Logotips d'organismes oficials

La Comarca del Matarranya obri les Biblioteques Humanes

Queretes va acollir la primera experiència d'este projecte que vol recuperar les vivències i coneixements de la gent gran dels pobles amb l'ajuda dels jóvens

Video Thumbnail
La Comarca del Matarranya obri les Biblioteques Humanes
La Comarca del Matarranya va obrir, per primera vegada, les portes de les Biblioteques Humanes. Un projecte singular que vol posar els coneixements que atresoren la gent gran a l'abast de tothom, especialment dels més jóvens. Va ser este passat cap de setmana al Centre Cultural de Queretes amb un gr

La Comarca del Matarranya va obrir, per primera vegada, les portes de les Biblioteques Humanes. Un projecte singular que vol posar els coneixements que atresoren la gent gran a l’abast de tothom, especialment dels més jóvens. Va ser este passat cap de setmana al Centre Cultural de Queretes amb un grup de gent gran que va explicar les seues vivències als jóvens del poble, en una sessió que va quedar enregistrada en vídeo i àudio per poder-la consultar en un futur.

Les Biblioteques Humanes és un projecte europeu, que ha arribat a l’Aragó a través dels Jóvenes Dinamizadores Rurales. Al Matarranya s’ha promogut des del Consell Comarcal i amb la col·laboració de l’Associació de Jubilats FECOJUPEMA amb l’objectiu de preservar les històries de vida dels pobles. Tal com explica Núria Gasulla, tècnica de joventut de la Comarca del Matarranya, “l’objetiu és recuperar este patrimoni immaterial, recopilant històries i vivències que la gent gran coneix, perquè sinó el dia que no estiguen es perdran”. I tot això es vol fer a través dels jóvens, esta nova generació serà l’encarregada de fer difusió d’este material i preveure com conservar-ho per poder consultar-lo posteriorment.

En un format de xarrada participativa els llibres humans, és a dir, la gent gran, van explicar les seues vivències per matèries: el jornal de vila, les festes, l’elaboració del pa… Per exemple, Ramon Omella i Felipe Estopiñá, veïns de Queretes, van explicar la seua experiència a l’escola. En aquella època començaven al voltant dels 6 anys i molts abans dels 16 ja acabaven i anaven a treballar al camp. El que més van destacar va ser com els tractaven. “Van tindre poquets mestres bons, la majoria ens maltractaven. Ens ho feien aprendre tot de memòria: las capitales, las tablas… i si t’equivocaves, ja tenies temor, perquè les bufetades anaven a mansalva“. Anaven separats xiquets i xiquetes, portaven sol un llibre, la llenya per l’estufa i començaven aixecant la bandera i cantant ‘Cara al sol’. “El mestre ens preguntava si haviem anat a missa lo diumenge i si no hi havies anat… tota la setmana sense recreo”. Allí jugaven als patacons, a l’enclavador o a l’all.

El grup de jóvens que va participar en la iniciativa van escoltar atents les històries que els van contar la gent gran. Com Jana Bosch, una jove de Queretes que s’ha involucrat en el projecte perquè “fer esta activitat de les biblioteques ens ajudarà molt a conèixer com era el món als pobles abans i també per saber com veuen els nostres iaios la nostra manera de viure actual. D’una generació a una altra ha canviat molt tot i és difícil saber com era la vida abans, no t’ho pots imaginar, per exemple com s’ho feien sense mòbils”.

Durant la tarda es va aconseguir superar les diferències generacionals i es va crear un ambient participatiu i distés. Els jóvens van atendre les explicacions i també els van preguntar dubtes que tenien. Per exemple, Bosch estava interessada en com es divertia la joventut en aquella època. En este sentit Omella destacava que ells tenien una convivència diferent, “anàvem al cine els diumenges, després mon anàvem a berenar per les bodegues, cantàvem jotes… ara tot això s’ha perdut. Abans amb pocs diners feies molta festa”.

Esta va ser la primera jornada de les Biblioteques Humanes i va ser una presa de contacte. La previsió és repetir l’experiència per altres pobles del Matarranya i crear una versió digital de les sessions perquè estos coneixements no es perden i es puguen consultar fàcilment i lliurement.

MARTA JIMÉNEZ
Mitjans