Logotips d'organismes oficials

Fórnols reviu el Miracle de Santa Mònica, i una mica més

L'ajuntament i l'Arquebisbat de Saragossa estan en tràmits perquè una part del santuari sigue de titularitat municipal, i que així els dos puguen actuar en un edifici castigat pel pas dels segles

Video Thumbnail
Fórnols reviu el Miracle de Santa Mònica, i una mica més
I esta vegada sí. Veïns de Fórnols i altres municipis devots a Montserrat van celebrar este diumenge 7 de maig els 500 anys del Miracle de Santa Mònica. Més ben dit, els 500+1. Expliquen les cròniques que un 4 de maig de l'any 1521, nou rogatives procedents de nou localitats diferents es van trobar

I esta vegada sí. Veïns de Fórnols i altres municipis devots a Montserrat van celebrar este diumenge 7 de maig els 500 anys del Miracle de Santa Mònica. Més ben dit, els 500+1. Expliquen les cròniques que un 4 de maig de l’any 1521, nou rogatives procedents de nou localitats diferents es van trobar a l’ermita de Fórnols implorant aigua a Santa Mònica. Veïns de Fórnols, Ràfels, Bellmunt, La Codonyera, la Torrosella, Castellseràs, Valldesgorfa, Valljunquera i la Vall del Tormo van eixir en rogativa des dels seus respectius pobles a l’uníson, i es van trobar a l’ermita sense tindre res acordat. Unes pregàries que haurien tingut el seu efecte, ja que l’ermita de Montserrat es va consolidar com a punt de trobada cada 4 de maig per a deu poblacions diferents, ja que a les anteriorment comentades se li va afegir la Torre de Vilella. Enguany, i per a commemorar el llarg recorregut de l’esmentada romeria, l’ermita ha segut punt de trobada de veïns de moltes d’estes poblacions, que van celebrar els cinc segles d’este fet amb convivència, actes culturals i religiosos.

Daniel Ferrer és l’alcalde de Fórnols, i va dir que «la rogativa d’enguany ha estat molt emocionant». No sol per la commemoració d’estos 500+1 anys d’història, sinó perquè el «nostre repte més immediat és recuperar l’ermita». De fet, tal com van avançar durant la litúrgia, «estem en tràmits per aconseguir una responsabilitat compartida» entre l’Arquebisbat de Saragossa i el consistori, «i que una part del conjunt sigue de l’ajuntament i així puguem col·laborar tots en el manteniment del santuari». Si bé el clergat conservarà els espais dedicats al culte, alguns dels edificis que integren el conjunt històric passarien a ser de titularitat municipal, com al seu dia ja va passar amb la Marededéu de la Font de Pena-roja. Sobre Montserrat, Ferrer va apuntar que «la primera cosa que hauríem de fer és consolidar el conjunt, ja que fa més de 30 anys que no es fa res, i algunes cobertes i teulades estan en molt mal estat». Des del consistori van entendre que, donada la ubicació estratègica del conjunt, la solució pot passar per donar-li funció cultural i residencial.

Cinc segles del miracle
Pedro J. Bel és fill del poble i un apassionat de la història de Fórnols, que ens explique que «l’ermita es va aixecar durant el segle XIV». La llegenda, com tantes altres visions marianes, ens explique que «un pastoret va trobar la imatge de la marededéu al tronc d’un ginebre. Se la va posar en un sarró per portar-la al poble, però la imatge trencava els cordells i tornava al ginebre». Així, durant dos vegades. Tot seguit, es va organitzar una processó per portar la imatge fins a l’altar major de l’església de Fórnols. Però, quina va ser la sorpresa dels veïns que al dia següent la imatge va tornar a aparèixer al ginebre en qüestió. Finalment, i atesa la predilecció de la figura per este arbre, es va decidir aixecar-hi l’ermita. Sobre la història de la imatge, Bel va considerar que «l’ermita de Fórnols tindria molta devoció a la zona, i el 1521 diuen que, de miracle i sense parlar-ho abans, es van trobar nou processons de nou pobles diferents demanant aigua». La rogativa es va mantindre de manera ininterrompuda durant més de 400 anys. Al segle XX, la tradició va anar decaient. Tot i això, el 2022 han reaparegut molts veïns de moltes localitats a la festa.

La celebració del 500+1 aniversari del Miracle de Santa Mònica ha estat impulsada des del consistori i des de la parròquia, així com l’associació cultural Braulio Foz i els Mussols Arremangats.

R. LOMBARTE / A. SEGURA
Mitjans