Logotips d'organismes oficials

La Portellada s’ompli de color amb la seua Fira de l’Hort i el Jardí

Després de 10 edicions l'esdeveniment es consolida com un punt de convivència i intercanvi entre els aficionats a l'horticultura

Video Thumbnail
La Portellada s'omple de color amb la seua Fira de l'Hort i el Jardí
L’1 de maig, la Portellada va viure la seua desena edició de la Fira de l’Hort i el Jardí. Tot i ser una de les cites més joves del calendari firal del Matarranya, s’ha consolidat com un punt de trobada imprescindible per als amants de la natura, l’horticultura i les tradicions locals. Durant tot el

L’1 de maig, la Portellada va viure la seua desena edició de la Fira de l’Hort i el Jardí. Tot i ser una de les cites més joves del calendari firal del Matarranya, s’ha consolidat com un punt de trobada imprescindible per als amants de la natura, l’horticultura i les tradicions locals. Durant tot el dia, la Portellada es va omplir d’olor i color en un ambient molt floral i tradicional. Durant tota la jornada festiva, els carrers de la localitat es van transformar en un mercat amb una vintena de parades que oferien planter, flors i ferramentes per a l’horticultura, a més d’artesania o alimentació. La proposta es va complementar amb una agenda d’activitats i de gastronomia ben completa. L’alcaldessa de la Portellada, Gloria Serrat, va destacar la participació de tot el poble en l’organització i el seu desenvolupament, subratllant que “és un dia molt bonic i familiar”.

L’exhibició de labors tradicionals és un dels grans atractius de la fira. Esta edició, la demostració es va centrar en el cultiu dels fesols, un dels llegums més apreciats del Matarranya. Antonio Bel, ‘Diego’, veí de la Portellada, junt amb altres companys van mostrar en detall el procés de tria i preparació dels fesols. En concret treballaven sobre el Fesol de Beseit, una varietat local, que es caracteritza per ser molt menuda i que darrerament s’ha recueprat al territori. “Tots els anys intentem fer una coseta variada perquè la gent no vegi sempre el mateix. L’any passat vam triar els cigrons i enguany hem fet els fesols”, va comentar Bel, mentre mostrava el treball manual de neteja dels fesols de pedretes i llegums corcades. A més, estaven a la venda bossetes d’esta apreciada varietat, per a qui volgués tastar-la. També hi havia una paradeta local del treball de la llana, on hi feien peücs, i no va fallar el sempre exitós punt de venda de bunyols tradicionals elaborats per les veïnes de la localitat. Tampoc va faltar la rondalla de jotes que va amenitzar i donar alegria a la fira. Enguany van dedicar cançons als paradistes locals i també van cantar als matrimonis que celebraven els 50 anys de casats.

L’hort connecta a la gent
La base d’un bon hort és tindre una bona llavor. I es que darrere d’una petita llavor hi ha molta informació i al seu voltant es crea comunitat. Un fet que la Biblioteca de Llavors ens recorde a través del seu projecte que promou la conservació i l’intercanvi de llavors locals. Seve Latorre, un dels promotors d’esta iniciativa de la ‘Red de semillas de Aragón’, explicava la importància de mantindre i compartir llavors. “Una cosa tan petita com una llavor connecta a molta gent, perquè al seu darrere hi ha molta cultura, molta tradició i molt saber. La gent que té un tros i que conserva llavors i cultiva hortalisses, al final, cultiva amistat, perquè els hortelans i horelanes disfruten tant d’anar a l’hort a treballar, com després compartint els productes amb amics i veïns”.

En esta mateixa línia, Serrat també va destacar la tradició hortícola del poble i com la fira fomenta la convivència i l’intercanvi de coneixements entre generacions. “Tenim xiquets molt ecologistes, que els agrade molt este món i preparen i tenen hort”, explicava orgullosa l’alcaldessa. Gloria Serrat va expressar la seua satisfacció per la consolidació de la fira i la bona acollida que té entre els veïns i la gent de la comarca. “Estem molt contents, i més com que la gent de la comarca participa i ve, doncs encara estem més contents amb tots ells”, va concloure.

MARTA JIMÉNEZ
Mitjans