La ciència s’interessa per conèixer l’essència social dels bars de poble

El bar com a espai de socialització als pobles, este era el punt de partida de les jornades celebrades en Mont-roig a finals de novembre. A la Fonda Guadalupe, antropòlegs socials i restauradors del territori van debatre sobre la importància dels bars rurals com a ecosistemes protectors de la vida social. I és que tal com apuntava l’antropòleg Sergio Gil, director de la Fundació Restaurants Sostenibles i organitzador de la jornada, “el bar és un mesurador de la socialització d’un entorn, i als pobles, on hi ha moltes dificultats per a l’oci i hi falten punts de trobada, el bar es convertix en l’espai neuràlgic de reunió“.

“L’objectiu és reivindicar el paper del bar com a espai de salut social i de trobada entre iguals que dona l’horitzontalitat de la barra”, definix Gil. Per part seua, Candela Teruel, que porta el bar de Lledó i va participar en les jornades, va fer èmfasi en el servei social que donen els bars, “tots ens hem assegut en un bar, perquè és un lloc on pots esplaiar-te, pots estar amb els teus amics i on et sents com a casa”.

El Matarranya és una comarca diversa, hi ha nuclis amb molta població i altres molt afectats per la despoblació, a més, el factor turisme també influïx en les dinàmiques dels bars. En este sentit, Gil va apuntar cap a la necessitat de trobar un tipus de turista sostenible i que estiga redistribuït per tot el territori. Candela Teruel assegurava que “sense el turisme no podrien funcionar, perquè seria molt difícil tindre una estabilitat econòmica“. En definitiva, el turisme també forma part de les lògiques del bar: “el visitant necessita un servei i el restaurador necessita la seua aportació econòmica”, recorda Gil. A més, l’antropòleg va destacar el treball del bar com a “preceptor del territori, des d’on es dona a conèixer els seus productes, la identitat gastronòmica, etnolingüística i les peculiaritats de la zona”. En este sentit, Teruel, durant la taula redona va proposar crear una xarxa entre bars i restaurants de la zona, “fa falta més comunicació entre els pobles i conèixer que s’oferix en els altres llocs. A més, si ens unim tindrem molta més força”.

Cada bar és un espai únic i genuí que ha de mantindre’s, primerament per a la gent del poble. Perquè tal com apunta l’antropòleg, “quan un bar tanca, el poble acostuma a anar darrere”. I esta trista realitat l’ha poguda documentar amb el cas del poble veí de Castell de Cabres, a Castelló, on va tancar recentment l’últim establiment. En la seua hipòtesi, Gil apunta que “quan no hi ha bar, creix la tensió social, derivada de no poder dialogar amb l’altre i pel canvi en les relacions”. No obstant això, existixen altres opcions, als nostres pobles són habituals els bars de jubilats o els autogestionats, com és, per exemple, el de Torredarques. Es tracta d’espais plenament socials i sense un negoci econòmic darrere. L’investigador no desmereix estes alternatives, tot i que apunta que hi ha pobles on no han acabat de funcionar, a més a més, no oblida la figura del bàrman o cambrer, que no existix en estos espais autogestionats, i en destaca les seues moltes funcions, entre les quals subratlla les d'”atenció i servei” a la comunitat.

En definitiva, esta jornada, impulsada pel CIT de Terol, Diputació de Terol i el Ministeri per a la Transició Ecològica, va ser una oportunitat per analitzar, des d’una perspectiva científica i experiencial, com els bars contribuïxen al benestar i la sostenibilitat de la vida rural.

 

MARTA JIMÉNEZ