Logotips d'organismes oficials

La Societat Onomàstica posa en relleu els topònims aràbics matarranyencs

Calaceit i Mequinensa van acollir un col·loqui centrat en la toponímia

Video Thumbnail
20240531 CALACEITE 50è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica TV ADTS
A Qala't Zayd (Castell de Zayd), Calaceit o, ara més recentment, Calaceite, es va celebrar el cinquantè Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Una trobada que tenia com a objectiu fomentar l'interès per la toponímia i l'antroponímia, i incentivar la investigació sobre els noms dels llocs i de les pe

A Qala’t Zayd (Castell de Zayd), Calaceit o, ara més recentment, Calaceite, es va celebrar el cinquantè Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Una trobada que tenia com a objectiu fomentar l’interès per la toponímia i l’antroponímia, i incentivar la investigació sobre els noms dels llocs i de les persones del nostre territori. L’onomàstica és un patrimoni immaterial clau per conèixer els nostres orígens, la nostra evolució i, en definitiva, la nostra història. I és que darrere dels noms s’hi amaga tot un llegat. Al Matarranya, terra de pas i de frontera, esta realitat es fa més que palesa en tota la seua toponímia. Així ho explicava Javier Terrado, el primer ponent de la jornada a Calaceit, “el Matarranya és un trifini, i hi ha un mestissatge lingüístic de dos llengües (àrab i català) i als darrers segles també del castellà. La zona de la Franja és de tradició bàsicament catalana. De fet, el català nord-occidental i el català del Matarranya participen d’una base comuna, però també s’hi poden detectar aragonesismes”, apunta Terrado.

A més, l’estudi de l’onomàstica permet conèixer les dinàmiques demogràfiques històriques. A la primera xerrada es va explicar que “els topònims d’origen aràbic van passar a ser noms de persones i estes, en desplaçar-se a viure a altres llocs, es van endur estos noms”. D’aquesta manera es pot seguir la difusió d’aquestes paraules i reconèixer els moviments demogràfics. Segons Terrado, Castelló, València i Tarragona van ser zona d’acollida per a la gent del Matarranya. “La gent d’estes terres mai no ha vist una frontera i sempre l’han traspassada”, aclareix el ponent.

Com a acadèmic, Javier Terrado, defensa el seu treball per conservar la memòria de l’origen de la llengua i la cultura dels seus iaios. Perquè, com conclou, “el tresor més gran que ens poden deixar els nostres pares és la llengua i la capacitat d’expressar les nostres vivències i idees en esta llengua que hem rebut”.

M. JIMÉNEZ / I. APARICIO
Mitjans