Logotips d'organismes oficials

El baluard dels Castellans

Rescaten una estela ibèrica amb el gravat d'un cavall en un dels jaciments més singulars del Matarranya

Video Thumbnail
Jaciment Ibers Castellans Queretes Estela Cavall
Els treballs de restauració i excavació del jaciment ibèric dels Castellans, a la frontera entre els termes municipals de Queretes i Calaceit, han donat com a resultat l'aparició d'un fragment d'estela ibèrica amb el gravat d'un cavall. L'estela ha estat rescatada d'un dels murs d'este jaciment, on

Els treballs de restauració i excavació del jaciment ibèric dels Castellans, a la frontera entre els termes municipals de Queretes i Calaceit, han donat com a resultat l’aparició d’un fragment d’estela ibèrica amb el gravat d’un cavall. L’estela ha estat rescatada d’un dels murs d’este jaciment, on des del 20 d’octubre passat s’estan fent tota una sèrie de treballs promoguts pel Consorci Patrimoni Ibèric d’Aragó que impulsa el Govern d’Aragó a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural, i gràcies a un FITE que s’està executant entre engany i el 2020 passat. El grup d’arqueòlegs també té la col·laboració de la brigada de medi ambient de la Comarca del Matarranya i de l’alumnat del Taller d’Ocupació sobre arqueologia que s’està impulsant des del consell comarcal. També opere un grup de paletes.

El jaciment dels Castellans, conegut també com Els Castellets, és un assentament ibèric que es coneix des dels anys 20 del segle passat. Aquí van estar arqueòlegs de prestigi com Pere Bosch Gimpera, Lorenzo Pérez Temprado o Juan Cabré. La consolidació i la recuperació d’este poblat ibèric es va reprendre l’any passat, de la mà de Salvador Melguizo i José Antonio Benavente, que són codirectors científics de les excavacions. Precisament, Melguizo va explicar que «estem intervenint en algunes estructures que quedaven per conèixer dels Castellans, així com en la restauració i arranjament per a la posterior visita del poblat». L’arqueòleg va destacar que «Els Castellans reflecteix molt bé com es va poder desenvolupar la societat durant l’ibèric ple». Un període en què hi va haver un desenvolupament cap a una aristocràcia que invertia una part dels seus béns a edificar grans complexos fortificats, amb torres i fossats defensius, i que han deixat una empremta important tant al Matarranya, com al Baix Aragó i la Terra Alta.

De fet, Melguizo va recalcar que «el món iber, el seu origen i el seu desenvolupament, ha generat rius de tinta», i intervencions com la dels Castellans «serveixen per veure d’on venim, quin camí portava la societat d’aquella època i conèixer què hi havia abans de l’arribada dels grans imperis a esta zona». Per tot això, «el món ibèric és molt atractiu», i al Matarranya hi ha grans exemples que constaten este atractiu. Entre les troballes més significatives d’esta excavació, hi ha l’aparició d’una estela amb el gravat d’un cavall i que es va trobar en un mur. Sobre això, l’arqueòleg Salvador Melguizo va entendre que «en esta zona s’han trobat bastantes esteles, que s’han associat al món de la necròpolis o el ritual dels morts. Però pareix que no, que tenen a veure amb la simbologia social i els mons heroics».

Des del món arqueològic reconeixen que a la conca del riu Matarranya encara hi ha molt ibèric per descobrir, sobretot des de Massalió a Nonasp. Els treballs de recuperació als Castellans han estat possibles gràcies a un FITE i a l’enorme interès per part de la població local perquè el jaciment fos excavat i consolidat. Una vegada acabada l’actuació, Els Castellans serà visitable i perfectament interpetable per als amants del nostre passat històric.

Fran Castro, un dels arqueòlegs que ha actuat als Castellans, amb un tros de ceràmica íbera trobada al fossat defensiu. Foto: R. Lombarte

Un fossat defensiu de dos metros
Al llarg d’estes excavacions, s’ha procedit a més a més a recuperar una part del fossat defensiu que existia al poblat ibèric. De fet, Salvador Melguizo va explicar que «fa 100 anys no es va poder treballar» en esta estructura dels Castellans, i estos nous treballs «ens han permès veure l’amplada del fossat, així com la seua profunditat, i que és de més de dos metres». Una estructura defensiva que protegia els pobladors dels Castellans de possibles rivals o enemics. L’equip de treball dels Castellans també l’integren els arqueòlegs Fran Castro i Felipe Muñoz. Precisament, i en relació al fossat defensiu, Castro va concretar que «aquí hem fet un sondeig de tres per dos metres enganxat a un dels murs. En superfície, i abans que comencés la intervenció, es veien tres filades de mur, que són uns 50 centímetres». Les excavacions han arribat als dos metros de fons, on s’acabe la fossa. Castro va afegir que «el que hem buscat a esta zona és conèixer l’estratigrafia que s’ha anat acumulant per conèixer la història del lloc».

De fet, i en els nivells inferiors, s’han trobat residus de la vida quotidiana, com ara atuells per emmagatzemar productes bàsics o utensilis que feien servir per a menjar. El fossat defensiu se sume a l’impressionant baluard del jaciment, compost per torres, antemurals i una entrada camuflada sota la roca, una poterna, amb escales tallades al gres i que fa pensar els arqueòlegs en una zona on vivien les elits socials.

Text: R. LOMBARTE
Vídeo: M. JIMÉNEZ
Mitjans