Logotips d'organismes oficials

Del Matarranya al món • Especial coronavirus: Sara Estecha

És de Vall-de-roures i actualment viu a Anglaterra. Ha viscut la crisi sanitària des d'allí, on no hi ha hagut confinament ni desescalada. Explicarà com s'ha gestionat la situació des d'allà

blank
Està fent un doctorat a Coventry, on ja porte prop de 2 anys. / Foto: NDM

Sara Estecha és de Vall-de-roures i porte prop de dos anys vivint a Coventry, Anglaterra. Ciutat on es va mudar per estudiar un doctorat en Ciències de la Salut. Ha viscut la crisi sanitària des d’allí, on no hi ha hagut confinament ni desescalada. Explicarà com s’ha gestionat la situació des d’Anglaterra. Estava tornant de viatge quan es va iniciar la pandèmia a Europa.

On estàs i quant de temps portes?
Estic a Coventry, que està al mig d’Anglaterra. Portaré aquí un any i mig, des de que vaig començar el meu doctorat. Ja feia anys que vivia fora d’Espanya, quasi 6 anys. Vaig començar per Holanda, després vaig estar dos anys a Liverpool, un any a Itàlia i ara he tornat a Anglaterra.

Com és la ciutat en la qual estàs?
És una ciutat menuda, una mica avorrida i en poc que fer. Té uns 300.000 habitants. Però la universitat té molta vida, més que la ciutat estic més en la vida de la universitat. Coventry està justet al mig d’Anglaterra, prop de Birmingham. Diuen que és la ciutat d’Anglaterra que més lluny està de la platja.

Destacaries alguna diferència social?
Sí que hi ha diferencies, sobretot respecte al tema de faena, que és per allò que vaig marxar principalment. Jo vaig començar a investigar a Espanya, però la veritat que les oportunitats allí eren molt limitades i si volia créixer en la meua carrera, havia d’eixir a l’estranger i això és per lo que ho he fet.

Què és allò que estudies?
Vaig estudiar nutrició i dietètica, vaig començar a la investigació més en la salut pública i epidemiologia i ara mateix he tractat molts temes, des de l’obesitat, trastorns de la conducta alimentaria, inseguretat alimentaria i ara estic ficada en mal nutrició. Concretament el meu doctorat és sobre mal nutrició en adolescents al sud-est asiàtic.

Pel que fa a les classes i l’idioma, com ho portes?
Bé, jo ja no rep classes, a voltes en dono. Fa uns quants anys que estic fora però sempre aprens alguna cosa nova que no sabies.

On estaves quan va iniciar la crisi sanitària?
Em va agafar tornant d’un viatge de vacacions. Al principi vaig tenir una mica de crisis perquè no sabia si anar al poble o quedar-me aquí, perquè no sabia com sèrie la situació. Però estic contenta de quedar-me aquí, perquè és la meua casa i espai, i tinc alguns amics per aquí i estic a gust. M’ha pillat aquí i aquí m’he quedat.

En tornar a Anglaterra vas veure algun tipo de restricció als aeroports?
Vaig conéixer quan estava de viatge a un parell de xics i em van dir que a ells els hi havien tancat la frontera del país on estava de vacacions. Em va anar de no res per eixir del país, així que vaig tenir molta sort.

Tenies alguna visita o viatge planejar que es van veure afectats per la situació?
Sí, tenia planejada una visita a principis d’abril i també tenia una conferència a Mèxic a finals d’abril. I més viatges, que a mi m’agrada molt viatjar i sempre tinc algun viatge mirat o pensat, i bé, no he pogut fer res.

Com ha segut allí el confinament?
Aquí s’ha viscut molt diferent a el que s’ha viscut a Espanya, perquè aquí no s’han ficat restriccions molt series. A Espanya la policia multe, va pel carrer i tot això, i la gent  s’ho pren mol enserio, aquí no. La gent no va en mascarilles, no són obligatòries, els policies no diuen re. Sí que les tendes que no són necessàries i els pubs estan tancats. Però, aquí la gent no s’ho pren enserio, tampoc vigilen molt i és diferent. Hi ha molta més llibertat en este aspecte, també es podia fer exercici o a passejar pel parc des del primer moment de la cuarentena.

Respecte al sistema sanitari, han estat saturats els hospitals?
La verdad és que hi ha hagut molts casos, hi havia molta gent que deia ‘hem de ficar-nos tan seriosos com a Espanya o Itàlia’, però des del govern no s’han volgut prendre tan enserio. Sí que el sistema sanitari s’ha saturat bastant, no sé si tant com a Espanya. No crec que estiguérem tan ben preparats com estaven a Espanya, o alomillor no ha sortit tant a les notícies de què no s’ha saturat tant. Jo penso que tal com la gent s’ho pren això va pa rato.

Heu tingut procés de desescalada com nosaltres?
Ha segut un procés, però no ha estat tan clar com al d’Espanya. Sí que hi ha medides com a Espanya que no tenen cap sentit i que es contradiuen. Ara per exemple estan dient que ficaran obligatòries les mascarilles per al transport públic, i això ja es tinguera que a ver fet des del principi. Com que no ha tingut res de sentit, no s’ha fet tan seriós i detallat a Espanya, crec.

Durant este temps has mantingut contacte en los familiars?
Tots els dies parlo en la mama i lo papa, i vaig parlant en la família per videollamades. I en los amics igual. Com fa 6 anys que visc fora, per a mi mantindre el conte en la gent no ha suposat res fora de lo normal diguem, jo ja estava acostumada a mantenir el contacte d’esta forma. Sí que he cridat més a les iaies per saber com estan i per a què no s’avorrisquen tant, però ja està, per a mi no ha tingut gran de canvi.

Com era el teu dia a dia abans d’esta la situació?
De dilluns a divendres vaig a la universitat, a l’oficina que tenim els estudiants de doctorat del meu departament i depén lo dia, si tinc alguna reunió o bàsicament sentar-me a l’oficina davant de l’ordinador i fer la meua investigació. I ja després vas a fer esport, o quedes en els amics o el que sigue.

Ara t’has adaptat per a fer-ho de forma telemàtica?
Sí. En este aspecte no ha segut tan xocant, perquè els supervisors sempre han estat allí, faig skype una vegada cada dos setmanes o així. No necessito estar a ningun laboratori, ho puc fer des de casa i no hi ha cap problema. Ara al setembre havia d’anar a Pakistan, a recollir unes dades per fer un projecte, però encara no sé el que passarà, si el cancel·larem, posposarem, no tinc ganes de pensar-hi perquè ere un projecte que tenia moltes ganes de fer-lo.

De cara al futur, et quedaries allí?
Em quedaré fins que acaba el doctorat, que em quede encara un any i mig. No veig esta ciutat com a la ciutat que em quedaria més temps i tampoc a Anglaterra. Probablement algun altre país de la Unió Europea que no sé encara, sempre vaig sobre la marxa. Però, no crec que em queda aquí.

Has pensat en tornar al Matarranya?
La verdad que al Matarranya del que jo faig no hi ha cap oportunitat, i també m’agrade la vida de ciutat. Que m’encante tornar al poble, però per al dia a dia m’agrade més la ciutat, per poder mourem més.

Saps quan podràs tornar al poble?
Solgo tornar unes 3-4 vegades a l’any, per nadal, setmana santa, i a l’estiu o festes, ara no sé quan tornaré. Estava pensant a finals d’agost quan estigue tot més relaxat i això, sobre la marxa tampoc sé quan em deixaran. Ara en teoria em pareix que ja podria tornar, però sobre la marxa.

Per acabar, vols saludar algun familiar o amic?
Saludar simplement a la família, als amics i a tota la gent del Matarranya, espero tornar prompte.

 

Pots escoltar l’entrevista completa en el següent reproductor:

JOSÉ BLANCH
blank Mitjans blank