Logotips d'organismes oficials

El Matarranya se sume a la gran manifestació de Móra d’Ebre contra l’extractivisme

Des de 'Gent del Matarranya' alerten de la pressió de les grans corporacions en matèria d'aigua, paisatge i recursos, i reivindiquen la coordinació entre comarques per frenar uns projectes que condicionen el futur del món rural

La manifestació va reunir centenars de persones procedents de diferents comarques de l'Ebre i Ponent. Foto: NDM

El futur del món rural no es pot decidir d’esquena als pobles que l’habiten. Esta va ser una de les proclames més escoltades durant la gran manifestació que es va viure el diumenge a Móra d’Ebre, i on més de 1.500 persones procedents de les Terres de l’Ebre i el Matarranya van alçar la veu contra un model de desenvolupament que sotmet els recursos naturals, el paisatge i el model de vida a uns interessos econòmics basats en l’extractivisme. La jornada de protesta, convocada en el marc del moviment Pobles Vius, va posar la mirada en la gran central de dades projectada a la Ribera d’Ebre, si bé les reivindicacions anaren molt més enllà. I és que els manifestants van qüestionar eixa forma d’entendre els territoris com reserves de terra, aigua i recursos al servei dels grans fons de capital, els quals prenen decisions lluny de les comunitats que acaben assumint-ne les conseqüències. Una realitat que també viu el Matarranya a través dels parcs eòlics projectats per empreses com Green Capital i Endesa, bé per a alimentar el consum energètic de les grans capitals, bé per subministrar d’energia centrals de dades com la prevista a Escatró.

Des de l’associació Gent del Matarranya, i en una entrevista a esta casa, l’activista Pepa Nogués, va denunciar que “les grans empreses o les grans necessitats de les ciutats s’acaben transferint al món rural”, on “venen a agafar els nostres recursos i a emportar-se’ls”. Nogués va remarcar que els projectes eòlics i les grans infraestructures energètiques formen part d’una mateixa lògica, que no necessàriament respon a les necessitats dels territoris on s’implanten. En este sentit, va recordar que el desplegament de renovables no sempre comporte un model energètic sostenible, especialment quan es base en grans projectes que poden deixar una empremta difícilment reversible en el paisatge. “El que tenen de renovables és el nom, la tecnologia, però no la forma d’implantar-ho”, va denunciar en l’entrevista. I més enllà de la guerra oberta al Matarranya amb els grans projectes eòlics, Pepa Nogués es va referir a la pressió sobre l’aigua, especialment per part de les centrals de dades, que necessiten grans quantitats d’uns recursos limitats per a funcionar. “La riquesa més important que té un territori és l’aigua”, va recordar Nogués, qui veu amb preocupació que les grans corporacions busquen assegurar-se’n els drets mentre les necessitats del món agrari, que porte anys reclamant zones de regadiu per a compensar una agricultura de secà deprimida, no reben la mateixa atenció.

Esta mateixa lògica extractivista es manifeste també en l’aprofitament dels recursos minerals. Nogués va posar com a exemple les argiles del Baix Aragó, que s’extreuen del territori i marxen en camions cap als polígons industrials de Castelló per abastir la indústria ceràmica. Per a la veïna del territori, són diferents expressions d’un mateix model, en què les comarques rurals aporten els recursos mentre bona part de l’activitat industrial i del valor econòmic es genere fora. Una situació que, a més, connecte amb reivindicacions que venen de lluny. Durant l’entrevista, Nogués va fer al·lusió a l’any 2000 i a les grans mobilitzacions celebrades al voltant del projecte de construcció d’una central tèrmica a les Terres de l’Ebre per part d’Enron. Més de 25 anys després, Nogués creu que les amenaces sobre el món rural continuen presents, si bé ha canviat la capacitat de resposta. “Ara estem molt més organitzats per poder-los parar”, en referència al treball conjunt, a la coordinació i la solidaritat entre plataformes i entitats a totes dos bandes de la frontera. Durant la manifestació celebrada ahir a Móra d’Ebre s’hi van veure diferents veïns del Matarranya.

A banda de la plataforma ‘Gent del Matarranya’, també hi va haver representants de l’agrupació d’electors Massalió Viu i del Centre Social Autogestionat l’Argilaga.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Pepa Nogués, membre de Gent del Matarranya, en relació a la gran manifestació que es va viure diumenge a Móra d’Ebre, amb presència de veïns i entitats de la nostra comarca:

Mitjans