Pena-roja viu Sant Llambert, la festa de primavera de l’Escresola

Pena-roja va celebrar el passat 18 de juny la tradicional festa de primavera de l’Escresola a l’ermita de Sant Llambert. Una 60ena de veïns van participar de la tradicional missa, així com de la posterior benedicció dels termes i de la berena popular. Una festa que té una llarga tradició i que se celebre en una de les ermites més apartades i a la vegada més singulars que té el Matarranya. I és que l’ermita en qüestió, molt senzilla i recentment restaurada, és una de les construccions més antigues que trobem a Pena-roja. L’edifici date de l’any 1327. És més antic inclús que l’ermita de dalt de la Marededéu de la Font i és coetani a l’antiga església de Sant Miquel o del Roser, de la qual sol se’n conserven algunes restes. La romeria se celebre el diumenge més pròxim al 19 de juny, i es té constància que la festa s’ha celebrat de forma constant des del segle XVIII.

Ricardo Blanch és l’alcalde de Pena-roja, i va concretar que Sant Llambert «és una festa veïnal que cada any impulsen uns majorals diferents», i que va a càrrec de propietaris de masos i de finques de la partida de l’Escresola. «Els majorals solen convidar a l’ajuntament, que pugem agraïts», va afegir l’alcalde de Pena-roja. De fet, en esta partida hi ha una part de monte públic i, sobretot, tenim l’Ullal de Mascaró, que és un punt de captació d’aigua de boca que baixe completament rodada a la població. Una festa que perviu des de fa segles i que des de l’any 2022 es viu en un espai completament renovat. De fet, i com va remarcar Ricardo Blanch, la rehabilitació de Sant Llambert era «una intervenció molt necessària i urgent. L’ermita descanse a un barranc, i havien cedit les parets i també la teulada», amb risc d’anar tot a terra. Ara, i gràcies a esta intervenció, l’ermita no corre perill.

L’any passat, Sant Llambert va patir una restauració important. I és que les nevades de l’any 2020, amb un temporal Gloria que en les cotes més altes de Pena-roja es va traduir en més d’1 metro de neu acumulada, van deixar l’edifici en un estat molt precari. Les parets s’anaven obrint, i la teulada, de dos aigües, es va desplaçar de la biga central, amb el perill d’anar tot a terra. Per a resoldre esta situació, es va desteular l’ermita i es va crear una armadura de contenció d’acer i formigó per tota la volta, mentre que les llomeres de fusta es van assegurar amb tirants de ferro. La restauració de l’ermita va suposar una inversió de 24.300 euros i en ella hi han col·laborat l’Arquebisbat, la Diputació, el consistori i també Fundació Ibercaja. Sant Llambert conserve algunes reminiscències d’art mudèjar, com ara un cavaller de fusta al sostre, just damunt de la porta d’accés a l’ermita.

RUBÉN LOMBARTE