Aïnsa, el poble del Pirineu que va decidir regular els pisos d’ús turístic per a no morir d’èxit
Recuperem l'entrevista que vam mantindre amb Enrique Pueyo, alcalde de la capital del Sobrarbe, i on va parlar de l'experiència i els motius que els van dur a prendre esta decisió
Fa poc més de dos anys Aïnsa va omplir portades de diferents diaris i informatius en convertir-se en la primera població aragonesa que va acordar posar límit al número de pisos d’ús turístic. Una decisió que, de primeres, pot resultar impopular. Tot i això, el consistori del municipi del Sobrarbe va entendre que calia «regular i limitar» els pisos d’ús turístic per diferents motius. El primer, la falta d’oferta residencial per a aquelles famílies que volgueren crear el seu projecte de vida al poble. El segon, frenar l’augment dels preus d’un lloguer escàs. I el tercer, intentar corregir el desequilibri que hi ha entre allotjaments i serveis de restauració per al visitant. En definitiva, regular per a no morir d’èxit. L’alcalde de la població és Enrique Pueyo (PSOE) i ens parle de l’experiència impulsada a Aïnsa. Un poble que viu del turisme i el paisatge, i considerat entre los Pueblos más Bonitos de España.
Pueyo va explicar que «natres vam veure que des de l’any 2016, que va ser quan es va iniciar la legislació dels pisos d’ús turístic, s’havia incrementat el número de llicències de manera considerable». L’any 2021 «vam entendre que calia prendre alguna decisió important», i van valorar que el més assenyat era «modificar el Pla General». El consistori va aprovar una moratòria i va congelar la concessió de llicències durant un any, un temps que van aprofitar per estudiar i elaborar la modificació del seu Pla d’Ordenació Urbana. Esta regulació implique que «només es permeten pisos d’ús turístic a planta baixa o a primera planta, que tinguen accés per a persones amb mobilitat reduïda i, segons on estigue ubicat l’edifici, només podrà ser» pis d’ús turístic una proporció limitada de l’edifici. El número de VUTs no pot superar el 10% del total de l’edifici, proporció que puge al 20% en els edificis del nucli històric.
Després de la decisió, i segons va afegir l’alcalde d’Aïnsa, des de 2023 s’ha confirmat que «el número de llicències de pisos d’ús turístic s’ha reduït dràsticament a la nostra població». Una regulació que es va impulsar per diferents motius. Enrique Pueyo va explicar que «els pisos d’ús turístic escanyaven l’oferta de lloguer de llarga durada», perjudicant a aquelles persones que volen viure o treballar «al nostre municipi». De fet, «teníem poca oferta de lloguers de llarga durada i eren excessivament cars» en comparació amb els salaris que es cobren a la comarca. Una regulació dels pisos d’ús turístic que tot i l’oposició inicial del Govern d’Aragó, al final va servir per a modificar la llei. «No com a natres ens hagués agradat», va apuntar l’alcalde d’Aïnsa, però ara la llei reconeix que «són els ajuntaments els que tenim l’última paraula en llicències de pisos d’ús turístic».
Equilibri i sostenibilitat
Des de l’ajuntament d’Aïnsa, el seu alcalde va recordar que per a impulsar una estratègia d’estes característiques «és imprescindible fer molta pedagogia», i tindre la col·laboració activa dels mitjans de comunicació. A la vegada, Enrique Pueyo va apuntar que una segona consideració «que vam tindre» a l’hora d’aplicar la regulació de pisos d’ús turístic i que va molt lligada als llits són els serveis de restauració. «Si creem molt allotjament però no tenim serveis per a cobrir les necessitats dels clients que vénen a la nostra zona, generem una frustració. I l’única cosa que aconseguim és que al final la gent no vulgue vindre» a Aïnsa, perquè «no cobrim necessitats». Durant este procés, Pueyo va afegir que «també vam detectar que hi ha un problema real amb els lloguers de llarga durada». Per això el consistori va decidir actuar d’intermediari entre propietaris i llogaters, sent garant de possibles desperfectes i augmentar així les cases de lloguer disponibles de llarga durada.
