Javier de la Torre Edo rescate la història de Pena-roja a partir de l’arxiu familiar

Javier de la Torre Edo va presentar divendres 25 de setembre a la Biblioteca Municipal del seu poble ‘Peñarroya: notas y reflexiones sobre su historia’. Es tracte d’un llibre que repasse diferents episodis i etapes de la història del municipi des dels seus orígens. I ho fa a partir de la documentació que ha anat recopilant durant anys. El llibre naix d’una recerca que combine els papers conservats en l’arxiu de la seua pròpia família, l’arxiu municipal i les empremtes que diferents autors han deixat sobre la història del poble. “Per entendre la història de Pena-roja, cal estudiar el context general”, va concretar De la Torre durant la presentació, sessió en la que va repassar alguns dels episodis més significatius d’este treball. El llibre ressegueix la trajectòria de les principals famílies adinerades de Pena-roja; recupere activitats econòmiques que en el passat foren rellevants, com la confecció d’espardenyes; analitze l’evolució de les comunicacions, fent al·lusió a l’intent frustrat que el tren passés per Pena-roja; o relate també la participació dels veïns del poble en la resistència davant dels francesos en el setge de Saragossa. La presentació va reunir desenes de veïns del municipi i va ser avalada per Manuel Siurana, director de ‘Valderrobres Patrimonial’, fundació que ha editat el llibre.

Una caixa plena de papers antics va ser el punt de partida del treball de recerca de Javier de la Torre sobre la història del poble dels seus ancestres. Sons germans li van demanar que ordenés la documentació que la família havia conservat durant generacions. I aquella primera faena el va portar a descobrir que els papers contenien informació que anava molt més enllà de la història intrafamiliar. “Al principi pensava que allò tindria valor només per a la família”, va entendre De la Torre. Però el procés de digitalització de l’arxiu familiar el va posar en contacte amb persones especialitzades en documentació històrica, a consultar l’arxiu municipal i a buscar informació sobre tot allò que s’havia escrit de Pena-roja, reaprofitant totes les aportacions prèvies d’autors com Ildefonso Gil, Maties Pallarés i Desideri Lombarte. La recerca va seguir creixent, i s’ha convertit en un llibre d’història local que va des de l’edat mitjana, el període de conquesta i la concessió de la carta pobla de l’any 1232, episodi del que d’aquí res en farà 800 anys. Javier de la Torre, que no és historiador, sinó que prové de les ciències pures, va recalcar que “inicialment no ho vaig escriure per publicar-ho, sinó com una espècie d’apunts per als amics, la família i alguna persona interessada”. Però les aportacions que fa s’han convertit en un potent llibre.

La trajectòria de les famílies amb més patrimoni ocupe un espai destacat en el llibre. Fins i tot n’és fil conductor. Especialment la nissaga De la Torre, els ancestres del propi autor, que durant els segles XVI i XVII va acumular una important fortuna i va exercir una gran influència en la vida de Pena-roja. Javier de la Torre va detallar que foren mercaders que van aconseguir fer-se molt rics. I com passava habitualment en aquelles èpoques, la riquesa anava lligada també al poder. “Per desgràcia”, reconeix l’autor, “s’han perdut dades d’altres famílies de mercaders i de famílies molt importants i molt riques del poble”, va recalcar. Entre elles va citar d’exemple els Antolí. Al llibre també es fa al·lusió a alguns dramaturgs. Per exemple, tenim el cas de Francisco de la Torre Antolí, el cap de família que actualment es coneix com Casa Palomo, de qui s’ha recuperat alguna obra interessant. Javier de la Torre recorde que durant el segle XVIII, este Francisco de la Torre, qui serà “advocat, home ric i persona culta”, va escriure una obra de teatre en vers sobre els miracles de la Mare de Déu de la Font i d’altres històries de Pena-roja. “Jo sabia que existia, però no la podíem trobar en lloc”. Finalment l’han localitzada. De fet, en té una transcripció pràcticament completa i que pròximament seria interessant donar a conèixer.

Un altre dels episodis que recupere el llibre és l’intent de construir a mitjans del segle XIX una línia de ferrocarril que passara per Pena-roja. Javier de la Torre va trobar la referència en un llibre de notes del seu rebesavi, on conste que una companyia de Barcelona va enviar enginyers a estudiar el terreny, amb la intenció de crear una línia de tren per a transportar el carbó de les mines d’Andorra fins a la costa. Els tècnics de la companyia van analitzar en diverses ocasions el traçat d’esta possible línia de tren, que passaria per Pena-roja per, tot seguit, saltar a Benifassà a través de les Roques del Masmut i la Canal d’en Pavia. Javier de la Torre reconeix que “haguera sigut una revolució per al poble”, perquè les deficients comunicacions acabarien condicionant l’estancament posterior de l’economia local. Les dificultats de connectar Pena-roja amb la costa també limitarien altres propostes plantejades, com la creació d’una fàbrica de teixits per a competir amb els telers mecànics que estaven desbancant la producció artesanal. El llibre fa un llarg viatge. Recupere la participació de veïns de Pena-roja, amb noms i cognoms, de la defensa de Saragossa durant els setges napoleònics. I també parle del mite del Tresor de Valldesgorfa que s’associe a Manuel Godoy. Ramon Segura, el vicari que es vincule al tresor, era de Pena-roja.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Javier de la Torre Edo, fill de Pena-roja, qui ha creat el llibre d’història ‘Peñarroya: notas y reflexiones sobre su historia’, editat per la fundació Valderrobres Patrimonial: