window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'UA-155190099-1'); window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'G-56PVWNXVB6');
Logotips d'organismes oficials

10 anys de ‘los Pueblos más Bonitos de España’. La llavor que ha canviat el concepte de turisme rural

Calaceit i Vall-de-roures van ser socis fundadors d'un projecte que actualment està integrat per 116 destins. També hi figuren poblacions de proximitat com Morella, Peníscola, Cantavella o Mirambell

Francisco Mestre, president de l'associació, i Carlos Boné, alcalde de Vall-de-roures, destapant el cartell de 'los Pueblos más Bonitos' l'any 2013. Foto: NDM

En el mes d’abril de 2013, Calaceit i Vall-de-roures posaven la primera pedra d’un projecte turístic pràcticament desconegut. Una associació, en aquell dia formada per 15 municipis i batejada amb el nom de los Pueblos más Bonitos de España, que naixia amb l’objectiu de fomentar l’atractiu patrimonial i paisatgístic de la geografia rural espanyola. Inspirada en l’associació les Plus Beaux Villages de France, que porte des de l’any 1982 treballant pel destí rural francès, l’associació de ‘los Pueblos más Bonitos’ no ha parat de créixer. Una dècada després de la seua fundació, esta xarxa de pobles amb encant està integrada per un total de 116 municipis, i molts més voldrien formar part d’una marca de qualitat que en matèria turística ha resultat tot un revulsiu per al món rural. Fa unes setmanes, cap a finals de 2023, l’associació va distingir les 15 poblacions que van obrir un camí il·lusionant. Un ‘selecte club’ que encara té moltes pàgines per escriure.

Francisco Mestre és el president de l’associació de ‘los Pueblos más Bonitos de España’, i quan mire pel retrovisor reconeix el bon treball que s’ha fet de cara a la promoció del destí rural. «Quan vam iniciar està associació l’any 2013, pràcticament no trobaves informació per internet sobre ‘los Pueblos más Bonitos de España’. Però en escassos 10 anys s’ha convertit en una marca molt potent que intenten explotar un munt d’empreses de publicitat i revistes de turisme, i intenten copiar altres xarxes». Per tant, este projecte «ha resultat tot un èxit, està significant moltíssim per als pobles que formen part de la mateixa associació, i el fet de que cap poble haja marxat del projecte diu molt de com estem treballant i el rèdit que hi trauen». Mestre va concretar que sobre l’any 2010 o 2011, el turisme de sol i platja, el gran reclam del turisme espanyol, «ocupava més espai que ara. Però el turisme ha arribat al món rural. I, evidentment, una associació com la nostra ha fet molt de bé».

El Matarranya i el seu potencial
Carlos Boné és l’actual alcalde de Vall-de-roures, i ho era també aquell mes d’abril de 2013, quan el seu municipi va penjar el cartell de ‘Pueblo más Bonito de España’. En relació a tot el camí recorregut, Boné va concretar que «el turisme s’ha convertit en el projecte de vida de molts dels nostres veïns. Crec que formar part de l’associació ens ha servit per a donar-nos a conèixer» i catapultar algunes campanyes que, d’una altra forma, hagueren resultat impossibles. En concret, l’alcalde de la població va fer menció a la campanya de Ferrero Rocher, i que aquell hivern de 2013 es va encarregar d’il·luminar la població. Un Nadal màgic, i que tal com recorde Carlos Boné, va ser gràcies a ser considerat un dels ‘Pueblos más Bonitos de España’. Des del municipi, el seu alcalde va entendre que «la gran promoció que se’ns fa a través de l’associació, sense apenes un cost econòmic per a les arques municipals, té una repercussió molt important a nivell turístic».

Fa unes setmanes, l’associació de ‘los Pueblos más Bonitos de España’ i els alcaldes i alcaldesses de les poblacions aragoneses que formen part d’este projecte es van reunir amb el conseller de Turismo i Medi Ambient del Govern d’Aragó, Manuel Blasco, per a parlar de turisme de qualitat, necessitats i reptes del turisme rural. En aquella reunió va estar present Juan Miguel Monclús, l’actual alcalde de Calaceit, un dels pobles fundadors d’esta associació. De fet, Monclús va destacar «el gran encert que va tindre en el seu dia l’ajuntament de Calaceit» perquè formar part d’esta figura ha suposat «un punt de promoció determinant. Ha posat Calaceit en el mapa», i durant estos 10 anys s’ha viscut «un revulsiu de visitants». I d’esta figura no sol n’han tret profit Calaceit i Vall-de-roures, sinó en certa manera el Matarranya en conjunt. De fet, i com expliquen des de l’associació, algunes poblacions de la comarca tenen els ingredients perfectes per ampliar la llista de ‘los Pueblos más Bonitos de España’.

Presència a FITUR
Al llarg dels pròxims dies, i coincidint amb la celebració de la Fira Internacional de Turisme (FITUR), la figura de ‘los Pueblos más Bonitos de España’ estarà molt present a Madrid. De fet, i en relació a la fira, Francisco Mestre va avançar que «seran uns dies que aprofitarem per a reunir-nos amb moltes comunitats autònomes, amb consellers i directors generals…», als quals se’ls hi plantejarà «tot el que fem des de l’associació i en el que ells poden col·laborar». Mestre va parlar de reptes i projectes de futur, com ara una col·laboració que s’està impulsant amb la secretaria d’estat de Turisme sobre la creació del semàfor turístic. Parlem d’una tecnologia que busque informar als visitants, i en temps real, sobre l’afluència turística d’un destí concret. A través d’esta aplicació, les persones interessades sabran la pressió turística del destí que han triat per a passar uns dies de descans o unes llargues vacances. Si s’espere una afluència massiva o, per contra, es preveuen uns dies bastant assossegats.

Des de l’associació també van parlar de reptes de futur, com ara la qüestió del cablejat de les fatxades, que estèticament no ajude gens. Entre els reptes també està la qüestió de la massificació turística, i que este estiu passat s’ha detectat sobretot en destins rurals del nord de la península, amb un visitant a l’alça que vol escapar de les calors extremes. L’associació també treballarà de la mà de Telefónica en un projecte de digitalització, i que pretén «saber de veritat d’on provenen els visitants». El president de ‘los Pueblos más Bonitos de España’ va recordar que alguns dels pobles de la xarxa són tan menuts que inclús no tenen Oficina de Turisme. Per tant, «no tenim unes dades detallades» de visitants, tot i que especulen que entre els 116 pobles que integren el projecte «possiblement parlem d’entre 3 i 4 milions de visitants a l’any». Davant de la consolidació del destí de ‘los Pueblos más Bonitos’, un altre dels grans reptes passe per crear zones d’aparcament en estos municipis.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans