Les Jornades Europees d’Arqueologia visiten l’enigmàtic poblat ibèric dels Castellans

Una trentena de persones van participar diumenge passat a la visita guiada al poblat ibèric dels Castellans, situat entre els termes de Queretes i Calaceit, una activitat emmarcada dins de les Jornades Europees d’Arqueologia que ha dut a terme el consorci del Patrimoni Ibèric d’Aragó. La jornada, que va comptar amb la presència de diferents autoritats del Matarranya, com ara l’alcalde de Queretes i a la vegada president de Comarca del Matarranya, Fernando Camps, així com el regidor de Festes de Calaceit, David Insa, va servir per a reivindicar la riquesa arqueològica d’un territori farcit de tresors i jaciments ibèrics on encara quede molt per investigar, consolidar i redescobrir. De fet, durant esta activitat no només es va parlar dels enigmes que amague el poblat ibèric dels Castellans, sinó que també es va fer al·lusió a la necessitat de finançar i posar en valor altres enclavaments, com serien la Vall de Cabrera, a Calaceit, el poblat de la Moratella de Ràfels o el Piuró del Barranc Fondo, a Massalió. Estes jornades, que també s’han desplaçat a Oliete i Alcorisa, han estat organitzades pel nou gerent del consorci, Jorge Abril.

Els Castellans és un dels jaciments més curioses que amague el Matarranya. Com explique l’arqueòleg i expert José Antonio Benavente, “els Castellans és un jaciment molt interessant i bastant particular per una raó que es veu de seguida: és un espai molt petit, tindrà aproximadament unes 10 construccions, i en canvi està tremendament fortificat”. Per a l’expert, la seua estructura summament defensiva trenque els esquemes dels poblats ibèrics convencionals de la zona. “No pareix un poblat en si”, va apuntar en una entrevista concedida a matarranya.media, sinó que “més bé té pinta de ser la residència o un centre de poder polític”, possiblement “relacionat amb l’aristocràcia guerrera”. A més a més, Benavente en destaque la forta connexió que manté amb el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit, situat a escassos 4 quilòmetres en línia recta. “Este lloc és com un castell, un espai fortificat que té comunicació visual directa amb Sant Antoni. Són del mateix període, funcionaren a la vegada i es van abandonar al mateix temps, quan arribaren els romans”. Incògnites que les excavacions més antigues no van acabar de resoldre.

Per a intentar respondre a estos misteris i posar llum a tanta incògnita, Benavente va descriure les sorprenents estructures defensives, amb la presència d’una poterna o l’existència d’un camí-fossat en el seu costat oriental, un sistema defensiu típic dels poblats ibèrics existents al Baix Aragó. També cride l’atenció el baluard o la torrassa curvilínia de la zona occidentals, que compta amb dos fossats i dos antemurals consecutius. Segons l’arqueòleg, “un lloc tan menut amb tanta protecció ens diu que tenia un valor especial”. Unes preguntes que obren la porta a noves hipòtesis sobre la seua funció primigènia. D’aquí que es parle de “la possible residència d’una elit, d’una família o d’un grup dirigent”, però també de la possibilitat que el jaciment dels Castellans “tingués una funció d’emmagatzematge d’excedents alimentaris, com si fos una espècie de silo per a guardar el cereal”. Una teoria que, segons Benavente, guanye pes perquè a la torrassa existeixen dos habitacions semicirculars absidals “que són bastant estranyes i que està molt clar que no són habitatges”. Una pregunta que obre la possibilitat a seguir investigant sobre la funcionalitat dels Castellans.

Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a l’arqueòleg José Antonio Benavente, en relació a la visita que es va fer diumenge a l’enigmàtic poblat ibèric dels Castellans:

RUBÉN LOMBARTE