Annabel Roda: «El futur dels pobles passe per crear comunitat»

‘Salvaje’ ha estat reconeguda pel Ministeri. Com vau viure esta entrega de premis?
Va ser un dia de moltes emocions. Ens vam reunir totes les premiades i vam conèixer de primera mà les iniciatives reconegudes. Cal destacar que entre els projectes que s’han distingit hi havia dos propostes dels Ports, molt a prop de casa nostra, i una de Tarragona. Des del nostre territori vam fer pinya amb dones que estan treballant des del territori i lluitant perquè els seus pobles continuen vius d’una forma molt innovadora. Són històries molt potents, de dones molt potents i molt valentes que aposten pel seu territori.

Com definiríem ‘Salvaje’?
‘Salvaje’ és una revista en paper i trimestral. Una aposta arriscada en els temps que corren i que tracte el món rural des d’una nova perspectiva. La revista busque crear noves narratives que canviïn eixa mirada tan pessimista i tan arcaica del camp del nostre país, i sobretot canviar eixa perspectiva que ens han imposat des de fora. La gent dels pobles no ha segut propietària a l’hora de dir qui som i de valorar la importància que té la nostra faena.

I com s’aconsegueix, això?
La fórmula és simple. Explicar la ruralitat des de la ruralitat. ‘Salvaje’ aposte per uns col·laboradors que escriguen les seues històries des del seu territori. La revista són persones, periodistes, fotògrafes, il·lustradores, que fan històries d’uns territoris que elles coneixen. Apostem per periodistes que viuen en el món rural o tenen una forta vinculació amb el món rural, evitant que aterrin aquí periodistes de ciutat com a paracaigudistes per a explicar què passe als nostres pobles. Tot això, en un format prou curiós i que cuide molt la fotografia i la il·lustració.

El concepte de ruralitat, està canviant?
Està canviant. Molta gent dirà que no, que tot continue igual. Però jo trobo que s’està donant un canvi de paradigma. El punt d’inflexió va ser l’assaig de Sergio del Molino, ‘La España vacía’. El fet de trobar un concepte que explicava tan bé i tan mal a l’hora els sentiments d’una gent que ocupe el 85 per cent del territori nacional, ja va ser un punt d’inflexió. El món rural tenim ganes de comptar-nos a natres mateixos. I a partir d’este assaig han sorgit moviments socials, partits polítics, així com molt d’interès per part dels mitjans de comunicació en explicar el món rural. El paradigma està canviant, encara que no sabem quin camí està prenent.

Creus que a la ciutat tenen dificultats per entendre el món rural?
No hi ha un diàleg entre el món rural i el món urbà. La ciutat no compren les queixes que s’estan demanant dels del món rural. Per això és important obrir camins i crear espais de diàleg, tant als pobles com fora dels pobles. La ciutat no pot viure sense el món rural, i a la inversa. I la meua funció a ‘Salvaje’ és crear estos espais de diàleg i que emergeixin idees entre els uns i els altres. Jo puc estar molt a gust al poble, però si no m’arriben les noves idees que vénen de fora, mai podré avançar. De la mateixa manera, la gent de la ciutat no podria menjar, tindre certs coneixements o ni tan sols encendre la llum de casa sense mirar el món rural.

La ‘España Vaciada’ està en peu de guerra. Com interpretes tot este moviment rural que qüestione les energies renovables?
És una cosa que interpreto de manera positiva, pel simple fet que sempre és bo que hi haja moviment al món rural. Sobretot, que hi haja moviment organitzatiu i veïnal. Qualsevol iniciativa centrada en defensar el territori és benvinguda, i sobretot si es veu des d’una perspectiva de preservar la terra per a les generacions futures. Jo no estic dient que estiga a favor d’una opinió o de l’altra. Simplement dic que el debat enriqueix els nostres pobles. Crec que el que realment fa falta en una comunitat com la nostra són espais de diàleg i moviment organitzatiu.

Abusem, de la paraula despoblament?
La paraula despoblament ha estat la reina d’un discurs que al final no és ni la causa ni la conseqüència. Efectivament, tenim territoris despoblats, deserts poblacionals. Però al món rural hi ha problemes molt més greus. Tenim problemes d’habitatge, amb les granges, problemes mediambientals. Està marxant gent? Qui està marxant realment? I per què? L’anàlisi que faig jo és que falten dones, dones joves. I sense dones joves, ja podem parlar de despoblament que aquí ningú vindrà a crear el seu projecte vital.

Com castigue el patriarcat, la societat rural?
No conec cap societat al món ni cap país al món que sigue igualitari. El món rural no s’escape del patriarcat. Les dones continuen patint violència al nostre entorn. Són les dones les que es queden a casa i s’encarreguen de tot. Ho veiem en les nostres iaies als nostres pobles. Les dones de mitjana edat tenen faenes feminitzades. I si parlem dels espais públics i els mecanisme de poder, observem que les dones pràcticament no tenen presència. Per a mi, tot això és violència i conseqüència del patriarcat. Per tant, hem de mirar les necessitats de les dones, crear espais en els quals les dones estiguen còmodes per a començar a construir pobles més habitables per a les dones. S’està fent molta política d’igualtat, però sense mirar les necessitats particulars que tenen les dones.

I el futur dels pobles, per on passe?
No m’aventuro a fer un pronòstic. Depèn de cada poble. Però crec que el futur passe per crear comunitat. Sense una xarxa comunitària de veïns, els pobles seguiran sent pobles, però no de la manera que els hem conegut. Artieda, tocant al Pirineu, és un poble que ha sabut atraure gent jove. I l’anàlisi que en fan ells és que han creat una comunitat dinàmica en la qual s’ajuden entre tots. I això és el que tenien els pobles i han perdut. Si no recuperem això, els pobles o bé moriran o s’acabaran convertint en zones de pas, zones turístiques, on la gent seran els figurants d’un escenari en el que el seu poble no serà ni casa d’ells.

R. LOMBARTE