.

Retornant a l’Associació, com va sorgir PSICARA?
Va ser una iniciativa que va néixer a tercer de carrera, ens vam ajuntar uns quants de classe. Tots som estudiants de Terol, psicòlogues i la majoria d’Aragó. Som 13. La funció era potenciar el paper que té la psicologia en la nostra comunitat. Ens hem proposat amb molta il·lusió desarrelar projectes per cobrir necessitat que hi ha a la població, estem molt centrats en adolescents, ara. Però estem oberts a qualsevol cosa.

Tu ara estàs a granada, et va agarrar allí la situació i no vas poder tornar?
Si em va agafar aquí. Vaig dir si com sol són dues setmanes em quedo aquí. Si hagués sabut que sèrie tant temps haguera tornat a casa, ja que com allí no s’està a cap lloc.

En aquell moment, vas intentar tornar?
No, vaig pensar que era molt irresponsable per la meva part tornar. Vaig estar en contacte amb molta gent a Granada i em feia por poder portar el virus a la zona. Aquí estic bé en la meva rutina, així que vaig decidir quedar. Estic fent el màster de forma online, tot ens ho envien. Ens estem adaptant bé. Però també tenia pràctiques i estava il·lusionat.

Per acabar, vols donar algun missatge esperançador als nostres oients o saludar?
Saluda a la meva família i amics. Per a la gent que està a casa que gaudeixo dels seus i per als que estem fora que quan pugem tornarem i gaudirem com mai. Hem de pensar que aquest confinament està salvant moltes vides i que estem fent el correcte.

Pots escoltar l’entrevista aquí: 

JOSÉ BLANCH
blank Mitjans blank