El Matarranya, un reclam turístic a l’alça, però a ritmes molt dispars

La sobrecàrrega turística i l’impacte que està tenint en l’oferta residencial va centrar bona part de l’últim Consell Consultiu d’Alcaldes. I és que els paisatges, el patrimoni històric i la gastronomia han fet del Matarranya un destí turístic a l’alça, convertint-lo en un dels grans reclams d’Aragó. Un motor econòmic que genere moltes oportunitats, però que a la vegada obre nous reptes. I el més urgent, per al sector empresarial, passe per buscar un equilibri entre residències habituals i pisos d’ús turístic. Així ho han traslladat l’Associació d’Empresaris del Matarranya i l’Associació d’Empresaris Turístics de Beseit, que demanen un estudi de la realitat turística del territori i inclús impulsar una moratòria de llicències turístiques en aquells municipis on es constate este desequilibri. Un destí que, ara bé, es mou a velocitats molt dispars. A Beseit, la joia del Matarranya i població pionera en el turisme rural, les places d’ús turístic ja superen els veïns empadronats. En altres poblacions, les llicències d’ús turístic pràcticament són inexistents. A Torredarques, per exemple, fa anys que treballen per obrir l’hotel i en estos moments no tenen cap plaça turística.

Des de presidència de la Comarca reconeixien que la realitat turística del Matarranya té molts prismes, i de la mateixa manera que “alguns pobles estan preocupats per la sobrecàrrega que implique el turisme, a uns altres els hi agradaria que les poques cases rurals o apartaments que tenen s’ompliren tots els dies”. Així ho va apuntar el president de la institució, Fernando Camps, que va afegir que si bé el turisme està tenint un paper determinant per a rehabilitar els pobles i recuperar cases que d’una altra manera haurien caigut, “en alguns pobles com Beseit, esta saturació els fa mal. Ara mateix tenen més llits turístics que veïns. Ens ve molt de turisme, falten serveis i és el problema que tenim”. Des de Comarca li han recomanat a Beseit que, en sessió plenària, aproven i reconeguen esta sobrecàrrega turística, i d’allí anar a les finestres competents de Turisme i Administració Local i “que els hi donen solucions”. En el cas d’Aïnsa, municipi aragonès pioner en regular i limitar els pisos turístics, l’ajuntament va aprovar una moratòria, congelant la concessió de llicències durant un any, temps que van dedicar a elaborar la modificació del seu Pla d’Ordenació Urbana.

Des de l’ajuntament de Beseit van recordar que en estos moments el municipi no té Pla General, que és la ferramenta que han utilitzat algunes poblacions per a regular els pisos d’ús turístic, si bé van afegir que estan estudiant fórmules i que la falta de serveis realment resulte un problema. En estos moments Beseit té més places turístiques que veïns. El padró parle de 561 habitants, mentre que s’han superat els 600 llits per a ús turístic. Una oferta per al visitant que no s’està traduint en millors serveis, ni per als de fora ni per als que hi viuen tot l’any. A Beseit continuen oberts dos forns i una tenda, i la carnisseria va tancar fa uns mesos sense previsió de recuperar-la. L’oferta de bars i restaurants és àmplia, pero es veuen incapaços d’absorbir tota la gent que passe per Beseit. I la disponibilitat de cases per a viure tot l’any és pràcticament inexistent. L’ajuntament té un pis a disposició dels veïns i n’està obrant un altre. Pròximament, Beseit convertirà l’antiga Clínica en sis pisos de lloguer social que ajudaran a ampliar l’oferta residencial al municipi. La concessió de les llicències d’activitat turística són, recordem, competència municipal.

Però, com apuntàvem, la realitat turística del Matarranya camine a dos velocitats. De la mateixa manera que alguns municipis no tenen cases disponibles per assentar noves famílies perquè tot es destine al turisme, a Torredarques no tenen llicències d’ús turístic. Luis Lasmarías és el seu alcalde, i explique que “la problemàtica que tenen alguns municipis xoque amb la nostra realitat. La massificació turística no ens afecte perquè el que realment falte al nostre poble és turisme, crear atracció”. Torredarques “no té cap llicència d’activitat, a expenses d’acabar i obrir l’hotel rural”. Un projecte que fa legislatures que arrosseguen i que tenen intenció d’obrir este 2024. “Estem prop de l’obertura, i a través d’una línia d’Omezyma l’ajuntament farà una sèrie d’actuacions” perquè la inversió inicial del gestor sigue més factible. De fet, per a acabar l’hotel només falten alguns detalls, com la inspecció de l’ascensor, l’ampliació de potència de la llum o pegar una mà de pintura. L’hotel generarà 22 places, repartides en deu habitacions dobles i dos individuals. Ara bé. A falta de llicències d’ús turístic, el problema residencial també està i no tenen cases per a nous pobladors.

Identitat, convivència, vida
Si anem a la Llei de Turisme d’Aragó, l’article 19 fa menció a les zones turístiques saturades, i recorde que el Govern d’Aragó, “a proposició dels departaments competents en matèria de turisme, ordenació de territori i medi ambient”, amb el dictamen previ de les entitats locals afectades, pot declarar per decret una zona turística com a saturada. L’article especifique que una zona turística saturada pot afectar un o més municipis. Pot vindre motivada bé per sobrepassar la capacitat d’acollida tenint en consideració les places turístiques i la densitat de població, o bé per registrar una demanda que cree situacions incompatibles amb la legislació ambiental. L’article diu també que “la declaració de zona turística saturada comportarà les limitacions de noves activitats turístiques”, però no especifique res més. Més enllà de la lletra menuda, experts en gestió turística reconeixien la necessitat de frenar esta sobrecàrrega per diferents motius. Per un costat, per la preservació de “la identitat”, essència dels destins. Per una altre, per “la convivència” entre turista i resident. I finalment, per a protegir “la qualitat de vida” del veí, i que el turisme invasiu pose en perill.

RUBÉN LOMBARTE