Logotips d'organismes oficials

Els alumnes de pintura de Calaceit mostren el seu art en una sorprenent exposició durant el Festyzeyd

Durant l'any una vintena de persones, entre adults i xiquets, assistixen a classe i ara mostren els seus quadres

El professor Ramón Camps junt amb tres alumnes durant l'exposició al Festyzeyd. Foto: R. Lombarte

Els alumnes del curs de dibuix i pintura de Calaceit van exposar les seues obres en el marc del festival cultural Festyzeid. Una sorprenent exposició tenint en compte que estava realitzada per artistes que en la majoria dels casos no fa ni un any que s’han atrevit a llençar-se al món de la pintura. A la sala es van poder veure quadres amb tècniques i estils molt diferents, també de temàtiques molt variades, com paisatges, marines, bodegons o retrats. Esta diversitat era un reflex de l’heterogeni grup que hi havia al darrere de l’exposició. Esta proposta de cursos de pintura fa dos anys que està en marxa al poble i entre el grup infantil i el d’adults hi ha gairebé una vintena d’alumnes. I és que l’interès per este art no ha parat de créixer en esta localitat i este any han augmentat en nombre d’alumnes.

El professor és Ramon Camps i va començar a donar classes a Catalunya, ara que s’ha jubilat i s’ha instal·lat definitivament al poble ha promogut aquí també esta iniciativa cultural. “Vam començar d’una manera informal, però hem trobat molta gent amb interès, aptituds i predisposició per la pintura“, afirmava Camps. Les classes les adapta a les característiques de cada persona, “hi ha gent que no en sabien gens, però que els agradava i altres que sí que havien fet alguna cosa, però no tenien una formació acadèmica”, explica el professor. “El més important és intentar ensenyar de la forma més acadèmica possible, però sense treure-li a cadascú les aptituds que té. Perquè hi ha persones que s’adapten millor a un sistema surrealista, altres són més figuratius o abstractes. I a partir d’aquí intente que cadascú vaja desenvolupament les seues aptituds”. Les classes dels xiquets són encara més lliures, perquè tal com comenta Camps, “amb els xiquets és tot més esbojarrat, és tota una aventura. No pots anar amb una predisposició, cada dia ells et marquen el que volen fer. És més difícil de gestionar, però responen molt bé perquè els agrada”. “I amb els grans és una meravella, perquè se senten identificats amb el que fan, els agrada i volen prosperar. Els falta paciència, perquè voldrien començar un quadre i a la mitja hora acabar-lo…, però això demostra que hi ha inquietud i ganes de fer-ho”, apunta Camps.

Per als alumnes, este tipus exposicions són un incentiu per seguir treballant. I més amb la bona acollida que estan tenint. La primera que van fer va ser a l’agost, durant les festes, i ja llavors va ser tot un èxit, va vindre molt de públic i, fins i tot, van vendre alguna obra. Però l’objectiu d’este grup és consolidar les classes, i per això necessiten un espai adequat. Doncs, segons el professor, els falta un local adequat per al nombre d’alumnes que són, els nous que volen entrar i per al material que usen, que ocupa molt de lloc. Per a Ramon Camps “la meta seria formar part d’una associació cultural i muntar un nucli cultural al poble”.

MARTA JIMÉNEZ
Mitjans