Almudèfer, un conjunt de conquesta a la vall de l’Algars que ingresse a la ‘Llista Roja’ d’Hispània Nostra
Este enclavament, que està document des del període de conquesta dels segles XIII i XIV, encara conserve part del castell, l'església i alguna casa. Està al terme de Caseres i és de propietat privada
Si fa cosa de setmanes Hispania Nostra incloïa la Caseta dels Moros de Fontdespatla i els Fortins de Cabrera de Beseit a la seua Llista Roja, esta vegada el trist protagonisme recau sobre el castell i el poblat d’Almudèfer, a Caseres. Este conjunt medieval, situat a escassos 100 metres de la frontera administrativa amb l’Aragó, ha entrat a la llista de patrimoni en perill a causa del seu estat de degradació extrem. L’historiador del Matarranya Gonzalo Soriano, a qui podem seguir també a través del podcast Arde Bizancio, alerte que ens trobem davant d’un enclavament “que corre el perill de desaparèixer”. La inclusió d’esta antiga població, situada en un punt estratègic com és la vall del riu Algars, es tradueix en un crit d’alarma sobre la pèrdua del seu llegat. Soriano recorde que, tot i estar en territori català, la seua història està íntimament lligada al Matarranya, ja que l’espai és intrínsec a l’etapa de conquesta i assentament cristià que va marcar a tot este territori durant l’edat mitjana, i que va ser l’origen de la majoria de poblacions que avui coneixem.
Pel que fa als seus orígens, Almudèfer és un testimoni mut de l’estratègia d’assentament dels ordes militars durant el segle XIII. El seu nom, d’origen àrab, i que segons Soriano “seria una cosa com al-Muzaffar, que es traduiria com el victoriós”, fa pensar de l’existència d’un poblament andalusí previ sobre el qual els templers van bastir una fortificació per a controlar el pas fluvial de l’Algars. “No és només un castell. És un poble que ja no existeix”, concrete Soriano, detallant que l’espai conserve una església gòtica, una torre coneguda com ‘la presó’ i les restes d’alguna casa important. Durant el segle XIX, la població va arribar a acollir 150 habitants. Actualment, la realitat és molt diferent. La fortalesa està “completament menjada per la vegetació”, encara que des de la llunyania s’identifiquen les estances del castell, s’aprecie alguna espitllera i sobreviuen alguns murs importants. Gonzalo Soriano recorde com Vall-de-roures o la Torre del Comte van nàixer de la mateixa forma, però la diferència és que Almudèfer va anar decaient després de les guerres carlines.
A diferència d’altres conjunts catalogats BIC, la particularitat d’Almudèfer és que està en mans privades. I això obre un debat a l’hora de plantejar com actuar sobre este conjunt. L’historiador del Matarranya fuig de solucions imposades. “No es tracte ni d’anar amb torxes ni d’expropiar res. El que s’agraeix és la col·laboració”. I la clau resideix a arribar a acords amb els propietaris per a facilitar que arqueòlegs i historiadors puguen accedir-hi, perquè una intervenció científica “faria un miracle” en un espai on les estructures més destacades són perfectament identificables. Soriano reconeix que no se li pot exigir una inversió milionària als seus propietaris, però sí buscar fórmules perquè l’espai es conserve i pugue ser visitable. De fet, el conjunt d’Almudèfer és el primer element del patrimoni de la Terra Alta que apareix dins del llistat en perill d’Hispània Nostra. Al Matarranya tenim 10 elements patrimonials que han aparegut a la ‘Llista Roja’, entre les quals s’hi identifiquen la Marededeu de Gràcia de la Freixneda, Montserrat de Fórnols o la Magdalena de Vall-de-roures.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a l’historiador Gonzalo Soriano, amb qui hem parlat de la inclusió del castell i les ruïnes d’Almudèfer de Caseres, al costat del riu Algars, a la ‘Llista Roja’ d’Hispània Nostra. També podeu seguir Gonzalo Soriano al podcast ‘Arde Bizancio’:
