Logotips d'organismes oficials

L’oliver jove, el gran damnificat pel temporal de neu que ha afectat el Matarranya

Els 15 centímetros de neu que van caure entre dimarts i dimecres, i que portaven molta aigua, han escamotxat moltes oliveres, sobretot a la conca de l'Algars i el Tastavins

Bancal d'oliveres jóvens al terme de Queretes tocades per la neu. Foto: F. Camps

Una vegada més, el sector primari ha estat un dels grans damnificats pel temporal. Si durant l’any 2022 s’han patit gelades a la primavera, pedregades a l’estiu i un temporal d’aigua a novembre que va descarregar més de 300 litros en escasses 24 hores, el 2023 ha començat amb una nevada que no ha agradat massa a l’oliver jove. De fet, moltes finques del territori repartides entre les valls de l’Algars, Matarranya i Tastavins han patit els efectes del temporal, amb una nevada que tot i no ser molt abundant, sí que portava molta aigua. El pes de la neu ha partit branques d’algunes oliveres i ametlers, però ha segut sobretot en les plantacions d’olivera jove allí on ha fet més mal. Desperfectes que eren bastant visibles en algunes finques de Ràfels, La Portellada, La Freixneda, Lledó i Queretes.

Víctor Vidal, agricultor de La Portellada, va concretar que “la majoria de l’olivar que tenim al nostre terme municipal se situe entre els 500 i els 600 metros d’altitud. I la nevada que hem tingut estos dies ha segut sopa. Neu que portava molta aigua i que s’enganxe als arbres que done goig. Hauran caigut, aproximadament, 40 litros a La Portellada. I això és molt de pes, sobretot per a l’oliver jove”. Una nevada que ha fet bastanta malesa entre les plantacions jóvens dels termes de Ràfels, La Freixneda i La Portellada, algunes de les quals estaven ja una mica tocades pel temporal Filomena i, especialment, per Glòria. “La gent gran sempre ha dit que el millor podador que tenim és la neu. Però després de tantes renovacions de branques en poc de temps, l’oliver jove no ix ben parat.

Al marge de l’olivera jove, la nevada ha segut molt bona per als camps de cultiu, que eixiran de l’hivern amb saó, cosa que no van tindre l’any passat. Per tant, per un costat “estes nevades són bones de cara a les collites d’enguany”, va recordar Vidal, però “les oliveres jóvens patiran una reculada important”. Alguns arbres han quedat molt escamotxats. “Literalment, pareixen palmeres”. L’agricultor de La Portellada va recordar també que “estes cicatrius no ajuden massa als arbres, perquè fan embellir les oliveres massa ràpid. Ara bé. El mal que ha fet esta nevada no es pot comparar a les de l’any 2020 i 2021”. Un revès més per al món agrari, que espere un millor comportament del temps de cara a este 2023 que acabe de començar. “Esperem collites bones i uns preus generosos. Si no, als agricultors menuts ens tocarà suar”, va dir.

Molt de mal a Queretes, Lledó i Arenys
Al Tastavins, la nevada ha fet bastant de mal. Però l’Algars tampoc ha eixit massa ben parat, especialment els termes de Queretes, Lledó i Arenys. També ha tocat una mica al terme de Calaceit, així com a poblacions veïnes de la Terra Alta. Des de Lledó, la seua alcaldessa, Teresa Crivillé, va reconèixer que, efectivament, “les oliveres joves han estat les més malparades”. I és que “als nostres pobles va començar a nevar bastant prompte, caient una neu que portava molta aigua”. També s’han detectat alguns bancals desfets a Arenys, on “el pes de la neu inclús ha arrencat algun cimal d’olivera vella”, va concretar Xavi Cortés, alcalde del municipi. A Queretes, la malesa provocada per la neu és palpable tocant a carretera. En algunes plantacions d’oliveres jóvens només ha quedat la soca.

Fernando Camps és l’alcalde de la població, i va apuntar que “el sector agrari portem una ratxa impressionant. Entre els 300 litros d’aigua de novembre, que van fer molt de mal, emportant-se els marges i camins, i la neu d’ara, no sé com acabarem”. L’alcalde de Queretes va explicar que “les plantacions jóvens estan completament arrasades. D’algunes sol quede el tronxo, perquè les ramificacions les ha partit totes”. Una neu que portava molta aigua i que supose un nou revès per als agricultors. Una “nova esporgada” que en alguns casos fa recular les plantacions, però en algunes altres pot obligar “a arrencar i tornar a plantar”. Camps va afegir que “estan sent anys molt durs”, perquè bona part dels esforços econòmics de l’ajuntament durant esta legislatura han anat a parar a resoldre tots els desperfectes provocats pels temporals.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans