Ramaderia, artesania i ciència, juntes a Arenys per trobar una eixida a la llana
La localitat va acollir unes jornades per abordar la problemàtica d’este material natural, que està considerat residu, però que té potencial com a tèxtil, aïllant o per a cobertes agrícoles
Jornades de la Llana Arenys de Lledó
Arenys de Lledó es va convertir durant tres dies, del 30 de març a l’1 d’abril, en escenari de debat i reflexió sobre el futur de la llana, un material tradicional que, malgrat les seues propietats, ha perdut gran part del seu valor econòmic fins al punt de ser considerat un residu. Les jornades tècArenys de Lledó es va convertir durant tres dies, del 30 de març a l’1 d’abril, en escenari de debat i reflexió sobre el futur de la llana, un material tradicional que, malgrat les seues propietats, ha perdut gran part del seu valor econòmic fins al punt de ser considerat un residu. Les jornades tècniques, impulsades pel Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA), van reunir ramaders, artesans, investigadors i professionals de diversos sectors amb un objectiu clar: analitzar les característiques de la llana del territori i explorar noves vies per a la seua reutilització en àmbits com l’artesania, l’agricultura o la construcció.
Les jornades van combinar teoria i pràctica, amb visites a explotacions ramaderes per analitzar in situ les diferències entre races i tipus de llana. Este enfocament buscava, sobretot, connectar dos mons que sovint han treballat de manera separada. “Existix una desconnexió quasi absoluta entre el treball a les ramaderies i la transformació de la llana”, assenyalava la ponent Esther Chamorro. “Posar en contacte estos dos àmbits és fonamental per generar noves oportunitats i fer créixer projectes al territori”, assegurava. En este sentit, Blanca Abril, investigadora del CITA, afegia que “la clau és el tractament en el moment de l’esquilada i entendre què necessiten els diferents sectors per aprofitar millor la llana”. “Actualment una gran part d’este material es desaprofita”, i assenyalava que conéixer la qualitat de la fibra i adaptar-ne el procés pot reduir significativament el percentatge de residu.
Malgrat les possibilitats que apunten els experts, la realitat del sector continua sent complexa. Per als ramaders, la llana no només no genera ingressos, sinó que sovint suposa una despesa afegida. “De moment, la llana continua sent un residu”, lamentava el ramader Carles Aguirre Niella. “Ens costa diners esquilar i després l’hem de guardar fins que algú la vulga aprofitar, però això passa a molt xicoteta escala”, explicava.
Tot i este escenari, diverses iniciatives apunten a un canvi de tendència. Des de la seua aplicació en bioconstrucció com a aïllant tèrmic fins al seu ús com a coberta en agricultura regenerativa o en productes artesanals, la llana podria recuperar part del protagonisme que va tindre en el passat. Els impulsors de les jornades coincidixen que el repte passa per coordinar tots els actors implicats —des del sector primari fins a la indústria, agricultors i artesans— i adaptar la normativa per facilitar-ne l’aprofitament. L’objectiu final és convertir un problema en una oportunitat i tornar a situar la llana com un recurs viable i sostenible per al món rural.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Blanca Abril, investigadora del CITA, en relació a les jornades sobre valorització de la llana que es viuen estos dies a Arenys:
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ester Chamorro, que ha estat una de les conductores d’estes jornades de valorització de la llana que s’han celebrat a Arenys:
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Carles Aguirre Niella, veí d’Horta i ramader. Durant les jornades celebrades a Arenys es va visitar les seues instal·lacions:
