La Freixneda reivindica el passat, el present i el futur dels masos terolencs
La jornada, celebrada a la Fresneda, va servir per presentar un nou fulletó sobre el poblament dispers i per debatre els reptes de conservació d'un patrimoni amb més de 800 anys d'història
La Freixneda reivindica el passat el present i el futur de les masies terolenques
El Centre Sociocultural de la Fresneda va acollir el passat 27 de juny la jornada Passat, present i futur de les masies a la província de Terol, una iniciativa organitzada per l'Institut d'Estudis Turolenses (IET) per posar en valor este model de poblament dispers i reflexionar sobre la seva conservEl Centre Sociocultural de la Fresneda va acollir el passat 27 de juny la jornada Passat, present i futur de les masies a la província de Terol, una iniciativa organitzada per l’Institut d’Estudis Turolenses (IET) per posar en valor este model de poblament dispers i reflexionar sobre la seva conservació.
La jornada es va inaugurar amb la presentació del fulletó Les masies i el poblament dispers a la província de Terol, una publicació divulgativa dedicada a explicar la història i la importància d’este patrimoni. Un llibret que curiosament porta a la portada una masia de Vall-de-roures, concretament la del Mas de Torre Marías. A l’interior també hi ha representades altres construccions del territori com el Mas de Sant Miquel a Beseit. I és que este patrimoni s’estén per tota la geografia terolenca.
La directora de l’Institut d’Estudis Turolencs, Inmaculada Plaza García, va explicar que esta trobada forma part d’un cicle destinat a divulgar el patrimoni rural de la província i sensibilitzar sobre la necessitat de preservar-lo. En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació Provincial de Terol, Beatriz Martín, va destacar la voluntat de fer arribar a tot el territori la tasca d’investigació i divulgació que desenvolupa l’IET.
El principal ponent de la jornada va ser l’historiador Javier Ibáñez, que va oferir la conferència ‘Origen i evolució de les masies fins a la crisi del món rural’. Durant la seva intervenció va explicar que els masos constitueixen una forma de poblament dispers amb fins a vuit segles d’història, creada per explotar terres allunyades dels nuclis urbans i adaptada als diferents paisatges agrícoles, ramaders i forestals de la província.
Ibáñez va recordar que a Terol hi va arribar a haver prop de 7.000 masies, on vivien més de 30.000 persones durant la primera meitat del segle XX. Segons va assenyalar, es tracta d’un patrimoni arquitectònic, històric i etnològic de primer ordre que avui es troba amenaçat pel deteriorament progressiu i l’abandonament.
El ponent també va posar en relleu la diversitat d’este patrimoni, des de les masies fortificades —de les quals se’n conserva prop d’un centenar— fins als petits masos, adaptats a les diferents activitats econòmiques de cada territori. Va defensar que, malgrat que el model tradicional de vida als masos ja no és viable, encara és possible conservar una part significativa d’este llegat mitjançant nous usos residencials, turístics o culturals.
La jornada es va completar amb una taula rodona sobre el present i el futur dels masos terolencs, amb la participació d’investigadors, professionals i masovers, que van debatre les possibles vies per garantir la conservació d’un patrimoni que forma part de la història i la identitat de la província.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier Ibáñez, d’Arcatur, al voltant de les jornades sobre els masos que es van viure dissabte a la Freixneda:
Aquí pots escoltar l’entrevista compartida que li vam fer a Beatriz Martín, Inma Plaza i Ramón Gimeno sobre les jornades dels masos que es van viure dissabte a la Freixneda:
