Els empresaris turístics alerten del “gran desequilibri” que hi ha entre coberts i llits al Matarranya
Recorden que en els últims 20 anys, el número de places de turisme rural s'ha multiplicat per quatre, però el servei de restauració pràcticament és el mateix
El Matarranya és un destí turístic d’interior que agrade. De fet, molts territoris s’estan fixant en el destí Matarranya per a imitar els nostres èxits. Una comarca que combine una bona oferta turística, uns paisatges únics, un patrimoni bastant cuidat, una variada gastronomia i una climatologia acorde. Ara bé. Tot és millorable. I en la reunió que el conseller de Turisme del Govern d’Aragó, Manuel Blasco, va mantindre amb el sector turístic del territori, es va parlar de regulació i d’ordenació. De fet, des de l’associació d’empresaris entenen que fa falta fer estudis de càrrega. Però no sol «en espais naturals, sinó també dins dels pobles». El sector turístic considere que s’està produint un important desequilibri entre el número de coberts i de llits. Els apartaments turístics i les cases de turisme rural no han parat de proliferar en els últims anys. En canvi, l’existència de serveis de restauració, com serien els bars i restaurants, són insuficients per atendre tant de visitant. Uns desequilibris que el sector creu que caldria corregir perquè, a la llarga, impactaran de forma negativa al destí Matarranya i inclús en el dia a dia dels nostres pobles.
Des del sector van explicar que així com el número de coberts pràcticament no ha augmentat en els últims 20 anys al Matarranya, durant el mateix període el número de llits s’ha multiplicat per quatre. De fet, si l’any 2003 existien poc més de 800 places turístiques a la nostra comarca, actualment ens movem per les 3.000 places, aproximadament. Una oferta de llits que sobretot ha arribat a través de masos i cases de turisme rural, així com les VUTs (Vivendes d’Ús Turístic). Ana Marta Romeo, vocal de l’associació d’empresaris, va recordar que este desequilibri «és un problema de molts destins turístics». Un destí es pose de moda, creix la demanda de llits i proliferen les cases de turisme rural. Però quan es dispare el número de cases i apartaments turístics i no hi ha suficients serveis per atendre tot este visitant, «s’acabe produint una càrrega de turistes i no es compleixen expectatives. I això és molt perillós». El sector turístic va considerar que detectant esta pressió a temps, caldria buscar solucions. No sol de cara al turisme i el destí Matarranya, sinó pensant també en els habitants del territori i en tots aquells que volen viure aquí.
Romeo va entendre que cal evitar «poblets on totes les cases estan tancades i no hi viu ningú perquè només es destinen al turista». De fet, en algunes poblacions del Matarranya s’estan patint problemes reals, i és difícil que els jóvens que es volen independitzar o nous pobladors que aposten per viure al món rural puguen trobar una casa on viure. D’aquí la necessitat d’ordenar i buscar un equilibri. Des del sector turístic de la comarca van recordar que inclús estan apareixent empreses i gent de fora que «ve al Matarranya a invertir, a comprar cases per a destinar-les al turisme rural», entrant en un model de negoci de turisme que «està imitant la problemàtica que tenen algunes ciutats, com ara Barcelona». Una espècie de gentrificació del món rural. Tot i que parlem de decisions impopulars, ajuntaments com Aïnsa, a la comarca de Sobrarbe, va acordar fa un any limitar les VUTs. Així apareix en el seu Pla Urbanístic, que limite les cases d’ús turístic, tant en la zona nova com en el nucli històric. La decisió va ser aprovada la passada legislatura i busque facilitar l’accés de casa a tots aquells que volen viure en este municipi de gran atractiu turístic.
