Objectiu: recuperar Montserrate
L'ajuntament de Fórnols ha valorat en 3 milions d'euros la inversió que necessite el conjunt històric per a recuperar la seua esplendor
El Matarranya té una riquesa patrimonial molt extensa. No hi ha municipi sense racons amb encant, sense edificis amb història, sense restes defensives i sense el seu campanar i el seu temple religiós. Ara bé. No tot este patrimoni té el mateix grau de conservació, com tampoc l’inescrutable pas del temps els hi afecte a tots per igual. A Fórnols, i des de fa anys, reclamen inversió per a l’ermita de Montserrate, un dels conjunts patrimonials més destacats i, a la vegada, més castigats de la nostra comarca. A les acaballes de la legislatura passada, amb Daniel Ferrer com a alcalde, Fórnols es va convertir, després de negociar-ho amb l’Arquebisbat, en el propietari dels diferents edificis civils que conformen tot el conjunt. Ara, i després de mesos de treball, un informe elaborat per l’arquitecte municipal ha posat preu a la inversió que fa falta perquè este important complex patrimonial recupere la seua esplendor. Parlem d’un cost d’aproximadament 3 milions d’euros. Des de l’ajuntament recalquen que la inversió és inassumible per a un dels pressupostos més discrets del territori, però tenen molt clar que cridaran a les portes que siguen necessàries perquè Montserrate torno a lluir com es mereix.
Javier Vidal és el vigent alcalde de Fórnols i ens ha fet de guia per l’ermita i el conjunt històric. «És una construcció meravellosa», ens explique mentre obre les portes del complex. «I a banda del dia del dia dels nostres veïns, que és la nostra prioritat i el més important per a l’ajuntament, un dels grans projectes per a Fórnols seria recuperar la seua ermita». Vidal és sincer: «és una pena com està». L’espai de culte se situe al nord del complex, entrant per la porta del conjunt a mà esquerra. L’església està prou conservada, si bé necessitaria algunes actuacions i un rentat de cara. Presente una única nau amb capella adossada al mur nord i té unes meravelloses escales de caragol en pedra que connecten el cor i l’espadanya. El temple té una sèrie de detalls i elements que el fan molt interessant, com ara el presbiteri. L’espai civil, en canvi, presente un estat de deteriorament i abandó molt avançat. L’edifici contigu a l’església, la casa del mitger, a l’ala nord, s’està enfonsant. Però és sobretot la cara est, on el seu dia hi havia dos apartaments, la que està en una situació més delicada. Des de l’ajuntament han posat un tancat perquè ningú entro. Les teulades i pisos intermedis de les ales sud i oest es van rehabilitar en el seu dia i estan prou bé.
Des de l’ajuntament, Vidal va reconèixer que «som conscients que la inversió és molt important», i va fer una crida a les administracions perquè, a poc a poc, i «a través d’ajudes, puguem restaurar una de les meravelles del Matarranya». Montserrate ha patit, al llarg de la seua vida, diferents ampliacions, i les destacades dimensions fan interpretar que va ser un destacat destí de pelegrinatge. L’alcalde de Fórnols va recordar que «a la primavera celebrem el miracle de Santa Mònica», un episodi documentat del 4 de maig de l’any 1521 que ens explique que veïns de Fórnols, Ràfels, Bellmunt, la Codonyera, Castellseràs, la Torrocella, Valldesgorfa, Valljunquera i la Vall del Tormo es van trobar en rogativa a l’ermita implorant aigua. Un edifici declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) i que durant les nevades dels anys 2020 i 2021, que al Matarranya van ser històriques, va patir molt de mal. Vidal va recalcar que «quan passes per la carretera, fa mal als ulls veure com està tot. No només l’ermita, sinó el conjunt. Tenim xiprers monumentals i una zona recreativa molt interessant». De fet, des de l’ajuntament de Fórnols veuen Montserrate com «un espai amb moltes possibilitats».
L’alcalde de Fórnols va afegir que «hem fet els primers passos». Una vegada els edificis civils han passat a mans del consistori, «hem valorat quina inversió caldria fer». I ara, «hem de treballar per aconseguir diners. Som conscients que al Matarranya, a la província, a Aragó, hi ha molt de patrimoni que, per desgràcia, està molt abandonat i en una situació precària. Però hem de ser conscients del gran patrimoni que tenim a Fórnols». Des de l’ajuntament van afegir que estan oberts a diferents fórmules per aconseguir diners. No descarten inclús obrir un micromecenatge per, a poc a poc, rehabilitar l’espai. A la vegada, i tal com va detallar Javier Vidal, fa un parell d’anys, «una veïna que va faltar i que li tenia una estima molt gran a l’ermita, va fer una donació econòmica important», gràcies a la qual s’estan fent algunes actuacions per recuperar l’entorn.
