Un total de 17 alumnes participen al taller de ‘pedra en sec’ que impulse la Comarca
Enguany la proposta s'ha impulsat a Queretes, i ha consistit en una sessió teòrica i un treball de camp que ha servit per a recuperar un marge de l'ermita de la Misericòrdia
Seguint el camí que es va obrir en les edicions anteriors, l’entorn de l’ermita de la Misericòrdia de Queretes va celebrar l’últim cap de setmana de juny una jornada dedicada a la tècnica constructiva de la pedra en sec. Un total de 17 persones van assistir a una masterclass que van protagonitzar l’arquitecta Cèlia Mallafré i el mestre marger Jordi Colat, i que busquen recuperar els coneixements associats a esta tècnica mil·lenària que únicament precise de pedres i molta paciència. Un art i un ofici tradicional que es resisteixen a desaparèixer, i que al Matarranya, igual com a bona part de la geografia de la Mediterrània, formen part del seu paisatge treballat i es mostren a partir d’un munt de construccions que van molt més enllà dels marges dels bancals. Pous, sénies, fonts, passos de bestiar, refugis o barraques serien alguns dels exemples que trobem escampats per la comarca. Una diversitat patrimonial que es manté viva gràcies a estes iniciatives i a la implicació de la fundació El Solà, situada a la Fatarella, a la comarca veïna de la Terra Alta.
En relació a esta proposta, i en una entrevista concedida a matarranya.media, la tècnica de Patrimoni a la Comarca del Matarranya, Ana Casasús, va recordar que “és el tercer any que ho fem i la gent ha tornat a respondre, ha tornat a participar i n’estem molt contentes”. El taller d’estiu va arrencar el divendres 26 de juny amb la sessió teòrica impartida per Mallafré, i on es va repassar la importància històrica d’esta tècnica constructiva. Tradicionalment, este ofici ha format part del dia a dia de quasi totes les famílies de llauradors, ja que eren elles mateixes les encarregades de recuperar portells o aixecar parets, aprofitant l’estiu i els moments de menor activitat agrícola. Avui en dia, la realitat és completament diferent. Segons va concretar la mateixa Ana Casasús, “el dia a dia del camp, la mecanització de la terra, la falta d’hores… Ara pràcticament no tenim temps per a estes coses, i està tècnica constructiva s’està perdent”. Per tant, estos tallers de formació s’acaben convertint en una ferramenta molt útil per a salvaguardar tot el llegat de la pedra en sec.
Si la teoria va servir per a assentar les bases, el dissabte va arribar el moment de posar-se mans a l’obra a Queretes, on el grup va fer el treball de camp sota la guia de Jordi Colat. Casasús va detallar que “vam escollir un dels marges que s’ha caigut de l’ermita de la Misericòrdia per a fer la part pràctica i veure com es pot recuperar un marge”. Tot i que alguns participants repetien d’altres anys, la majoria partien de zero, aprenent a encaixar les peces d’un puzle de pedra i aixecar paret. De fet, l’objectiu d’estos tallers que organitze la Comarca és donar les nocions suficients perquè els veïns puguen aplicar-les en un futur a les seues pròpies finques, posant en valor uns coneixements que pervisquen en el temps. Des de Patrimoni van valorar la bona acollida d’estes jornades, i van entendre que “mentre la gent vingue, mostre interès per la pedra en sec i s’inscriga a estos tallers”, seguiran proposant l’activitat. Per tant, l’estiu que ve n’hi haurà més.
Al marge de la Comarca del Matarranya, al llarg d’estos últims anys la Mancomunitat de la Taula del Sénia també ha liderat algunes accions per a recuperar l’art de la pedra en sec i la seua posada en valor.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Ana Casasús, tècnica de Patrimoni de Comarca del Matarranya, en relació amb el taller dedicat a la pedra en sec que es va viure a Queretes a l’entorn de l’ermita de la Misericòrdia:
